Seleccionar página

apunts solts

apunts solts

 

Com si guaite pel balcó no les voré, és impossible, ni ganes tinc de baixar a la Carretera, la nova és clar, diré que ja no queda viva cap palmera cinquantenària d’aquelles que plantaren amb motiu de les obres de construcció de la nova avinguda, així que el desastre natural i patrimonial s’ha consumat, cosa que hauria de figurar per a la posteritat dels annals quartondins. I dic viva perquè dempeus, com una mena de figures quixotesques en són unes quantes encara, amb els seus troncs rematats ara per cops buits, avortades les seues palmes per un insecte, que ja veus tu, només busca sobreviure. Definitivament no hem tingut sort, ja hem direu sinó el fet que a la pèrdua col.lectiva d’aquestos arbres hem de sumar la pèrdua individual d’aquell exemplar quàdruple, col.lectiu i únic, amb les seues quatre palmeres conjuntament enlairades des del terra davant del siti que antigament ocupava la Cooperativeta. I encara que només n’hi havia quatre de diferents alçades, ja era cosa notable, un futur símbol, una futura imatge de Quatretonda, “quatre”, jo ja me la imaginava un dia encapçalant el llibre de festes. Ara ja no podrà ser, ni possiblement siga mai…

 “Otrosí”. Ja ha acabat, i ben finida està la temporada de fer esclata-sangs, de boletaires que han ocupat dia sí dia també aquell rodal dit “pinaret de l’Avenc”, fins i tot algun n’ha trobat qui açò subscriu a les mateixes costures del camí. El cas és que enguany ha estat una bona temporada, diuen, més quan a d’altres llocs sembla que no ho ha estat tant, així per exemple mirant aquella publicitat que portem  -i a més paguem- a la matrícula culera dels cotxes veus com ha vingut gent de diferents i distants llocs, a més, clar està, dels naturals. Però no tot ha sigut tan idíl.lic com s’hi pot pensar d’una activitat d’esplai i contacte amb la natura, no, debades i sense recança per part d’alguns et podies trobar ara i adés tot un seguit de deixalles diverses: caixetes de tabac, brics, bosses de queviures, potets de refrescos, fins i tot peces de roba d’algú que se les hauria mullades fent-ne, fent-ne…

 Altrament també, vull retractar-me d’un escrit meu de fa temps on, d’alguna manera, contemporitzava amb una activitat lúdica que fan els propietaris d’aquelles motos que per les serres trascolegen per llocs que de vegades a peu t’ho veus difícil de passar, influït especialment per la topada amb el propietari d’una d’aquelles moto-serres que s’hi va mostrar d’una manera ben educada, nogensmenys que apartant-se de la senda –normalment sol ser a l’inrevés- i fent senyals als companys que li venien pel darrera perquè saberen del caminant a fi que no l’empaitaren. Cosa rara, res ja com aquella vegada, ans el contrari, que alguns passen fregant-te amb les poderoses banyes de ferro, fent zigui-zagues, i si de cas en són un grup nombrós acabes desitjant que desaparega prompte aquella processionària de sorolls i olors de benzina amb additius salvaguardant-te, com pots, per si de cas salta cap pedra o cantal del camí envers tu.

 És clar però, que no és per açò pel que vull retractar-me, encara que també, ja que no solen passejar fotre! quasi sempre van com si d’una competició es tractara, enroscant, i sembla que quan més sorombo millor; i açò del soroll i les molèsties al cap i a la fi passa com  «un plor de bagassa», en un tres i no res, sempre que no facen rogle per on et trobes perquè, allò que no passa, són les seues petjades quan claven els tacons gruixuts i forts de les seues rodes sobre la terra tova després d’una pluja o de les boires i rosades, que et llauren el terra soltant les pedres que abans eren compactes, convertint alguns trams en cantalars, a més, allà on hi ha un terrafluix caven i fan esllavissades. Crec que no compensa…

Ací teniu la interfecta, ara només li queda un braç encara que no sabria dir-vos quin, un dels dos més grans, és igual ja però, i per més que no era la del “Huerto del cura”, certament, el conjunt ja era notable i feia goig de veure, tot i que no siga tampoc la millor fotografia.

 

benavent

  P.S. Igual queda alguna palmera cinquantenaria, jo diria que no, però res canvie, desastre consumat i any 2011 per als amants de la cronologia. De la mateixa manera sabem que generalitzar és cosa injusta, però tampoc canvie res

The following two tabs change content below.
Benavent
  • Facebook
  • Facebook

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Benavent
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Benavent (see all)

4 Comentarios

  1. Vicent Benavent

    Sr Benavent,de sobra sap que algo més s’haguera pogut fer a les pobres palmeres,però també sap que de seguida hi hauràn que pensaran clar,es molt fàcil tirar-li la culpa als » altres «,per tant ho deixarem com està ja n’estic fart d’alguns que no volen baixar mai del » burro «.
    Pel que diu dels esclata-sangs,és cert,enguany han arribat de tots els llocs a buscar-ne,serà que no en trobaven als seus pobles?,serà la punyetera crisi que fa que u busque menjar on faça falta? qui sap…
    I dels motoristes que vol que li diga, igual un poc més de temps al càrrec el tio «Camps» els haguera construït un circuit per poder fer les » cabriolaes» eixes que tot siga dit també tenen el seu dret sempre i quant cuiden la natura, a la fi no l’haguera pagat ell ja sabem,en els diners dels altres tot es un luxe i a més tots contents.
    Silencio,se apaga la luz del túnel… qui ho dia això?
    Espere no et molestes però em cau be allò de, salutacions corals.

  2. joan benavent i gomar

    Hola Sr. Benavent:
    Si, és una tragèdia veure desapareixer aquest gegants plantats a la vora de l’avinguda País València. Tot un simbol que desapareix….
    Salutacions cordials…

  3. SALVA

    No sé vosaltres allò que sentireu, però per a mi és una altra porta que va tancant-se. Jo vaig veure fer la desviació de la carretera, plantar les palmeres i com, xino-xano, xino-xano, quasi sense que el personal s’assabentara, fer-se grans i ara…, S’HA ACABAT LLAURADOR!

  4. Rosa Mahiques

    A Benigànim, al parc de l’Ortissa, hi ha unes palmeres que han rebrotat…l’esperança és lúltima cosa que s’ha de perdre. Esperem que alguna d’aquestes rebrote, encara que si veiem per tot arreu,es poden vore moltes d’aquestes palmeres decapitades. No podem amb el maleït cuc? No n’hi ha cap enginyer agrònom que sàpiga que s’ha de fer?

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics