Seleccionar página

PENSAMENTS DE FUM : «LA FIRETA D’AGOST»

PENSAMENTS DE FUM : «LA FIRETA D’AGOST»

Hola!

En arxiu adjunt t’envie un article que m’han publicat recentment al diari L’Informador (Xàtiva). Com que parla sobre la fireta d’agost de Quatretonda trobe que pot ser interessant per a la revista. Gràcies. Salutacions.

Maria Sentandreu

 La fireta d’agost

 Potser la societat del consum ens obliga a viure cada dia envoltats d’objectes que no tenen cap valor. Potser l’abundància li resta importància a les petites sensacions que condueixen a l’alegria de conformar-se amb poca cosa. Tanmateix, hi ha coses que sobreviuen al pas del temps. Hi ha objectes que deixen de ser-ho per a convertir-se en un símbol, en un fetitxe, en un tros de matèria carregada de sentiments i romanticisme. És allò que la gent anomena valor sentimental. I sembla trivial, però avui és important, perquè s’ha perdut la màgia d’estalviar per a aconseguir allò que desitgem.

 Que lluny queda ara aquell moment, quan tenia sis anys, en el que anar a la fireta del 2 d’agost de Quatretonda era tot un esdeveniment. Encara recorde l’esforç que suposava fer vidriola durant tot l’any, perquè el dia anterior l’obríem i comptàvem pesseta per pesseta, duro per duro, monedes de cinc duros amb foraet, alguna de cinquanta pessetes i només unes poques de vint duros. Què estrany era trobar una xapa d’aquelles de cinc-centes pessetes que llavors era tot un tresor! Doncs bé, quasi tots els xiquets féiem vidriola durant un any per anar a la nostra fireta. Teníem la lliçó ben apresa, com deia el meu oncle: “si vas a la fira i no tens diners, voràs moltes coses i no compraràs res”.

 Aleshores, parlem de 1991, la fireta encara s’organitzava a les places i el carrer mig. Tots els racons s’omplien de llumenetes, de cares anònimes que cridaven l’atenció dels xiquets per traure’ns tres-centes pessetes mentre deien “trisién, trisién, dosién, sién”. I en oír “trisién” m’entrava la rissa fluixa. Cada paradeta estava sempre al mateix lloc i ja ens ho sabíem de memòria. Davant l’església la parada dels torrons que desprenia un aroma molt bo, una flaire a canyella i llima que fregava el nas i la butxaca al mateix temps, els gelats i altres llepolies a l’altra banda, les joguines a la porta de la biblioteca municipal. Més enllà hi havia tot un carrer ple d’arracades, colgantets, pulseretes i anells que eren poca cosa però llavors semblaven dignes de qualsevol dama de prestigi.

 El cor sempre em bategava més fort quan arribàvem al racó on hi era la paradeta de la música. La que més m’agradava! La que em feia sentir pessigolles a l’ànima! La que s’enduia quasi tot el meu pressupost! Recorde com un somni la cara fosca de l’home que em deia “trisién”, mentre jo agafava una armònica i l’apropava cap a ell en l’aire, al mateix temps que li preguntava: quant val? Li vaig donar tres monedes de vint duros i, abans que ningú tinguera temps de dir res, me la vaig apropar als llavis. Aquell tros fred de metall va emitir una música que sonava a conte de fades.

 Han passat vint anys i encara conserve aqueixa armònica, el primer instrument musical que vaig adquirir a la fireta d’agost. És un objecte vell i sense valor material, però és molt més que tot això, perquè conserva la màgia d’un moment feliç de la meua infantesa. Ara mateix bufe a l’armònica que encara fa música malgrat els anys que no hi bufava. Sent eixe sorollet desafinat que tant m’agrada, em tremolen les mans i… pense que m’he fet gran.

The following two tabs change content below.
Maria Sentandreu

Maria Sentandreu

Maria Sentandreu és llicenciada en periodisme. Poeta. Amb un gran cor i una gran sensibilitat.Versos intimistas. Poemes d'experiencies vitals. Maria pregunta a l'univers i espera respostes senzilles alhora que trascendents.
Maria Sentandreu

Latest posts by Maria Sentandreu (see all)

2 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Torne ara de la fira amb la meua filla que solament s’ha volgut firar un cotó-en-pèl dolç, i venia comentant-li quant diferent era la fireta de la meua infantesa. Venia dient-li que en aquell temps solament podiem tindre joguines per reis i per la fireta, i clar! tots estavem impacients els ultims dies de juliol. Hui tots els dies es pot tindre qualsevol cosa que es desitge,(de moment) i la il·lusió supose que no és la mateixa. A més, trobe que ja no és la «fireta», sino que és un mercadet amb molta roba, molts bolsos i algun que altre joguet.
    A l’entrar a casa, Pepe m’ha dit: «n’hi ha un article nou de Maria si vols llegir-lo» i això he fet; i quina sorpresa al vore que estava molt relacionat amb el que venia comentant amb Ana.
    Moltes gràcies Maria perque m’he trobat acompanyada en els meus pensaments.

    Responder
  2. Maria Sentandreu

    Gràcies a tu per llegir els meus pensaments. Potser la fireta ha perdut la màgia amb el pas dels anys. No sé si aleshores tot em semblava més meravellós, o potser la fireta ha perdut el seu encant. De qualsevol manera, m’agrada saber que les meues paraules t’han fet sentir acompanyada durant uns minuts. Gràcies, de nou, per llegir-me.

    Responder

Responder a Rosa Mahiques Cancelar respuesta

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS