Seleccionar página

meditacions post-electorals

meditacions post-electorals

Pues» senyor…

Açò era un poble de València, alegre com són tots ells, on un xiquet molt bo, molt bo, anomenat Tonico, un xiquet d’eixos que estudien i són tan obedients que era model del fill que totes les mares volen tindre’n. Sent una joia aquest infant els seus pares li proposaren que demanara un regal perquè s’ho mereixia posat l’aplicació que mostrava als estudis i els excel·lents resultats  que anava obtenint aquell curs.

El xicon des de sempre volia tindre un cavall de cartó i un carro, els quals feia temps veia diàriament a l’aparador d’una tenda que hi estava prop de sa casa. Sabent desig tan lloable li varen donar els seus progenitors els diners i, com una fona, se n’anà corrent  a fer realitat el somni.

Pel camí cap a la botiga es va trobar amb Goriet, un altre xicon, pobre, espentolat i fet un sant Llàtzer que, de manera llastimosa li demanà que per l’amor de Déu li donara una almoina perquè tenia altres germanets i estaven famolencs sense menjar que endur-se a la boca.

Tonico, el infant  bo, ideal, estudiós, obedient, i educat, mogut pel seu immens cor, pensà que mentre ell anava a gaudir del més gran antull de la vida, altres éssers no tenien ni per a poder menjar i, sense pensar-s’ho gens li entregà totes les monedes que duia. Quedà trist sí, però alhora satisfet perquè creia que era la seua obligació. Acabava de fer una bona obra!

 Però, mira tu lo que són les coses, uns moments després d’haver-se comportat de manera altruista va veure passar al xicon Goriet per davant dels seus ulls portant  el cavall i el carro que tantes vegades havia vist a l’aparador de la botiga. El desig anhelat, ni se sap el temps, s’esvaïa per l’encantament d’un geni fill del Destí que desgraciadament començava a descobrir-li la seua estranya manera d’actuar maliciosa i incomprensible.

 Pesarós i més serio que un titot se’n tornà a casa i li ho va contar a sa mare:

 —Mare no li ho diga al pare que si arriba a «enterar-se» m’unfla a calbots.

—No t’apures, li contaré que sense voler, ni saber-ne com, els has perdut pel carrer… I que m’has jurat que mai més et tornarà a passar!

 En anar tots el dies de camí a l’escola, el Goriet i la seua quadrilla, estigueren fent-li mofa, befa i burla durant el temps que els «donà la gana».

 I «cuento» contat ja s’ha acabat!

 POST SCRIPTUM
No sé si a l’Estanislau Alberola li agradarà que haja utilitzat els noms de Tonico i Goriet, jo per si de cas ja li he escrit a ma «uelo», el tio Enrique Alberola, dient-li que li demane permís; sé que ell sabrà com arreglar-ho ja que eren bastant amics els dos cosins i bons compares de correries i saraus finiseculars a la València del segle XIX.

També he de dir-vos que qualsevol ressemblança amb la realitat potser que no siga coincidència i també que el conte no és meu.

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

5 Comentarios

  1. Vicent Benavent

    Hola Sr Salva,no és que em parega be o mal que publique un o cent contes com aquest,tot i això em quede una mica » perdut » doncs sembla que no li ha sentat molt be el comentari del sr Rodolfo. Ni tots son Tonicos ni tots son Goriets afortunadament. A cas el sr Olivas o el sr Rato ens compraran el cavall de cartó i el carro? A cas els que hagen votat al PP no els pujaran els impostos i els baixaran els sous? A cas ( los valensianos ) som l’enveja de tota Espanya i part d’Europa com abans dia el sr Camps? i el sr González Pons?, on està? i mentrestant ( ……………………….. ) silencio absoluto.

    Responder
    • SALVA

      Vicent, Vicent…
      A l’inrevés totalment. No sé què vols dir-me amb eixa resposta teua. Has de llegir des del Libera nos Domine de morte aeternam. – 24 mayo, 2011Publicado en: Col•laboracions,
      http://www.quatretondadigital.es/?p=3355
      i hi començaràs a veure una mica del que estic pensant sobre la situació a València.
      Si m’haguera sabut mal la resposta o opinió de Rodolfo haguera contestat directament perquè com hauràs vist q no tinc pels a la llengua i crec que el que passa és que com de vegades les col•laboracions meues volen ser massa rebuscades potser que no s’entenga bé allò que vull dir-ne hi.
      La bona voluntat del Tonico es veu truncada per el mal fer del Goriet i les seues quadrilles i tot i això havent-los donat la seua confiança. Però li jura a sa mare que no tornarà a fer-ho perquè si s’assabenta son pare que ha trencat la tendència familiar l’omplirà a calbots.
      No, no sé com dir les coses. Tant de bo que de mi brollaren les paraules tan clares com les d’aquell avantpassat meu que hi fique.
      Tampoc m’agrada ficar-me dins d’embolics de cap tipus, per la qual cosa dic:
      ¡EL JURADO NO TENDRA EN CUENTA LO QUE AHÍ HE DICHO, QUE SE BORRE DEL ACTA Y EN PAZ!
      Això sí: malgrat la manera tan ràpida de contestar només vull que tindre pau.
      Rep una abraçada,
      SALVA

      Responder
      • Vicent Benavent

        Sr Salva, sap de sobra que no tinc cap intenció de jutjar a ningú i molt menys a vosté, d’ahí que ja he dit que en trobava perdut. Feta la aclaració crec que no fa falta dir res més,això si en tot cas he estat una mica precipitat pot ser però entenga que en la que ens cau,doncs amb poques brases ens calfem.
        Salutacions per molt de temps.

        Responder
  2. Rosa Mahiques

    La vida és multicolor Sr. Salva, encara que n’hi ha molta gent que la viu monocolor i sempre roda i torna, a «lo mateix».
    Està clar el que ens vol transmetre amb aquest conte. Segurament, de vegades pequem d’innocència, però cada vegada menys. A mi ja no m’enganyen. No m’enganya ningú. Ni
    Goriets, ni Tonicos,ni Francescs, ni Pepes, ni Alberts, ni Joses,ni Luisos, ni Vicents, ni Dolors, ni Leires, ni Rafaels,ni Arturs, ni Enrics, ni …ni…si algú m’enganya és perque jo em deixaré enganyar. Sempre he dit que quan ens criden a elegir, anem, però anem a triar qui és el que volem que ens «esquilme».
    No patisca pel que pense N’Estanislao, ja que de segur que no li importa gens que persones tan Sensibles i erudites com vosté empren els seus personatges per transmetre’ns al lector de QD, els seus pensaments, idees i històries (en el bon sentit de la paraula).
    I n’estic segura que qualsevol coincidència d’aquest conte amb la realitat no és pura coincidència. És el que està passant.

    Responder
  3. Salva

    Ja fa set anys que vaig escriure MEDITACIONS POST ELECTORALS i continue trobant-me Tonicos i Goriets pertot arreu. Sé que eixa classe d’humans continuarà existint mentre el món siga món. No crec que el “bonisme” siga una manera de comportar-se hui i que tampoc s’infondrà sobre el personal ―com ho feren les llengües de foc al Pentecostes evangèlic― per molt que el “predicadors socials” s’ho fiquen entre cap i coll.

    No espere que desapareguen “del mapa” aquests espècimens, si bé podria afegir que sembla que a hores d’ara de Tonicos anem curts. Serà perquè de Goriets cada dia que passa n’hi han més?

    He fet un “viatge astral” fa uns mesos i recorde que li vaig comentar a ma uelo Enrique Alberola si li parlà al seu cosí Estanislau sobre l’assumpte de la utilització del nom dels xiquets de SABATES NOVES, i quedà clar: que sent de la família estic perdonat!

    PS ― En despertar-me m’adoní que tot havia sigut un mal somni. Tot són cabòries de senectut. Allà va i allà venia ―sense haver manera de llevar-me-la del cap―, la pintura que feu Goya titulada RIÑA A GARROTAZOS.

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

Google Analytics