Seleccionar página

Setmana Santa

  • Facebook
  • Twitter
Entrem ja a la Setmana Santa i els catòlics ens preparem a viure i celebrar potser tal vegada els moments més importants i els fonaments més ferms de les nostres creences. La litúrgia emergeix amb tota la seua força i intenta explicar , fer veure , comprendre i participar  al fidel dels Sants Misteris. La plasticitat, els signes, els gestos…d´aquestes celebracions no deixen lloc a dubtes. Des del diumenge de Rams fins el Diumenge de Pasqua de Ressurrecció, un seguit de signes externs i interns mouen a la reflexió, a la interiorització, al canvi. al perdó, a la pena i a l´alegria. M´agrada la nostra Setmana Santa. I m´agrada viure-la. El més senzillament possible. En segon pla.Quasi que en la intimitat anònima. Els actes multitudinaris no em fan molta gràcia. Però els respecte profundament. El Diumenge de Rams anirem a aclamar al Jesús de Natzaret. A escoltar la seua paraula. A reflexionar i meditar. A escoltar l´Evangeli de la Passió. Dijous Sant, dia de l´Amor. De la Caritat Fraterna. De compartir. Dia de l´últim Sopar. Quan el pa es fa pa de Vida Eterna. Pa d´Esperança. Quan Jesús llava els peus als seus i s´acomiada. Aquest gest és molt més què un llavat de peus. I els ompli d´esperances. I els mou a fer el bé. Del pas de la nit del Dijous Sant a Divendres Sant, sempre m´ha agradat acudir a la capella a orar. Al Monument a l´Eucaristia. Des d´un racó. Amb silenci. Amb misteri. Amb tranquil·litat i serenitat. La nit i la sol·litud com a còmplices  necessaris. Passió. Mort. Resistència. Valor. Coratge.Humilitat. Abandonament al Pare. I a la Mare.

                             Divendres Sant. L´Altar es desprén de tota ornamentació. Les batzoles substitueixen les campanes les     quals avuí són mudes. Dia de dol. Més que res, de profundíssima reflexió. Els oficis de la vesprada, senzills. Però no menys plens de contingut molt profund. La solemne lectura de la Passió del Senyor, és, per a mí el més significatiu. La postració completa dels celebrants en el silenci més absolut i reverent . L´adoració de la Santa Creu. Sense música. Amb cants de perdó. Moments sublims.

                              La litúrgia del Dissabte de Glòria és fantàstica. Perfecta. S´espera l´aconteiximent més gran. Tots estem espectants en aquesta nit lluminosa. És el triomf de la vida sobre la mort. És el resultat de la Història de la Salvació. És els triomf de la LLum sobre les tenebres. Els cants, la benedicció del foc del qual emergirà la LLum que més tard compartirem els creients. «Mireu l´arbre de la creu on va estar penjada la salvació del món» pronunciarà tres vegades el celebrant. Els cants bíblics. Les lectures. La benedicció de l´aigua. El renàixer de l´home nou. La Resurrecció del Crist dels pobres, del lluitador, del trencador de vells esquemes. L´apòstol de la pau, del perdó, de la reconciliació. Ara sí que podrem començar a celebrar la Pasqua. Ara sí que té sentit. Amb l´esperi renovat.

¿Quién me presta una escalera,

para subir al madero,

para quitarle los clavos

a Jesús el Nazareno?

Saeta Popular

pepe romero-nieva

The following two tabs change content below.
Pepe
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Latest posts by Pepe (see all)

17 Comentarios

  1. SALVA (Salvador Alberola Benavent)

    Setmana rareta esta que estem vivint. Resulta que segons ens diuen estem commemorant la mort d’un jueu, si fa no fa, al menys dos mil anys enrere i uns es disfressen amb caputxa que els tapa la cara, altres es visten de soldats romans, processons per tot arreu, fervor popular que frega la idolatria, més enllà n’hi ha qui es despulla socarrant-se al sol volent ser un emulador de sant Llorenç, pocs, crec, van a les esglésies i se’n recorden del home mort en una creu, n’hi ha qui estos dies fa més kilòmetres que l’Alonso, això sí amb santa resignació dins de les cues a la carretera, sacrifici obligatori com cal per la festivitat que celebrem…, i els xiquets, que d’açò de la Passió, als temps que corren en saben poc, donen la matraca i murga als majors perquè on porten el control de l’oratge no tenen televisió per saber-ne que els mortals, ací baix, necessitem el sol i no tan de núvol, no veuen que estem de festa? Mentrestant la xicalla se sent engabiada dins de casa. Estos polítics amb la manera de governar des que hi ha democràcia acabaran amb tot! Ai Senyor, en temps antic era una altra cosa!

    Quin percentatge trauríem si es fera una enquesta als xiquets de la gàbia i als seus vigilants amb la pregunta del perquè d’esta festivitat? Serà per rullar la mona?
    He vist a la tele una entrevista d’una jove contestant que s’anomena Divendres de Dolors pel dolor que tingué la mare de Jesús quan el va parir. Burla?, laïcisme?, comèdia per tindre més audiència?, ZP?, Rajoy perque és gallec?, la radioactivitat del Japó,? Ras i clar: INCULTURA!

    I la crisi sense assabentar-se d’estes disquisicions, ahí esta sense donar treva. Algun geni malèfic ens l’ha clavat pel mig només per fer-nos la punyeta, veien des de la seua talaia com els humans s’ho passaven «xaxi-lerendi» malbaratant i gaudint de la vida, que digué: «ja n’hi ha prou!, van a veure estos que a mi no em fan gola, què s’hauran cregut»?

    L’altre dia parlant amb un amic meu que abans era retor i ara jo no ho és, la raó no li fa, em comentava que és maniqueisme pensar que estan castigant-nos forces malèfiques, que la responsabilitat és nostra només, que no utilitzem tota la capacitat del cervell, que si no… «Borregos» som uns «borregos» que on va el primer el seguim somiosos perquè: «pa què»?, si fer el que fan no és pecat.
    «Pare vosté la burra amic»! —Li he dit tot circumspecte—, tots dins del mateix sac no, eh? Ha donat mitja volta i se n’ha anat dient-me un «adiós» fent amb el dit índex i el menut una figura que no m’agrada’t gens.

    Com fora està plovent a doll he entrat a casa i m’he ficat davant de l’ordinador, he buscat la pàgina de QD i veig que fa uns dies que s’escriu poc…, o quasi res. De segur que la gent està de vacances, perquè altres motius que estan passant-me pel cap és impossible, no ha de ser perquè abans hi havia anonimat, no, eres massa malpensat, són les vacances i el personal vol descansar i reflexionar, les eleccions estan al cantó del carrer. Ah!

    Responder
  2. (joan) Joanjo Oltra Cuquerella

    Hola salva, crec que no he contestat encara cap escrit ni comentari teu, i ja va siguent hora no?

    No he comprés bé si allò que dius de la INCULTURA, ho has dit amb el mode irònic en «on» o en «off». De tota manera em veig reflectit, i hi tinc que parlar:
    Personalment, igual que els xiquets de la gabia, desconec el motiu de moltissimes festivitats catòliques, així com dates, sants, miracles, etc… i no em senc, en absolut, avergonyit per això. N’estaria molt més avergonyit si no hagués sentit mai parlar, per exemple, de l’Alonso Quijano, i el seu autor, del Ramón i Cajal i la seva contribució, de l’Edison, el Newton o el Darwin, i les seves teories, del Hawkins i el Dawkins (un xicotet toc d’humor), del nostre Fuster, o el Gramscy, el Chomsky, el Tolstoi, el també nostre Punset i un rastre immens que no acabaria mai. Resumint, gent que s’ha preocupat per pensar i contribuïr al progrés humà i la millora de les nostres condicions de vida. Per aquest fet, no em considere, en absolut, incult, ni tampoc cult. Simplement em preocupe per uns temes i em «des»preocupe d’uns altres. No significa açò que pense que l’esglèsia no s’hagi de pensar. Per suposat que s’ha de pensar, i com tot, posar en entre dit. Però tot açò vinc a dir-ho pel tema que ens ocupa. Pense, que els assumptes, tot el ritual de l’església i el seu catàleg d’imatgeria són assumptes de creença, no de cultura o incultura. Em sembla be que s’interesse per ells una persona creient, com també em sembla be que un «no creient» no s’hi interesse, i no el considere per açò menys cult que el creient. D’altra banda, no falten els que pensen que estem obligats «per tradició» a seguir i conèixer aquest catàleg. Doncs jo dic que les tradicions estan be, i cal conservar-les. Ara be, sempre que serveixi per millorar, ben trencades estaran.

    Jo, com veus, no m’amague. I no em sap greu posar el meu nom i els cognoms. Per desgràcia, la majoria de la gent no és així. I desgraciadament el «paró» dels comentaris fou prou abans de les vacances. Com ja vaig dir, des que s’introduï la nova norma, han hagut moltissims comentaristes que literalment, han desaparegut. No m’agradaria que fos així, però desgraciadament, ja fa temps que coneguem a la gent.

    Responder
    • Pepe

      Perdoneu que entre sense haver tocat a la porta. El tema de la cultura o incultura és tan ampli, tan personal i tan discutible com qualsevol altre. Pense que SABER del tema que siga és tan bo i beneficiós que tot SABER enriqueix. Independentment de la FE que cadascú tinga, no podem obviar – vulgam o no-que som part de la CULTURA jueu-cristiana i qualsevol monument, quadre, llibre, museu…que pugam trobar al nostre voltant està impregnat de connotacions del fet cristiá. Si vols veure un quadre d´un pintor del Segle d´Or per exemple, o la capella Sistina i vols saber allò que estàs veient hauràs de saber del cristianisme. Fins i tot, Alonso Quijano té un context que no podem deixar passar per alt.Que un es despreocupe d´alguns temes, en absolut vol dir no tinguen la seua trascendència. És clar que de tot no ens podem preocupar. És impossible, clar ! Que jo em despreocupe de la política, per exemple, no vol dir que aquesta siga innecessària, vanal.
      Crec que quan dius «Pense, que els assumptes, tot el ritual de l’església i el seu catàleg d’imatgeria són assumptes de creença, no de cultura o incultura» és simplement una barbaritat i de les grans. Pensar que les meravelles que podem veure aquí i allà : monestirs, biblioteques, catedrals, escultures,filosofies,modus vivendi,universitats ( et recorde que naixqueren en el si de l´Església) i tantes i tantíssimes…no formen part de LA CULTURA, pense que és una errada monumental més que altra cosa.
      I…allò que diu Salva dalt :»Quin percentatge trauríem si es fera una enquesta als xiquets de la gàbia i als seus vigilants amb la pregunta del perquè d’esta festivitat? Serà per rullar la mona?
      He vist a la tele una entrevista d’una jove contestant que s’anomena Divendres de Dolors pel dolor que tingué la mare de Jesús quan el va parir. Burla?, laïcisme?, comèdia per tindre més audiència?, ZP?, Rajoy perque és gallec?, la radioactivitat del Japó,? Ras i clar: INCULTURA! «
      és tant cert, que no ho eleve a la categoria de DOGMA perquè no tinc potestat. És tant cert i tan real com que a mi em diuem Pepe.

      Responder
      • (joan) Joanjo Oltra Cuquerella

        Hola Pepe. En primer lloc, estic d’acord en que tot SABER enriqueix, i és per això que crec que m’has entés malament. Per això he dit que «No significa açò que pense que l’esglèsia no s’hagi de pensar. Per suposat que s’ha de pensar, i com tot, posar en entre dit». D’altra banda no n’estic d’acord en que QUALSEVOL obra d’art que trobem estiga impregnada del fet cristià. Pot ser si aquelles del temps de Leonardo, o ahduc moltes altres dels nostres temps. Però no tot. Ja que hi ha una part molt important del patrimoni cultural humà que res ha tingut a veure amb l’església. Però, tens raó, hi ha molt que si. I jo no he dit en ningun moment que no em preocupe per coneixer-los, fins i tot el seu aspecte religiòs.
        Mira, la primera frase que remarques amb negreta, no te res a veure amb l’explicació que dones a continuació. Jo no he parlat en cap moment del patrimoni, he parlat del ritual religiós, i tot el seu catàleg de sants, així com la jerarquia eclesiàstica i els conflictes interns. Jo també t’he de recordar, que si tenen tot eixe patrimoni va ser a base de desamortitzacions, expropiacions i robatoris. Totes eixes meravelles que tu exposes dalt, son una delícia per a la vista, com la Universitat de Salamanca, o el Monestir de Poblet, o molts altres. I per suposat que no hem d’obviar la ma de la Santa Esglèsia en ells, però tampoc podem obviar la història, i la història de la pròpia església, menys encara. Per tant, jo no he dit en ningún moment, que el patrimoni arquitectònic de l’esglèsia no forme part del patrimoni cultural. Seria un neci si ho fera. Però be, és la teua opinió respecte al que jo dic.
        Ara vaig a explicar-te el perquè del meu comentari. Per a mi SABER, significa CONEIXER. I coneixer és arribar a una afirmació, i poder demostrar-la, ja siga mitjançant arguments, o mitjançant proves empíriques. Jo em preocupe per SABER sobre tots els temes. Sempre he tingut un interés multisiciplinar. Ara be, quen em tope amb un tema, del qual no es pot SABER, sinò que s’ha de tenir FE, doncs em pareix una mica absurd. Allò del DOGMA, annul·la per complet el CONEIXEMENT, ja que t’obliga a acceptar una veritat «per que si» sense aportar-te proves que demostren eixa veritat. Per tant, i sempre des de la meva modèstia opinió, em pareix un simptoma prou més clar d’incultura (sempre m’ho ha paregut) creure’s les coses «per que si», «perquè hi tens fe», que intentar CONEIXER amb rigor les coses.
        Però cadascú, amb la seva vida, allà ell.

        Responder
        • Pepe

          «que si tenen tot eixe patrimoni va ser a base de desamortitzacions, expropiacions i robatoris» No tot, Joan, no tot. A més a més…de qui és l´església per exemple del teu poble ? O les catedrals…o…o…. és patrimoni de tots !!! teu, meu !! Riquesa de la Humanitat i Com les piràmides d´Egipte o la Catedral de León.Parlem de la riquesa de l´Església com si fora d´ uns quants i això no és cert. Els bens de l´Església són del poble de Déu. L´Església és tan gran, tan plural i tan diversa que no és pot anatemitzar tan simplement.. Clar que l´ Església té la seua História : bona i dolenta. Això no ho discuteix ni la pròpia Església ! L´Església també ha donat grans escriptors, científics, inventors. Ha pal.liat en gran mesura les mancances institucionals en educació, medicina…assistència social. Els milers i milers de persones que cada dia dinen i dormen gràcies a CÀRITAS en València, i en qualsevol ciutat de la moderna Espanya del benestar del segle XXI… sense donar cap explicació…no ho conec en cap, cap institució pública. No conec cap institució pública que aquesta nit, per exemple poguera acollir-me i donar-me el sopar i calor humà gratis i sense preguntar-me res. Si vaig als menjadors de CÀRITAS, em donaran menjar i llit i no em preguntaran res. Mira Joan. Jo crec que ma mare és ma mare perquè tinc FE en ella. Crec el que ella m´ha dit. Per res del món necessite ni més proves ni res de res. Ma mare, que encara hi viu, m´ha ensenyat totes aquestes coses senzilles de la vida. I la crec a ulls tancats. No intente convéncer-te de res. Tampoc hi vull. Simplement et comunique el que jo crec. Comunicar sempre és bo. Feliç Pasqua de Resurrecció !

          Responder
          • (joan) Joanjo Oltra Cuquerella

            Sino tot, la majoria, ja que, encara com, ahi estan els llibres d’història per a qui vullga llegir-los. L’esglesia del meu poble, és de l’esglesia com a institució. Si, per exemple, jo vull disposar d’ella, per donar un concert de música clàssica, no puc, a no ser que siga musica sacra. Aleshores no és meua, com tu dius. És de l’esglesia, i prou. Si que és cert, perquè ho he comprovat personalment. Com ja t’he dit abans, jo no he dit que no haja donat escriptors, cientifics i inventors, Però ja que t’afanes tant a defensar-ho, t’he de recordar el procés obert a Galileu, on el varen fer retractar-se, i ves per on, que era ell qui tenia raó. Tin en compte que si no s’hagués retractat, l’hagueren cremat, pobre.
            I així hi han uns quants.
            Però ja et dic que jo no volia parlar d’aquest tema. Jo volia parlar del comentari de Salva. Però ja que traus tu els temes, d’he de respondre.
            Pel que fa a Caritas, hi ha un munt d’ONG’s que no depenen de l’església, com Medicos sin fronteras, Creu Roja, etc.. i no necessiten l’excusa de que «han de ser millor persones per arribar a Deu». Son persones que deixen la seva vida per ajudar als altres, de manera totalment DESINTERESSADA.
            Tu no creus que ta mare es ta mare, tu saps que ho és. Perquè t’ha criat ella, i això ja la converteix en tal. Doncs si creus el que et diu una persona, només perquè t’ho diu ella, sen-se admetre pensament ningun sobre això, ole per tu. Jo no ho puc fer, ho sent. Supose que pel meu caràcter, educació i formació, no soc capaç de creure’m una cosa a ulls tancats, necessite comprovar-ho.
            Supose que seré massa esceptic. Tots tenim defectes.

          • Pepe

            Bona vesprada de Dissabte Sant, Joan. No conec a cap que estiga dins de Càritas i cobre un sou. Que CÀRITAS siga el seu únic » modus vivendi» . Certament hi ha ONGS que fan una tasca encomiable.Autèntiques.Però, Joan, Dis-me, dis-me per favor a quina ONG de València per exemple puc anar-hi a sopar i dormir ara mateixa… i a dinar cada dia fins que trobe feina…doncs jo no conec a cap.Dis-me tan sol una que em lleve la fam i em done llit aquesta nit. Dis-me.
            No fa ni un any, amic, que a l´església del teu poble s´han fet concerts no sacros. I bona cosa. Que jo recorde i QD ha fet reportatges, s´han fet concerts de violins, l´Orfeó Universitari de València ( res a veure amb l´Església ), amb repertori res de res SACRO com tu dius. Fins i tot, recorde que un any es va fer la Presentació de Festes al temple Parroquial PERQUÈ FORA ESTAVA PLOVENT. va ser l´any 1.986, i el Fester Major fou Martin Vidal Vila. Li ho pots preguntar. L´ajuntament també es públic i jo no puc disposar d´ell per a certes activitats, encara que públiques i ho comprenc. Per això, caldria que ens informaren abans. Ja t´he dit que l´església ha comés moltes barbaritats…i què ? Qui estem lliures de pecats ? – Jo no. Que acàs no hi ha i han hagut ONGS que s´han dedicat al lucre ? I per això hem de comdemnar-les a totes?
            Fas molt bé en respondre. No espere menys de tu. Argumentes prou bé. però crec que en algunes qüestions et falta informació. Segurament a mi també em falta. La grandesa està en parlar de qualsevol tema que ens afecte o vullguem parlar-ne.

          • (joan) Joanjo Oltra Cuquerella

            Bona vesprada Pepe. Jo no dic que Càritas no faça una molt bona labor a la societat. Això no m’ho escoltaràs dir. Només t’he dit que hi ha altres ONG’s que no depenen de cap institució religiosa, ni d’altre dipus. Igual que tu em dius que la gent de Càritas no cobra, et puc dir que la gent de Medicos sin fronteras, per exemple, despres de passar 8 anys ( o més ) estudiant una carrera, decideixen anar-se’n a un país que no és el seu com a voluntaris, també sense cobrar un sou, per ajudar en labors humanitàries de salut, i denunciar les injusticies i les violacions dels drets humans, salvant així, moltissimes vides. I (ja ho he dit) ho fan sense cap promesa de salvació eterna ni res per l’estil.
            Doncs tens raó en això que em falta informació. Sempre me’n faltarà, és una cosa inevitable. El que jo estava diguent, ho vaig viure en primera persona, ja que vaig acompanyar a un amic que volia donar un recital a l’esglèsia, i un dels anteriors rectors, li digué que podia, sempre que fos en la seva totalitat, música sacra. Si no era així, ni parlar-ne. Supose que s’ha donat un salt qualitatiu amb el canvi de rector, i és per això que en els ultims anys se n’ha pogut celebrar algun. Em disculpe per l’errada. Pel que dius de l’ajuntament, pots disposar del saló d’actes sempre que ho sol·licites per a qualsevol tipus d’activitat cultural, presentació, acte de qualsevol dipus, siga quina siga la teua afinitat política, religiosa, etc.. que, per a això, és públic. Ja et dic que aquest amic meu, ha pogut donar alli tots els recitals que ha volgut, igual que els grups de teatre disponen del centre social i el saló d’actes, i la resta d’associacions i persones del poble.
            És clar que ha hagut ONGs amb ànim de lucre, per això s’han denunciat. La diferència és que ONGs hi han moltes, i església catòlica, apostòlica i romana, només una. I és la mateixa.

            Vull dir, que no hi ha cap ànim de crispació en les meves respostes, ni de polèmica. Conteste perquè m’agrada el joc dialèctic. Cadascú tenim el nostre punt de vista, i ens toca defensar-lo.
            Pense que una conversa és interessant sempre que es puga extraure alguna cosa de profit d’ella, i per això conteste. I malgrat la lletra és molt sacrificada, i sempre hi ha lloc a malentesos, vull aclarir que mai hi ha malicia a les meves paraules.

            Salut.

          • Juan Andrés (Semilleros Cucala)

            no va ser el fester major Martin si no Fermin

          • Rosa Mahiques

            Juan Andres, no recorde exactament si a l’any que Fermin va ser fester major va ploure o no, però l’any de Martin sí que va ploure i Don José (q.p.d) és qui va obrir les portes de l’Esglèsia per a fer allí la presentació. De tota manera, quan tinga ocasió, ho preguntaré als festers d’aquells anys, per saber-ho cert i que no ens traicione la memòria.

          • SALVA (Salvador Alberola Benavent)

            Però ja et dic que jo no volia parlar d’aquest tema. Jo volia parlar del comentari de Salva.

            Algú pot aclarir-me esta frase de Joan?
            Quin comentari he fet que sembla s’ha armat la de Troia?
            He ofès o dit coses contràries allò que és políticament correcte?
            Tot este borrombori és perquè he parlat d’incultura?
            Joan no m’han quedat les coses massa clares, si és per la definició de tal paraula, al meu parer, i veient allò que diu el diccionari, la xicona de la entrevista no complia amb què hi en dona de CULTURA:
            —Cultiu dels coneixements i les facultats de l’home.
            —Conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra classe que es posseïx com a fruit d’estudi i de lectures, de viatges, d’experiència.
            —Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.

            «Hola Salva, crec que no he contestat encara cap escrit ni comentari teu, i ja va siguent hora no?»

            (?)

          • Benavent

            Encara que «fique posa» ací no et contestaré la major, perquè no la sé, però sí que faré un comentari, entre d’altres coses perquè és el que em passa manta vegades, algunes almenys si voleu, i és que la reflexió o les paraules d’altre et donen peu, et donen calç i aigua, per a parlar de coses, idees i pensaments que tens guardades en el rebost mental, així que fas un «bucle» i t’hi llances.

            Ah, i no estic d’acord amb el d’allò del «japo» dels ordinadors que a mi sempre m’han dit que aquestes són màquines molt simples, tant que només saben comptar zeros i uns, i m’ho crec, perque tinc comprovat que «un ordinador» és incapaç de construir una frase com aquesta: «el paper el tirem a la papelera», el tio és tan panou que no se n’eixirà de les carrerades, i previsiblement trobarem: «el paper el tirem a la paperera», ja veus, la menor…

            Salutacions corals
            rbenavent

          • (joan) Joanjo Oltra Cuquerella

            No fa falta que t’ho aclareixi ningú. T’ho aclariré jo mateix. Vull dir que quan et vaig escriure el primer comentari solament pretenia dir el que jo pensava respecte a allò de què no conèixer algun fet de la història de la religió catòlica és un fet d’incultura. I no pretenia per a res parlar de la història de l’església, d’ONGs ni res per l’estil. El que passa que són temes que han anat sortint. SIMPLEMENT.
            Respecte a això del significat de la paraula, dir-te que a banda del significat, està el sentit. Jo he respost atenent al sentit que eixa paraula te a la frase on l’has utilitzat.

            A mi em sembla que no s’ha armat ninguna batalla aci, ni ningun rebombori, em sembla només. Simplement estem intercanviant opinions. I crec que això és bo, no dolent. Crec que dir que és una altra cosa, està fora de lloc. Ara be, pareix que els meus comentaris si que han ofés algú. Doncs a mi em sembla que no he faltat al respecte a ningú en cap moment.

            Això de que encara no he contestat res teu, ho dic perque acostume a donar la meva opinió sobre coses que m’interessen, i me n’havia adonat que als teus escrits encara no havia escrit res, i perquè pensava que es podia parlar amb tu amb una mica d’ironia i una mica de sentit de l’humor, però j no. És el que passa, quan no coneixes la gent, es solen cotmetre errors, i et demane disculpes. Ara be, agrade o no, jo vaig a continuar donant la meva opinió sobre allò que em desperte l’interés. Ho sent molt, però és el que té estar a un mitjà públic.

          • SALVA (Salvador Alberola Benavent)

            Una de les avantatges que té «la comunicació no verbal» és que mirant la persona quan parla diu més amb la figura i el moviment que les paraules, la qual cosa no en té la paraula escrita, és per això el que he dit abans: sóc un maldestre en assumptes de comunicació. Creia que totes, totes les participacions meues estaven farcides d’ironia i humor més o menys clar. Per a mi la vida és tan important que si no li fiquem una bona dosi d’estes dues coses no tindria sentit.
            Jo gaudeix llegint tot allò que escriviu, I més encara, ara que fiquem el nom i podem saber qui està a l’altre costat.
            No demanes disculpes, si de cas vols fer-ho, només als col•laboradors que s’hagin sentit molests, a mi no em sembla que digueres cosa alguna que estiguera «fóra de lloc» per a ningú.
            Afectuosament,
            SALVA

    • SALVA (Salvador Alberola Benavent)

      Amb açò de les creences del personal sóc respectuós i cadascú pot creure el que vullga, faltaria més! Però per on hem de tallar per saber que és la cultura ja són altres calces. Crec que és difícil que cadascú de nosaltres ho veja igual, uns poden dir-te que en saber llegir i escriure ja n’hi ha prou, i altres, com aquell savi pensaria allò de: «sólo sé que no sé nada», i avant va el carro.

      Jo no sóc faller i sé alguna cosa de la festa de les falles, no sóc aficionat als bous i conec alguna cosa de la festa taurina, abans vaig ser music i ara ja no «toque res» i vaig a concerts i sé diferenciar a Mozart de Beethoven i Wagner, mire el cel i conec unes quantes constel•lacions i el nom d’estreles i tampoc he estudiat astronomia, no tinc cap llicenciatura en Història i sé diferenciar entre Constantí el Gran i Alexander Magne, sé també que Carles i Grouxo Marx no eren germans, sé que és el cristianisme, l’islam, judaisme, la mitologia grega i romana, quelcom més et diria d’aquells coses que han anat conformant este món occidental nostre, que serà bo i roín alhora, però és el que hem anat construint durant segles i em sent amb l’obligació de tindre almenys una pàtina del perquè.

      Sóc un maldestre en saber transmetre una idea, sempre les paraules són el final d’un pensament i a la meua edat més encara patisc eixe defecte de la fluixa transmissió.
      Intente llegir entre línees i molt sovint abuse de la doble intenció quan expose un pensament per escrit perquè sempre espere que el lector d’un indret com QD serà prou llest per arreplegar i esbrinar tot el que vull dir-ne, si fora un literat com algun dels que has citat abans no ho necessitaria fer així, fluiria clar i natural el meu pensament com brolla l’aigua de la terra (Si poguera llegir-ho ma mare diria: «què listo és el meu xic», però se n’anà ja fa temps).

      Com voràs estic capficat en unes disquisicions esotèriques que no sé si t’hauran aclarit res, tot i que sempre «m’ha paregut» que hi ha unes coses bàsiques que hem de saber, però…, que allà cadascú talle la corda per on vullga, que açò del nivell de la cultura o incultura tot depèn del color del cristall per on ho mires.
      Una cosa que no faré mai és acusar directament algú, no sóc cap mestre per anar repartint patents de res.
      «Otro sí»: no m’agrada emprar anglicismes, tant el castellà com la nostra llengua tenen una gran riquesa de paraules que no necessitem de foranes, perquè si ja ens costa entendre’ns amb les nostres…

      Afectuosament,
      SALVA

      Responder
  3. Benavent

    Perdoneu si peque. Tal volta no siga el més indicat per parlar de la Setmana Santa Quartondina ja que la meua assistència als actes, tot i l’afiliació caputxina rebuda per herència és molt irregular, per no dir que deixa molt que desitjar, així per exemple ara tinc el dubte de si la processó del Sant Soterrar sempre s’ha fet com ara, per la volta curta, o per la més complida, és a dir pel carrer de sant Pere, cosa que de ser així mostra que, almenys aquest acte, viu en fase de minva pel que fa a la tradició, la religiositat popular, el recolzament públic… d’empobriment cultural en definitiva, independentment del caire que se li vullga donar a la paraula cultura.

    I tot açò ve a tomb perquè malgrat la tradició folklòrica i musical dels motets com bé ha assenyalat “nostramo”, o de la riquesa i presència plàstica de les confraries, l’assistència de gent acompanyant les imatges o per les cantonades veient-les passar és ben esquifida, tant com que a mi em recorda les darreres processons del dia de “les xiques”, sí, aquella processó que “ha fet figa” perquè només acudien, si això, les festeres. Potser que aquesta migradesa haja contribuït al fet que el cant dels motets que bé destaca lo Director i les marxes religioses de la Banda es xafen, per l’escassa distància, no sé, però s’hauria d’organitzar, però qui?

    Desconec totes les causes d’aquesta davallada, potser en són moltes i diverses, fins i tot podria haver ajudat la seua professionalització, és a dir que la gent la considere un acte lligat a les mateixes confraries de caputxins que reben aquest nom pel característic, com diuen ara…capirote, cucurutxo… que no és altra cosa que el nostre capiró, caputxa, caputxí o caputxo en diminutiu, sí, com aquell on ens posaven la mesureta de cacau i tramús, talment, vull dir, com relacionar les danses del Carrenou amb el Grup de Danses Populars. En definitiva una imatge molt allunyada d’aquella que jo recorde, ni que siga borrosament, on el sepulcre marxava escortat per dos guardiacivils, vestits de gala, amb metralleta o fusell bocaterrós al muscle, açò i els caputxins amb aquells ciris de fusta amb combustible líquid són les úniques fotografies mentals que guarde, i molta gent, és clar que eren altres temps i unes altres circumstàncies socials molt diferents a les d’ara, tampoc les lluminàries dels carrers eren les d’ara, fet que ambientava.

    D’altre cantó haig de dir que, si jo fóra coherent m’hauria de preguntar si és que el lapidat, el Crist del sepulcre, no és el mateix que aquell altre clavat en la Creu, aquell que ací diem de la Fe, com tanta diferència! I açò potser és un altre aspecte cultural, el dels fans, devoció, sentiments per unes imatges o d’altres, per uns coñlors o d’altres, per sort ací no plorem si un aiguat arruïna un acte, potser perquè apegats a la terra com vivim, malgrat les distàncies, encara valorem més la importància de l’aigua, o tal volta perquè no ens enfoquen les càmeres de la TV, cosa que a mi em recorden els plors de les falleres. Ara que tampoc estarà bé escarnir aquells que treballen tot l’any per realitzar uns actes que a més de tots els ets i els uts, a més, dic, són com les seues festes patronals, les més importants. No obstant això, entre nosaltres sí que continua la seua marxa triomfal les banderoles uniformitzades de les balconades que més que convertir-se en un mig s’han convertit en un fi.

    I com que no sé massa bé com he començat aquestes quatre ratlles, més dificultat tinc encara per a sortir-me’n, i la cosa porta mal peany, però no m’estaré de lloar la llavor d’aquelles confraries, i d’aquells que fan el possible perquè la tradició continue, des de la vessant que cadascú més s’estime, torne a dir; això sí alguna cosa ja renovellaria, posem per cas, fer desaparéixer aquell punyal o espasa que du clavada la Mare de Déu dels Dolors, certament que forma part de la seua iconografia però, no sé, massa macabre, poc metafòric, més propi del càstig de l’infern, i tampoc és que siga massa partidari dels eufemismes, o d’amagar allò que no resulte suau, però què volen, el punyal, crec que…

    Bé, un altre dia acabaré, que me’n vaig a rutllar la mona o a fer “pantanos”, Marieta bé que ho recordarà, quan els carrers eren terrers i l’aigua corria vora els rastells, embassavem l’aigua, pedra i fang, o tiràvem “barquets” de canya… Salutacions

    benavent
    (benaventbenaventr)

    Responder
  4. SALVA (Salvador Alberola Benavent)

    Cultiu dels coneixements i les facultats de l’home.
    El poderós —religiós, polític, bruixot, engalipador…—, sempre intenta que els súbdits no facen allò que diu esta frase, sap de sobra que una persona «inculta» —sense cultivar—, és més fàcil de manipular.
    M’entristeix que en este país on ens ha tocat viure hi haja tanta gent que practique el «mesinfotisme». I, Joan, si lliges bé allò que està escrit, veuràs que no parle mai de l’Església ni de coses de fe, si de cas de coneixements mínims de la «festivitat», semblant com voldria que molts més conciutadans saberen que es commemora el 14 i el 23 d’abril, 14 juliol, 6 d’agost o els anys 1453, 1492, 313, 1789, 1812, 1238, 1936-1939, 1931, etc.,etc.,etc.
    O Qui eren els agermanats Joan Llorenç, la Junta dels Tretze, Vicent Peris, Francesc de Vinatea, Joan Baptista Basset i Ramos, la batalla d’Almansa, Felip V, i….
    Què més prenguera jo que n’hi haguera tants com tu amb eixe interés per «cultivar-se!»
    Més encara:
    Perquè jo parlara de l’Església abans teníem que aclarir-nos amb algunes coses que el comú dels mortals no sé si ho coneixen. Per exemple:
    No hem inventat res amb el cristianisme, este festes són el culte del solstici d’hivern dedicat al renaixement del sol. Després de morir l’astre rei, els dies tornen a ser més llargs, anuncien que la vida renaix. No vos pareix molta casualitat que tots els déus solars – Osiris, Horus, Mitra, Apol•lo, Dionisios, Krisna–, nasqueren per estes mateixes dates? Tots ells tenien una sèrie de coincidències: van nàixer en coves o pessebres, d’una jove verge, van morir assassinats i alguns van ressuscitar al tercer dia per redimir l’humanitat. Vos sona?
    Isis quedà embarassada al març i dóna a llum a Horus al desembre. Mitra, el persa, naix d’una verge el 25 de desembre en una gruta, rodejat d’un bou i un «burro», l’adoren pastors i mags, és perseguit, mor assassinat i ressuscita el tercer dia… i tot açò cinc-cents anys abans de la nostra Era.

    En vols més?: Que els jueus abans del desterro a Babilònia sembla que eren politeistes? Què és l’epopeia de Guilgameix? Qui era Akenatón i Moisès? I, i, i…

    Són les persones, com diu el meu amic ex-retor, els que fan les coses bé o mal, parlar «en general» només porta a discussions que s’eternitzen, en totes les societats creades pels humans trobem actes reprovables i altres que són admirables, però no cap dubte que de tots hem aprés lliçons amb les que este «homo sapiens» ha evolucionat.

    Rbenavent: no has de creure tot allò que et diuen dels ordinadors, com si no n’hi haguera un japonès menut dins podrien fer estes màquines tantes coses, eh?

    Salutacions

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics