Seleccionar página

Farà ja d´açò unes quantes pantalles…

Farà ja d´açò unes quantes pantalles…

Farà ja d’açò unes bones pantalles que algú va penjar unes lletres al voltant d’una tradició, d’un bé immaterial diuen, concretament el prec o novena de carrer que li fan al Santocristo d’aquest poble, davant de la seua ceràmica imatge situada a una de les galtes del carrer de sant Pere.

 Doncs bé, mirant la reproducció gràfica de dit taulell devocional vaig recordar aquell calendari que sobre el mateix tema publicàla Cooperativafarà, si fa no fa, un bon grapat d’anys, recollint la totalitat o un gran número d’aquesta ceràmica devocional, una bona i rica mostra de nostre patrimoni i bé material que al dia d’avui, i que jo sàpia, encara no té cap tipus de protecció ni legal ni material, és a dir, que estan desprotegits davant les vicissituds que els puga oferir l’esdevenir, principalment si tomben o reformen la façana on s’hi alloquen, o si el destrueixen i furten –que no seria el primer- o veges tu a saber.

 I dic tal cosa precisament perquè quan aquell calendari, i d’açò no puc recordar si feren esment els seus autors, feia poc
que havia desaparegut un d’aquells santets, sant Caietà mateix, aquell que mirant-lo amb un gran batot morat que duia posat sempre m’havia imaginat que era una dona, una santa dic, a la placeta dels en Caus, vora la llar del poeta. Tampoc no és el primer que ha desaparegut… i la casa no la tombaren tampoc.

 Dic jo, llegint aquella crònica publicada a QD i mirant la façana on s’hi troben les manisetes devocionals del santocristo, quin futur li guarda, que ni per més patró en res li valdrà si les circumstàncies li vénen d’esquena, no debades el patrimoni el traguem a ballar manta vegades quan hem de furgar alguna ferida.

 Aleshores i en conclusió potser fóra vinguda l’hora en què tot aquest conjunt de santets de carrer, de patrimoni artístic i de les devocions populars, o com vullgueu dir-li, tinga alguna mena de protecció, de reconeixement legal, alhora, i si pot ser, propiciar les coses perquè aquells que no s’han perdut de manera definitiva, és a dir, que estar estan, que tornen al seu lloc on de primer estaven si les circumstàncies ho permeten. I dic per sant Caietà, per exemple, que també hauria de tindre una segona oportunitat.

 Però molt tem que no serà aquest el darrer a perdre’s.

 PS. Doncs jo, contràriament al que han manifestat alguns lectors no m’agrada més de dol QD, si de cas, em fa un poc més el pes el contrast d’eixe negre més desllavassat però, certament que amb aq    uest altre tan intens, com que no. I què voleu, em recorda aquell llenç o tela negra amb una gran creu blanca vigilada per quatre grans cirialots sobre canelobres blancs de fusta que, a terra i com una mena de túmul, ornava els oficis exequials de tot aquell que havia cessat definitivament d’aquest món, vaja, el gori-gori.

 Ara, també és cert que em passa com amb les olives, que en canviar de classe sempre les trobes millors, ja veureu quina alegria quan tornem a la llum, si no vaig per mal camí.

 bnvnt

The following two tabs change content below.
Benavent
  • Facebook
  • Facebook

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Benavent
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Benavent (see all)

4 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    No és mala idea això de donar protecció a les “manisetes santorals” del nostre poble. Recorde que ja fa més de 25 anys, vam tindre l’ocasió de portar a restaurar un santet que es troba al carrer “Ausiàs March” prop de l’ajuntament, al qual li faltaven dos o tres d’aquestes manisetes. El senyor que va arreglar aquestos rejolets fent-los nous ens va comentar que eren prou antics i dignes de guardar. Els “amos” de la casa els van voler posar altra vegada a la façana i hui allí estan per poder vore’ls o fotgrafiar-los…

  2. Benavent

    Així és Rosa, que també n’hi ha actuacions esperançadores, recorde el sanfrancisco que tu dius, i més pròxim, per bé que no siga tan antic (açò ho cura el temps) el Llaurador de la Cooperativeta. Més encara, farà trenta anys o més que una coneguda i antiga marededéu a qui se li fa festa anual no acabà en mans particulars, entre d’altres coses, pels escarafalls que s’hi muntaren, amb precs al plenari inclosos. Altra maredéu, també, recuperada després del seu robatori…

    El problema és que aquest patrimoni continua depenent de circumstàncies que poden ser d’allò més variades, de la sort, de la sensibilitat i necessitats dels propietaris, exposats a l’expol.li… d’ací la necessitat de protecció.

    benavent

  3. Pepe

    De segur que hi ha mecanisme, forma, consens, voluntat, normativa, sentit comú, preocupació per les xicotetes coses nostres – sal de la vida- i “arrels del record”, de declarar-les “testics protegits”, estimats bens locals, patrimoni local encara recuperable…inventariar-les, estimar-les i donar-les a conèixer amb bona didàctica i millor praxis. la millor medicina i remei eficaç contra l´alzheimer social. Això també és “memòria històrica”. Els plors i les lamentacions posteriors quan ja no hi ha remei no servixen de res. Encara som a temps ! I sense pràcticament cap despesa material ! La imaginació al poder !

  4. Josep Lluís Cebrián

    Segons la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2007 de 9 de febrer que modifica la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, són béns de rellevància local tos els plafons devocionals anteriors a la Guerra. Per tant, sí que estan protegits legalment.

    El santet en qüestió, sant Gaietà, es conserva en l’interior de la casa. És obra d’un dels millors pintors ceràmics valencians de darreries del segle XVIII i començaments del XIX: Joan Bru i Plancha. A Quatretonda, també teniu una Mare de Déu del Carme obra seua. Són dues peces molt valuoses. Vegeu:

    http://www.uv.es/artipatrimoni/pdfs/joanbrub.pdf

    http://www.uv.es/artipatrimoni/pdfs/2011%20MesobresdeBruiSanchis.pdf

    Salutacions.

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics