A l’alba comença a clarejar el dia i, en veure la llum del sol, l’ànima es carrega de força per començar un altre acte d’aquesta representació i, no saps com, el bord del cervell torna a fer-te creure que la vida continua, que eres immortal i que el món no va a acabar-se mai.

                                      Aquest és un moment amb el que estem creuant el llindar entre la nit i el matí, encara podríem seguir somniant, aferrar-nos a unes il·lusions que només es compleixen dins d’eixe espai…, però és ja tard!

                                Déu Nostre Senyor tampoc dorm? Sempre té l’ull obert sense parpellejar? Com pot estar en cadascun dels espectacles que muntem els humans? No pot ser. Ha de descansar alguna vegada. Aquesta és l’única explicació que en trobe perquè hui, i demà, i despús-demà, continue produint-se el mateix caos que ahir, i despús-ahir, i fa un any, i dos anys, i milers d’anys, sense que ningú li fique fre a tant de desgavell. No serà que el món va a soles i Déu s’ha oblidat de nosaltres?

                                  Tothom sap que la Terra està infestada de pecadors, d’innocents, de gent que ora, que l’implora i suplica sense no parar mai. És massa! Per això crec que, al remat, tenint tanta cosa junta no pot atendre’ns tots plegats com caldria.

                                   El matí acaba d’arribar, la llum ompli cadascun dels racons de l’escenari.

Comença l’espectacle!

SALVA

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.