Seleccionar página

Reflexió postelectoral…

Reflexió postelectoral…

                 Malgrat que pareixia mentida, ja han passat les eleccions municipals del 22 de maig, i desprès de mítings, programes i debats ja sabem quines persones ens governaran els propers quatre anys. I malgrat ser una persona que em trobe més còmode escrivint i reflexionant sobre coses pretèrites, no m’estic de dir la meua i passar-me al temps actual, sense la voluntat d’alçar ampolles i veient l’espectacle des de la barerra tot siga dit.

                 Des d’ací, podríem començar a fer demagògia i apologia de la por pel canvi, pel que faran o pel que deixaran de fer, però això no toca, ja que tothom mereix un vot de confiança. Jose Luis Oltra i els seu equip de campanya han guanyat amplament les municipals; amb una llista nova i jove, una campanya de proximitat a l’electorat, una gran presència de les tecnologies de la informació i la comunicació, i un programa farcit de promeses (algunes delicades d’acomplir, tot siga dit), que els han llançat amb una avantatja  de 239 vots sobre els resultats obtinguts pel pacte sociovergent (PSPV-Bloc) que ha governat Quatretonda els darrers dotze anys. Per tant ara toca felicitar al Partit Popular de Quatretonda, al seu cap de llista José Luis Oltra, i a la gent que li ha donat suport.

                                                                           D’altra banda el PSOE-PSPV i el Bloc, podem dir-ho clarament, han perdut, puix ha minvat considerablement el seu espai electoral. Tots dos han perdut un regidor i una nombre considerable de vots (84 el PSPV i 134 el Bloc). Tots dos partits, potser, optaren per campanyes més tradicionals, han patit el desgast produït per tres legislatures consecutives, l’alternança en el govern amb quatre alcaldes i al meu parer, el més important, no han fet tot el possible per solventar l’hemorràgia gangrenada que han suposat dos discursos que han calat amplament en el subconscient de molts dels nostres conveïns. D’una banda “en dotze anys no s’ha fet res” i d’altra, “estos no es suporten però pacten per fer-se amb la poltrona”.

                                                                      Respecte a la primera premissa, eixa que afirma que no s’ha fet res, pense que s’haguera degut fer més per bescanviar aquest discurs. Tal vegada amb una considerable millora comunicativa, puix en dotze anys s’ha fet moltes coses, com: articular una xarxa de cursos i de formació contínua que és enveja i model en altres pobles; aprovar el Paratge Natural Municipal; s’han dotat i cobert  places funcionals i laborals amb una transparència envejable; s’han arreglat camins i carrers; s’ha d’adquirit patrimoni moble i immoble (vehicles, equipament, el vell quarter de la Guardia Civil); s’han dotat d’equipaments (Agència de Lectura, Arxiu, Escoleta, reforma de l’ajuntament,…), s’ha creat un nou concepte de Setmana Cultural; etcètera. Al que cal afegir la realització dels pertinents viatges als centres de poder com Mancomunitat, Diputació i Conselleries, i la demanda d’ajudes i subvencions en defensa dels interessos quatretondins.

                                                                     L’altra premissa, la de que han pactat pel seu propi interès, també ha estat amplament assumida. El fet d’arribar a acords de govern (una situació legal permesa pel sistema democràtic), potser no s’ha acompanyat de la dita que la roba runossa és llava a casa, i els problemes interns de les comissions i dels pactes han acabat sent vox populi. I el pitjor de tot, que aquestes tensions han acabat cremant a un bon nombre de polítics locals d’ambdues formacions, que en el seu dia donaren amb il·lusió el pas ferm per defensar el que creien més just pel seu poble.

                                                                  Ara, tots dos partits hauran de fer balanç de la legislatura, de la campanya i dels resultats, i començar de nou. Sempre és bo, aturar-se a reflexionar, per seguir amb força i esperança el camí.

  

Frederic Oriola Velló

The following two tabs change content below.
Pepe

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe

Latest posts by Pepe (see all)

2 Comentarios

  1. Salvador Climent Alberola

    Bona nit Frederic.
    En primer lloc, vull felicitar-te per l´adequada i aclaridora reflexió que fas, estic completament d´acord amb l´escrit.
    En segon lloc, i aprofitant l´avinentesa,felicitar al Partit Popular per la seua contundent victòria, i especialment a José Luís Oltra, desitjant-li un bon comandament els propers quatre anys.
    Dir-te que, jo sóc un dels ¨cremats», però cremat i tot, ací estic al costat de la meua gent per el que faça falta. Ara i sempre.
    Quan vaig ser alcalde (1999-2001), i per ampliar una miqueta més el que has referit, també és feren moltes coses: el parc, La Font Vella, La Bastida alberg-aula de la natura, acabament i equipament del Centre Social,reforma del Poliesportiu, etc. Aixi i tot vaig pasar per molts mals tràngols, patint entrebancs d´uns i d´altres. Però el més greu i determinant va ser la persecució(sí com sona) que varem patir jo, i el pitjor de tot la meua dona. El Director de l´Àrea de Salut d´aleshores del PP, va prohibir-me de fer guàrdies de Pediatria a L´Hospital de Xàtiva, però a la meua dona li van voler retirar la Comissió de Serveis. Tot per pensar i fer diferent.
    Malgrat les diferències amb els socis de govern, vaig ser determinant en el segon pacte, al considerar que els interesos comunitaris devien estar per damunt dels assumptes personals. Però clar, tot té un limit. Sent regidor de festes va arribar l´escarni pùblic,premeditadament estudiat i farcit de mentides, una nit de presentació de festes, per part d´una senyoreta que no val la pena recordar.
    No és igual estar per a beneficiar-se que per sacrificar-se.
    I acabe.És cert que no sabem comunicar. No tan sols hi ha que fer la feina ben feta, hi ha que saber fer-ho veure. Altres tenen més mitjans.
    Perdona,pots pensar que tot aço a que ve ara, però crec que estic en el meu dret de soltar càrrega i més en un dia com hui.
    Seguirem endavant
    Salutacions.

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

Google Analytics