Select Page

lletres de batalla ( però no s´hi val matar! )

lletres de batalla ( però no s´hi val matar! )

LLETRES DE BATALLA (però no s’hi val a matar!)

Diuen que llegir, la lectura d’allò que d’altres han creat fomenta la reflexió, mou el pensament i et fa viure experiències diverses però de vegades, dic jo, t’alça botanes i ferides, metafòriques si voleu, com en el cas que ara m’ocupa i preocupa ma trista memòria en què algunes paraules ací dites que parlen d’incertes arrapades i d’un trist i no menys infame llistat de “paraules prohibides”, que feliçment tenia oblidades, m’han fet rememorar episodis d’aquella contesa ací anomenada, metafòricament també, “Batalla de València”, tot i que “p’alguns” aquestes ferides no foren tan literàries no.
I no va ser el cas que un servidor de vostés la visquera en primera fila, valga’m Déu!, ni de frontó tampoc, més bé de raspallot, que em va pillar a l’era fent l’estudiant a d’aquella ciutat on la primera vegada que vas et posen l’os.

D’aquells mots roents de la famosa i recordada ací “llista” vull mencionar dos paraules “segell”  i  “sota”. De la primera conte que correria l’any 79 o altre any costaner, perquè per aquells temps se celebraria algun aniversari de la societat dita “Lo Rat Penat”, i és que jove i imprudent com era no se’m va ocórrer altra cosa que demanar un “segell”, així, en totes les seues lletres, en un estanc del carrer de la  Mar, en ple moll de València; l’estanquer, com si el veiera ara, bigot gris, un mig somriure que semblava més una ganyota amb aquell posat tan llunyà dels homes del meu poble, em va dir, us ho assegure que m’ho va dir, que de sobres me’n podia donar, però de “segell” més valia que me n’anara a Catalunya. No recorde si vaig agarrar el sobre o què, vaig girar cua sentint a sobre les rialles iròniques i esmortides de la gent que allí hi havia i em vaig allunyar tant com vaig poder d’aquell niall.

I vet ací la de voltes que fa la vida, que pocs mesos després cau a les meues mans un tríptic d’aquestos on s’hi relacionen els actes commemoratius de l’esmentada entitat ratpenatista i on, curiosament, hi figurava la impressió i utilització d’un “mata-segells” al.lusiu a l’efemèride. Pensat i fet, em vaig enrossinar i allà que me’n vaig de nou, a per l’estanquer. No recorde ben bé res, perquè vaig entrar fet un all-i-oli, i palplantat allí davant d’ell li vaig abocar el que m’havia dit temps abans, i com que suposava que era seguidor, pel que fa a la llengua, del que marcava una entitat secessionista com el Rat, bé faria de mirar-se allò del mata-segell que anaven a fer “els valencianistes”, “els seus”, i sense deixar-lo posar basa, ni fer posa, me’n vaig anar rabent, també nerviós, això sí, content i devanit també.

De la segona, “sota”,  aquesta no s’embolcalla de forma tan heroica però s’hi relaciona amb aquell polític-personatge, V. González Lizondo, un de tants protagonistes d’aquella famosa batalla, dels que posaven la cara dic, que en una entrevista explicava com s’havia adonat del “perill” català i que la llengua que alguns deien defensar no era vertader valencià quan els havia sentit dir i utilitzar la paraula “sota”, cosa aquesta que li agradava de repetir ara i adés, però no, no pensen que me’n vaig anar a parlamentar amb ell, simplement vaig pensar en els llutxentins que tot i que de manera dissimulada utilitzen aquesta paraula, tan recatalana del dimoni, no debades és allí on vaig sentir dir per primera vegada: anar de “soterrar”, un fet que passa quan posen o colguen algú, “sota” terra, avui ja metafòricament també.

Ara que batalletes d’aquestes crec que tots en contarien mil i una i no acabaríem, això sí que no ens vinguen salvapàtries amb llistat de paraules prohibides ni marca de “valenciania” que traurem l’escombra. -Ja, que es diu granera? És clar, com els forners, que no se el per què tenien el costum d’escombrar els forns tots els de matins.

 benavent
(rbenaventbenavent)

The following two tabs change content below.
Benavent

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Benavent

Latest posts by Benavent (see all)

Deixa les teues opinions...

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS