Seleccionar página

d´aquell gabinet de premsa i publicitat

d´aquell gabinet de premsa i publicitat


No sé en què s’ha quedat a hores d’ara la proposta, intenció o projecte de creació d’una espècie de “Gabinet de premsa, publicitat i màrqueting” municipal, a QD se n’ha parlat i no sempre favorablement, però vet ací que a mi la cosa no em desagradava, d’entrada almenys, val a dir que segons la seua finalitat, que igual no és necessari crear cap gabinet però sí una persona responsable que distribuïsca, coordine o done entrada i eixida a la informació produïda o rebuda, perquè les coses s’han de vendre per allò de la promoció, també de l’autoestima sobretot quan el pessimisme (com correspon a persones informades i preparades) és bastant comú entre la nostra tribu. I torne a posar l’exemple d’aquell debat polític televisat entre els candidats municipals, crec que no va tindre el ressò mediàtic que mereixia i que mereixien aquells que el van fer possible, perquè reunir els candidats, ni que siga d’un poble menut, ja es notícia, però que s’hi puga veure en carn viva per tot el món «mondial»… sí que era notícia de primera plana.

Informar i vendre el poble, d’alguna manera, també és vendre els seus gestors, i si la idea fóra aquesta, o només aquesta, mal rai! Si cerquem l’autopromoció i l’afalac fàcil o electoral, si hem de publicar una notícia a canvi de passar per caixa, de pagar publicitat, malament, i és que jo tindré una visió romàntica de la cosa però pense que si per a estampar una notícia cal pagar serà perquè aquesta no interessa, i és així, com em comentava algun dels nostres alcaldes, com s’hi donen situacions en què trobats diferents alcaldes de la comarca el micròfon de certa televisió comarcal només s’hi posa als llavis d’aquelles autoritats municipals que els han agraciat d’alguna manera, cosa d’altra banda gens censurable si es tracta d’un mitjà privat, mancaria!

D’altre cantó tampoc no pensem que eixir en premsa i televisió es garantia d’èxit, electoral dic, mireu si no els resultats de la passada convocatòria en casos tan propers com els de Llutxent o la Pobla, «sempre en els papers», i no diré que pagats, que jo ho desconec, però el cas és que dels seus alcaldes un se’n vantava o exhibia davant de l’oposició el gruixut recull de premsa arreplegat, és a dir, les vegades que els mitjans de comunicació se n’havien ocupat del seu poble, i l’altre, segons em van dir a cau d’orella gent de confiança, va manifestar, manament d’aquesta manera, que a penes si sabrien situar Quatretonda en el mapa, és clar en referència als «events» a d’aquell poble celebrats –en la línia del partit, vaja- així com a les vegades que eixien ells en diaris i tv.  No cal ni dir que hem tret de context allò dit i que es tractaria d’una conversa de caire informal, doncs tinc aquesta persona per respectuosa i amb sentit comú. Però ja sabeu com els han anat les votades, que tampoc les varen perdre, però…

Tal vegada puga haver-ne excepcions en el d’allò del pagar per publicar informació, alguna si més no, pense ara en la jovenalla de festers la nit de la seua presentació, tot és una il·lusió, no sé si cap cosa més pagaria jo, parlant d’informació, és clar. Potser cal resuscitar la figura del corresponsal de premsa –si és que encara existeix, que tampoc n’estic segur- aquella persona que barat a les seues cròniques rebia a casa  el diari corresponent, debades, que tampoc tota la informació la genera estrictament l’ajuntament ni tota és oficial. Així doncs potser sí que fa falta aquell “gabinet de premsa” o un altre nom no tan cerimoniós, o aquell portantveus que informa i tramet la informació, i si no fa falta igual resulta interessant, però sobretot cal no caure en el parany fàcil d’aquelles empreses de publicitat que sempre demanen una història o presentació dels valors i singularitats del poble per a una publicació (que algú, amatent de la localitat haurà de fer barat a res),  tot i que generalment després vas a pagar, i com vas a negar-te! Això sí, crec que posats a pagar per eixir en els papers o en pantalla sempre serà millor decidir tu on, quan o de quina manera t’és més rendible o t’ix més a compte contractar un mitjà de difusió, és a dir, decidir tu quan i com el gastes els calerons, i que no et desplomen quasi com fent-te encara un favor; a més ser molt elegants i destriar bé entre la promoció personal i la col.lectiva.

En definitiva, i en general, al personal ens agrada informar i estar informats, i allò que no es diu, no s’escriu o no s’hi veu és com si no existira, almenys de portes enfora, cosa que no ens llevarà el son, ja ho sabem, però també augmenta l’autoestima –vaja, ens repetim!- d’una comunitat, però això sí fent les coses com sap fer-les la gent de poble, sense coentors, ni autoproclamacions, ni “quesejo”, la veritat, que no sé com acabar aquest paller a no ser amb el dir del meu poble: “que’steu tots bons!”

benavent

The following two tabs change content below.
Benavent
  • Facebook
  • Facebook

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Benavent
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Benavent (see all)

4 Comentarios

  1. Pepe

    Recordant aquella retransmissió, la complicitat entre Fabian i aquest que escriu va ser màxima, total. Els objectius, nobles, novedosos i originals. La idea i el 99% de l´èxit, d´aquell Fabian.El seu temps, les seues càmeres,el seu equip, a la disposició del poble aquella memorable vesprada.Sense oblidar al responsable de la part elèctrica, de so i logística. I d´alguna que altra ànima que s´encarregà de difondre la idea del germà pel facibú.En definitiva, un equip. El millor de tot : doncs que he guanyat un amic . No parlem molt. Però ens comuniquem el suficient. L´aplaudiment de la gent. (Ens moríem de vergonya. No estic acostumat a eixes coses. Hem sigut els primers. (serem els ùltims?) I això és el més gran que ens podia passar ! Aquella vesprada vam tocar un trosset de cel. I no per nosaltres (per favor!) si no per enlairar al món per primera vegada en la HISTÒRIA al nostre poble en un acte únic, seriós i capdavanter.
    ***
    Les idees i les propostes de rbenavent, com sempre tan bones i de sentit comú ! Algunes han sigut escoltades. Em consta. Ara em ve al cap,com a mostra, aquella de posar en algun lloc del nou ajuntament els retrats dels alcaldes…seria una forma visual, didàctica i pràctica d´anar escrivint la història…esperem que poc a poc vagen calant i posant-se en pràctica.Són projectes que no suposen molta despesa…i en canvi omplirien pàgines en blanc que necessiten ser escrites.
    Bo, jo no sé tampoc com acabar. Donant gràcies i demanant disculpes si m´he fet pesat.

    • Benavent

      I dius tu dels meus “èxits”? Dels aconseguits mercés als meus oficis? Precisament tu, “tu quoque fili mi!” Tu, sí, que lloant i traient-li lluentons al cartell aquest de la trobada del Rapallot has aconseguit que em quedara sense. I com, dius? Doncs perquè tinc el mal costum de recollir qualque cartell sobre qualselvol tema i/o esdeveniment local, i de vegades d’altres llocs o temes, però també el costum malsà de fer-me amb ells quan han complit el paper per al qual foren impresos, és a dir passades que siguen les dates de l’activitat anunciada, així que tenia calats uns cartells d’aquestos del raspallot que tant campejaven i jo que em dic: “en uns dies tu (pel cartell), seràs meu!”. I un sisàs! Ja veus, algú se m’ha avançat i els ha “sampat”. Com si no, no els havien d’enxampar fent tu públiques i notòries prèdiques tan ben moblades gràcies al teu numen:

      “La veritat que m´agrada aquest muntatge. És significatiu i artístic. Desconec si a la fi tots els cartells relatius a activitats del poble s´arxiven a algun llocs, doncs crec que són com pinzellades de la nostra història. Sincronies de moments molt nostres. Aquest m´agrada molt. Altres també, com alguns que han fet els Amics del Buscarró, per exemple. A la llarga es podrien fer en temps i forma exposicions…i qui sap…els més bonics, decorar parets d´organismes i llocs públics del poble. No us sembla…

      Doncs no, Pepe, no em sembla, ja veus que n’estic d’enfadat, santa Tecla et guarde, i sort encara que confie amb el Jesús, el Tarrasó, ell sí que ho guarda tot, i col.lecciona tots els cartells, o això espere, perquè jo, la veritat siga dita, fa temps que ho porte deixat, viure defora té els seus inconvenients.

      Guardar cartells escrius, si ací sempre hem tret el tema dels arxius per a tirar-nos en cara com cremarem tot de papers i patrimoni farà prompte cosa de setanta-cinc anys, que en cremaren, vaja, durant el període de guerra incivil, però per acció o omissió continuem balafiant patrimoni. Dius que es podrien fer exposicions, és clar, i alguna se n’ha fet, fa anys, i altres coses més, talment com editar un catàleg o llibre il.lustrat amb tots o gran part dels cartells publicats que al cap i a la fin són una bona mostra del pols d’una societat, la tarja de presentació d’aquelles activitats engrescades per la seua gent, i una bona manera de que en quede constància per a l’esdevenidor. Però no només l’ajuntament, també les associacions, grups o entitats diveses n’havien de prendre consciència de la importància de servar tot allò produït arran del seu devenir.

      També dius que les làmines més boniques ben bé podrien decorar parets d’organismes i llocs públics, mare de Déu, què de parets netes i polides no n’hi ara a la nova i reformada casa de la Vila! però entre tu i jo, i ací que no ens llig ningú, no tenim “natros” el costum d’emmarcar cap cartell, ni tan sols, i la tire més llarga encara, d’entre els publicats pels mateixos organismes públics, tret si voleu, d’almenys dues excepcions que jo conec, una làmina dels bolets i el mapa geològic de Quatretonda editats per la bq, emmarcts i penjats amb motiu de la rehabilitació del corral de la Bastida.

      Però si parlem de nostre edifici consistorial, fent un poc d’història, pràcticament podrien contar-se en els dits de la mà les coses que per allí s’han penjat en quaranta anys que té ja l’edifici -i alguna d’elles potser encara prové de la primitiva “ca la vila”- a saber i de les que jo tinc memòria, que amb les reformes i canvis que s’han fet dsrrerament qui n’està despenjat sóc jo, serien:

      -Un plànol cadastral de començaments del segle XX, fet malbé per efecte de la llum, i la baixa qualitat d’impressió, que en pocs anys es menjà tota la tinta deixant la làmina completament immaculada. És el mateix plànol que, amb modificacions toponímiques, va publicar la Caixa Rural en el seu primer calendari de Quatretonda l’any 89 (¿?).

      -Una fotografia general i aèria de Quatretonda dels anys seixanta, de quan la perforació del pou del Perico. Una autèntica joia d’imatge on s’hi poden vore les cases Barates originàries, les escoles de la República, sant Josep i calvari (sense el Poliesportiu, ni la “gasolinera”), les casetes dels Mestres, “el Matadero”, la Séquia, la Pescateria, el cine d’Estiu i l’Avinguda, també s’hi entreveuen -fixant-t’hi prou- els llavadors i la caserna de la Guàrdia civil (on avui és l’ajuntament)… un poble en blanc i negre, sense pisos i terrer, dominat ací i enllà per l’omnipresent campanar. Una fotografia d’una gran riquesa i d’un gran valor històric -de molts dels edificis esmentats no tenim, per ara, cap imatge- que avui s’hi troba, estratègicament, en lloc on tothom que puge a les oficines l’ha de veure, al primer replanell d’una escala que per necessitats d’ascensor ha perdut llum i elegància. S’hauria de tenir la màxima cura en la seua conservació, fer-se’n còpia pel que puga passar, renovar o millorar l’emmarcació i, si foren temps millors, realitzar-ne d’ell un gran mural. Aquesta foto és, sense exagerar, la imatge sense la qual no s’hi pot estudiar o l’evolució urbanística del poble en les darreres dècades.

      -Altrament una pintura mural que representa un paisatge típic de la Quatretonda rural plasmant una de les seues activitats més destacades, la vitivinícola, no debades representa el poble envoltat de vinyes en plena temporada de verema, obra d’un artista nostrat, Juan Oltra. D’aquesta pintura puc dir-vos que m’he barallat amb més d’un alcalde (ací el verb és retòric, és clar) pel costum de deixar unes cadiretes i una tauleta, a mena de rebedor, davant mateix de dit mural amb el resultat que la paret, i en conseqüència la pintura, n’ha rebut les marques, s’hi poden veure. Després de comunicació escaient les cadiretes canviaven de lloc però el temps i que sembla que aquell era el seus siti ideal les hi tornava. A la fi, però, han desaparegut definitivament, tot i que jo no m’hi fio gens que no tornen a aparéixer qualque dia.

      -Del mateix autor també, un llenç emmarcant un escut històric del poble, a saber, les armes o torre dels Pròixida, possiblement de la mateixa època del mural, és a dir, com a encàrrec per a la nova casa de la Vila. Aquest quadre l’he vist presidint, almenys que jo recorde, una sala de juntes, no sé si eixa seria la seua primera destinació però el cas és que un bon dia i pel fet d’algun acte a celebrar al saló d’actes me’l vaig tirar al coll i allà que el vaig penjar, presidint dita sala (no em sigueu malpensats, que tenia permís), però intencionadament ja no el vaig tornar al seu lloc, bé que omplia i donava color a la sala, i allí va restar algun temps fins que el llevaren, dic jo si per no tractar-se de l’escut oficial, no sé. Ara, i a conseqüència de les obres dites d’ampliació de l’edifici, s’hi troba guardat o emmagatzemat en una de les sales de la Biblioteca. Al respecte però, he de dir que si no té un motiu fonamentat sóc més partidari que les obres siguen al lloc per a on van ser creades, la casa de la Vila en aquest cas, i a més un lloc digne, nogensmenys parlem d’un escut tradicional i històric del nostre poble, el mateix escut que podem veure adornant el “cadirot de la Vila”.

      -Més modernes són unes fotografies aèries, crec que en són tres, de la vila, fetes segurament amb motiu d’algun vol paisatgístic i comercial, com aquelles postals de Quatretonda dels anys vint, que després serien emmarcades i penjades. A hores d’ara no m’hi he fixat si encara hi són, tampoc són les últimes fotografies, doncs fa pocs dies, i al despatx d’alcaldia, vaig poder observar una fotografia del campanar que per aquelles coses de les distàncies focals, s’hi troba pràcticament al costat de la mateixa serra; xarrant, però, se’m va oblidar xafardejar-ne.

      Però no només parlaríem de làmines i cartells, què, si no, s’hi fa amb tots aquells detalls, recordatoris, presents, ceràmiques commemoratives… que es regalen les entitats quan s’hi fan visites, també els quadres i fotografies premiades en els concursos més diversos, certament alguns detalls són veritables “pongos”, ja ho sé, però d’altres tenen el seu valor artístic o històric, així que no cal penjar-los en llocs públics i notoris però sí en llocs on no vagen fent bots i salts fins que s’hi perden.

      I al respecte d’açò no puc estar-me de contar com m’escridassava una bibliotecària un dia que se’m va ocórrer llençar a la paperera una d’aquelles plaques commemoratives, concretament la que feia referència a l’acte d’agermanament entre Quatretonda i Quatretondeta (o Quatretonda d’Alacant), que precisament s’hi trobava per damunt d’una estanteria, allà on s’hi deixen coses que després ningú no recordarà; no m’ho va consentir mai, jo que només volia procurar-li una mort digna, evitar-li una vida plena de pols i polseguera que al capdavall tampoc la lliurarien del seu trist destí; comprendràs Pepe, perquè vaig dir que no havies d’haver salvat del seu destí aquell trist penó. En conseqüència, i perquè en el pecat porte la penitència, ara jo he de continuar preguntant-me què se n’haurà fet, després de diversos trasllats bibliotecaris, d’aquell ja vell recordatori que una nit d’estiu, amb il.lusió i al calor dels aplaudiments d’una presentació de festes davall del campanar, ambdós ajuntaments s’intercanviaren tan significatius recordatoris.

      Fine ja, amic, que a les postres he de reconéixer el teu èxit… encara que em fastidie.

      benavent

  2. Rosa Mahiques

    M’agradaria que no passara com va passar a la ràdio de Quatretonda dels anys 80, que va ser una cosa molt novedosa , però per allò dels calerons (com molt bé diu el nostre amic rbenavent) entre altres coses, la cosa es va acabar. A vore si QD, no queda en el temps com una «anècdota» que va existir als anys de les acaballes de primera dècada del 2000, i per això cal que els bons col.laboradors posen un molt de la seua part i ens envien de tant en tant algun article . Jo no ho faig perque no sé, però reconec que rbenavent, Nieves, Salva, Maria i tots els comentaristes són una part molt important per a que no desaparega QD. Gràcies a tots ells.

  3. Maria Sentandreu

    Això de crear un gabinet de premsa a Quatretonda em sembla una bona idea. per a molta gent és alguna cosa que no té importància, però és la millor manera de promocionar el poble, la seua cultura, la seua gent, les seues notícies, tot allò que fa de Quatretonda un lloc ple d’activitat i de gent amb il.lusió. Un gabinet de premsa permetria dinamitzar el trànsit d’informació cap a l’exterior. De vegades no és tan important pagar per a eixir als diaris, com saber transmetre de la forma adecuada la informació. Prquè de vegades no importa tant el que es diu, sinó la manera de dir-ho. Una bona idea. Crec que a Quatretonda falta algú que tinga les ganes i els coneixements suficients per a redactar una història completa del poble, des dels seus inicis fins a l’actualitat. Què interessant seria per als joves que no hem conegut moltes coses!ti

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics