Seleccionar página

caín i abel

caín i abel

La història oficial d’aquestos personatges bíblics, si fa no fa, quasi tothom la sap, doncs esteu tranquils que no us la vaig a contar. Però, com sempre passa, eixa l’escriu el vencedor i és qui després estableix les normes perquè la colla tinga una visió unificada i verdadera, perquè diuen que si no fóra així, altres, els vençuts o els seus simpatitzants, sovint la canvien només pel gust de fer maldats, o malbé, i amb malevolència ficar-hi a l’ànima de la gent senzilla dubtes i idees que, veges tu, si n’han fet de barrabassades des que s’inventà l’escriptura.

 En eixir l’Adam i l’Eva del Paradís Terrenal i creuar el mur que separava eixe indret idíl·lic del món barbar i salvatge, la parella no sabia per on tirar. Conten que després d’anar perduts amb els fills i els quatre «trastos» que els deixaren traure els diligents àngels encarregats del desdonament, veieren un poblat i, com a bojos, enfilaren corrent com una fona cap on es pogueren orientar i dir-los de quina manera es vivia fora de la terra que els havia vist nàixer. I, com Déu «aprieta pero no ahoga», el govern de torn, que era bastant progressista, en veure que eren uns emigrants els varen admetre i els ajudaren perquè s’integraren el més prompte possible.

Adam no es relacionava massa amb els veïns perquè l’home era més aïnes tímid i vergonyós, però l’Eva sí, ella de seguida feu amistat amb l’associació local de dones i totes les vesprades es reunien per comentar com anava la marxa del veïnat. «Que si sabeu lo que ha passat amb la Sara…, que  l’home de l’Esther beu…, que el fill del Matusalem és del partit dels…, que l’altre dia es barallaren al plenari de l’ajuntament perquè l’alcalde no volia fer…, que diuen que la filla del regidor d’hisenda vol muntar un negoci amb diners públics…, que  això que tu dius és mentida, que ho sé de bona tinta que els teus es gastareu els diners comprant mamuts per fer un parc zoològic i tots sabem que no vindrà mai ningú a veure’l…, sí però: i el dia  que eixos animals s’acaben? Eh? Nosaltres  en tindrem i els altres pobles no. Ala, ala, ala!»

—Adam, tens que posar ordre a ta casa, açò no pot ser.

—Què passa reina? Què t’han contat hui a l’Associació?

—Que què m’han contat? El teu fill Caín s’ha fet soci d’Acció Agrària Popular del Jericonés i pertany al sindicat que han creat els del poble del costat.

—Deixa’l dona, que ja és majoret.

—És que tu no veus que l’Abel és un pàmfil que només va amb el ramat i no té cap d’amic? I d’ideologies en coneix alguna, eh? No està mai a casa i si qualsevol dia canvia el govern i entren els nostres, haurem de buscar-li un treball  i no sap fer res de res!  Com quedarem amb el Secretari General! Ai mare!

—Quins nostres?

—Com que quins nostres? Senyor, quin home m’has donat! És que tens sang d’orxata a les venes? Si jo ho arribe a saber «antes» a bona hora m’hagueres pillat tu!

I conten les males llengües que una nit se li va aparèixer un arcàngel —no sé si Rafel, Gabriel o Miquel— i li va suggerir que se n’anara on estava el seu fill Abel i ambdós se’n fugiren junt amb el ramat cap l’Alemanya que, malgrat que encara no hi havia plànols, preguntant i preguntant la trobarien, que allà tan lluny, com no sabien la llengua dels teutons —la torre de Babel estaven fent-la i no la tenien acabada encara— hi poc podrien discutir amb els habitants, ells només tindrien que treballar de valent i prou.

Passat un temps de la fugida del fill i el Pare de l’Humanitat  hi hagueren eleccions al poble on quedà l’Eva i, coses dels comicis, varen guanyar «els nostres» tal i com ella havia pronosticat. Però la raça dels humans aquells que es criaren a les afores del Paradís Terrenal no coneixien l’ètica, ni la moral,  ni les bones costums i, sense pensar-ho una mica, començaren a difondre a tort i a dret que l’Abel havia sigut víctima de la mà fratricida del Caín i que el pobre Adam, de la pena que en sentia, s’havia trastornat i caminant a soles amb les seues entelèquies estaria perdut per la serra. «Possiblement —digué l’alcalde—, s’haurà caigut dins d’alguna sima».

 De la historia de l’Eva ja no han estat tan segurs els savis historiadors. Uns asseguren que es tornà a casar amb un ricatxo i se n’anà a viure a una urbanització de luxe. Altres que es ficà de monja a un convent al mont del Sinaí i fou la Priora. Els més atrevits diuen que s’enrolà en un vaixell i se n’anà cap a les amèriques i formà part d’un grup guerriller. La xica ja apuntava maneres!

 La història de l’Humanitat està plena de misteris, amb tot, i pel que estem veient, hi ha individus que no paren mai d’enguiscar. O també potser que aquestos tinguen bona voluntat i allò que volen és que un dia puguem trobar la manera d’acostar-nos una mica al que fou viure amb pau a aquell Paradís Terrenal.

Dei vias sunt inscrutabile.

SALVA

The following two tabs change content below.
Pepe

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe

Latest posts by Pepe (see all)

8 Comentarios

  1. Vicent Benavent

    Una vegada més sr Salva ens fà reflexionar sobre allò que fem o diguem o escrivim a aquesta honrada pàgina. És cert que tots els camins de Déu son inescrutables,tant mateix és cert què no sempre agafem el que toca i per tant ens equivoquem no una sinó moltes vegades; en moltes ocasions he dit que encara es pot fer pitjor del que es fa i segurament estaré o no més o menys encertat,»tiempo al tiempo». De Cains i Abels en hi han a tot arreu. L’Adam va escollir el camí que ell creia més encertat,L’Eva estic segur que també va fer el mateix,¿ qui va ser més feliç? això ja no ho se tant. De vegades val la pena viure com » el burro vitoria» sense pena i sense gloria. I sí,també és cert,Déu apreta però no ofega,ara que,ens pille confessats perquè el ciri ens queda curt.

    Responder
    • SALVA

      Vicent, no sé què és pitjor: si com feu l’Adam del conte enviant-ho tot a pastar fang, o la manipulació tan descarada del poderós inventant històries de màrtirs inexistents, o la diligència dels àngels en complir les ordres de l’Amo, o l’interés de l’Eva per aprofitar-se del clientelisme de partit, o intentar la dona sobreviure d’aquella manera perquè fou abandonada, o estar més a soles que la una damunt d’aquest escenari estrafolari en que s’ha convertit nostre món i seguir, com si res en passara, amb la comèdia.

      Amb tot sempre he cregut que de gent n’hi ha de qualsevol color que té bona voluntat i intenta mitigar una mica el desgavell on està ficat «hasta» l’engonal l’ésser humà i que ho fa sense esperar-ne res a canvi.

      I ara, com diuen a les pel•lícules: «cualquier parecido con lo que cuenta la Biblia es pura coincidencia».

      Responder
      • Vicent Benavent

        Estic d’acord en el que diu sr Salva,però dixem dir-li almenys el que jo pense què és el pitjor. El pitjor d’aquesta situació tan nefasta què tenim huí en día mires on mires és que mai crec ha hagut la sufiecient voluntat per part dels » Amos » en que s’arreglen les coses, l’interés particular sempre està per damunt del social. Els » Cains » no miren cap altre lloc només que en estar bé ells,als altres que els donen pel «cul » i perdó per l’expressió. Total pa quatre dies que em de viure » diuen alguns «, al remat això s’apega com la grip i aleshores la massa social va i s’ho creu tot el que diuen els tots poderosos » Déus » del planeta anomenat » Terra «. Jo ja no espere res a canvi, ho he dit en prou ocasions,manar algú te que manar vullgam o no així és i serà, tots faran coses be i no tan be inclós mal, uns al menys o reconéixen,altres en canvi mai,» antes muerto/a que sencilla» com diu la cançó, i així amic Salva es molt difícil comprendre el que estem vivint. Un exemple: anit sense anar més lluny vaig veure com un mitjà de comunicació tot i ser » privat » criticaba molt durament els Andalusos per els resultats electorals, ixos mateixos no he vist mai que critíquen als Valencians per un cas jo diría molt semblant, i què… damunt son gent que de segur es confessen totes les setmanes, i què… La Biblia de la que parla,pura coincidencia? jo crec que no,
        més be pura enveja i ràbia descontrolada, així no anem a cap lloc. ( realitat o ficció?).
        Salutacions per molt de temps.

        Responder
        • SALVA

          Sí que anem, no mai els humans hem deixat d’anar. Sembla que hi ha moments que ens hem detingut, que no ens adonem que s’avança, però sí que caminem, pugem cap amunt costosament, amb entrebancs, però ens movem perquè no som estàtues de marbre.

          Mientras tanto subimos la escalera (de vez en cuando se oye a los que caen de espaldas), nos paramos
          un poco, alguna vez (vacilamos, como una hoja en el instante de arrojarse al aire),
          viene
          el vértigo a todo correr desde el vacío
          y, cerrando los ojos,
          nos asimos a nuestro ser más íntimo,
          y seguimos
          y seguimos subiendo la trágica escalera
          colocada,
          creada, por nosostros mismos.

          BLAS DE OTERO

          Responder
          • SALVA

            BANCA ÉTICA
            Paraules de Joan Antoni Melé Subdirector de Triodos Bank

            Conferencia i reflexions sobre «Etieconomía», Coherència i Responsabilitat.

            Us recomane que si teniu una estona oïu allò que diu aquest banquer. Potser que si el poble on arribà la família d’Adam actuara així com ell demana açò d’ara serien «altres calces».

            http://www.youtube.com/watch?v=Mr4nFS60NiQ

          • Vicent Benavent

            Hòme sr Salva, les paraules d’aquesta persona son un bon remei si al remat els que han de fer-li cas se’l feren. També Jesucrist va dir » amaros los unos a los otros » i mire per on van els tirs. Crec sincerament que no anem a solucionar molt, per de prompte demà sense anar més lluny molta gent amb ganes de fer la vaga general de segur què tindrà que anar al seu lloc de treball,doncs no està per a que li lleven jornal i amés un dia de contribució a la seguretat social, vaja » acollonats» com en temps de…en una cosa si estic d’acord,la gent deuría ser lliure per poder expresar allò en el que creu, i per ara no pareix ixe el camí escollit.
            Vol un altre exemple; sap que el Papa està de visita en Cuba,on a evitat reunir-se amb cert sector revindicatiu que no estan d’acord en algunes decisions que prenen tant el govern com la Santa Madre… però en canvi,varen tornar al país un cocodril de bolquers perquè s’havía infiltrat a Itàlia,en això suavitza les relacions amb Cuba, » ostia «, és més important un cocodril que les persones mateix?
            Des del govern central així com molts dels autonòmics no miren a cap altre lloc que no siga Europa i el negoci, a la gent d’apeu (que le den morcilla). Fins i tot el sr Arenas està disposat a fer coalició amb el sr Griñan a canvi de ser ell el president!!!!! toma castaña i això només a dos díes d’haver passat les eleccions,»vaya giro». Hi han massa Cains ja ho vaig dir.

  2. Rodolfo

    Salva, quan he començat a llegir el teu relat bíblic, tan virtuosament narrat i puntualitzat, al moment he dit açò tan ben descrit i profund és de Salva. Com a bon detallista que eres, especifiques i concretes els avatars polítics del moment, tot amb bon humor i sorna valenciana. El que a mi m’agradaria, és tindre eixa agilitat mental del nostre Vicente Benavent Vidal, per a promptament traure-li el suc filosòfic que el troba en les seues encertades reflexions. Com sempre salutacions, Rodolfo Canet

    Responder
    • Vicent Benavent

      Ja feia temps que no parlavem Rodolfo,gràcies pel que em dius,venint d’una persona com tu em senc millor que si ho diguera un altre,ja saps. Ho dic perquè no m’agrada la superficció que alguns s’empenyen en fer-mos veure sinó més be els peus a terra. Sempre m’agradat la filosofía pot ser per això intente descriure el que alguns col.laboradors de QD com en este cas el sr Salva ens conten amb ixa qualitat narrativa quasi insuperable diria jo, tot siga almenys per poder estar amb contacte am gent com vosaltres.
      Salutacions per molt de temps.

      Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

Google Analytics