Seleccionar página

dretes o esquerres ?

dretes o esquerres ?

A aquestes altures els vells esquemes decimonònics és obvi que estan arribant a la fi del seu cicle. Si durant llarg temps han pogut servir i ser útils, la realitat actual ve a demostrar que han quedat obsolets. Per més  que ens entossudim una i altra vegada, la teoria s’ ha allunyat tant i tant de la pràctica que els ciutadans ja no estem disposats a tragar sense més.


La part positiva d’aquesta crisi, d’aquesta gran fallida del sistema (perquè el que ha rebentat no ha sigut l’economia, no ho oblidem mai, allò que ha rebentat ha sigut EL SISTEMA) és que tal vegada servisca per regenerar aquesta societat caduca i al límit. Perquè … qui no ha pensat en més d’una ocasió que un dia o altre passaria el que està passant-nos ? -No calia ser molt avispat, ni economista, ni de la casta (no solament a L’ Índia hi ha CASTES) per endevinar el que passaria.

La prova més contuntent i irrefutable de la qüestió plantejada la tenim als Consells de les Caixes : allí hi havia -hi ha- consellers d’esquerres, de dretes, dels sindicats…fins i tot una Caixa andalusa era de l’ Església. Clar, segons la circunscripció de poder, predominaven els de dretes o els de les esquerres. Els religiosos o els àgnostics. El cas  és que tots xuplaven i xuplaven, arruïnaven i arruïnaven, llançàven al precipici a la societat… i cap d’aquestos «consejeros» polítics, sindicals i d’altres castes mai han denunciat cap irregularitat. Això sí, després d’arruïnar-les, remataven la feina embutxacant-se el que tots sabem.  En Bancaja ja sabem qui manava. En la Caja de Castilla la Mancha també. D’un i de l’altre costat. Aeroports fantasmes de dretes i d’esquerres. Al compartir a més del poder, la corrupció, per això mai passa res i si passa al dos dies a disfrutar. Ells, els de la castasón intocables, com els de L’Ìndia.

Vinc a dir tot això- i molt més que en diria, però amb un exemple és més que suficient, perquè ja no és qüestió ni de dretes ni d’ esquerres. És més d’ HONRATS i DESHONRATS, de GENT BONA i DE GENT ROÏN, dels de DALT i els de BAIX, d’ aquells que en tenen per menjar i aquells que no. D’aquells que s’han assegurat el futur a costa de la misèria dels seus conciutadans i aquells als quals els han abocat cap a un futur incert, negre i obscur.

Cada dia estic més convençut que aquells de la casta no ens han de resoldre els problemes. En tot cas, resoldran els seus, que per això estan on estan. Ni per ètica, ni per testimoni han renunciat a res, a cap privil·legi, cap prebenda. Ni uns ni altres. Això sí, encara continuen amb el desgastat «si jo..tu més». És patètic quan algun ciutadà els recrimina aquesta qüestió, i tots ja se saben una idèntica , unànime i estudiada resposta-trampa : «la mayoria de los políticos, los miles i miles de concejales i alcaldes de nuestros pequeños pueblos, no cobran nada…»

pepe romero-nieva

The following two tabs change content below.
Pepe
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Latest posts by Pepe (see all)

6 Comentarios

  1. Josep Lluís Gironés i Mahiques

    Ens han portat a la més abxoluta roïna i ara volen que ho paguen els que menys tenen: els treballadors. Però sóm nosaltres els que tenim la clau per a canviar el sistema. Ells no, perquè n’hi treuen molts beneficis i no la canviaran. però nosaltres tenim la força (EN LES URNES) per a tirar-los al carrer amb «una patada al cul». Això clar, si amb aquests tres anys que falten no ho han enfonsat i cremat tot.

    Responder
    • vicent benavent ( paunoi )

      Mentres la majoria de societat pense en dos panys i dues claus no n’hi haurà sortida. La prova és tan evident que lo que en veisgut.

      Responder
  2. Rosa Mahiques

    Podrem participar en les eleccions, però n’hi ha opcions?
    En aquests moments a alguns dels meus companys , els han desmontat la «vida». Gent que creia que havia arribat al seu destí i que, encara que ens baixaren el sou, ens llevaren pagues extraordinàries, encara que ens pujaren hores de treball i ens posaren 30 o 40 xiquets a classe, ells continuarien al seu «destí» i han montat la seua vida atenent a les circumstàncies que els envolten…gent que ha decidit ser pare/mare…gent que s’ha montat unes classes extraordinàries, gent ,que s’ha apuntat a l’escola oficial d’idiomes, gent que ha demanat el trasllat al seu poble per a preparar-se la jubilació, gent que…i ara de la nit al matí els criden des de la «inefable» Conselleria i de hui per a demà els convoquen per a comunicar-los que estan suprimits… Em venen al cap molts adjectius qualificatius negatius per descriure a tots els reponsables d’aquest disbarat. Els meus companys, l’única culpa que tenen és haver treballat en i per l’escola i l’educació i haver confiat amb uns (poseu vosaltres el sustantiu que més vos agrade) que han balafiat, malgastat, i robat els diners públics i ara ja no tenen per a res. Estem en fallida.
    Des d’ací vull donar el meu recolzament a TOTS els afectats, a TOTS. Hui han sigut ells, demà puc ser jo. I no vull oblidar-me dels interins que han sigut «el hermano pobre» de l’educació. Jo he sigut interina i sé del seu sacrifici, ells són els que van on ningú vol anar, els que ens substitueixen si ens posem malalts, els que accepten mitges jornades en la Conximbamba per no perdre el torn de la borsa de treball i que no ho fan per diners, perque els ix la cosa «tararí-tararà» .
    I a tots els que esteu estudiant per a ser «mestres» no sé si donar-vos ànims o les meues condolències, perque si mirem i observem el panorama…és per posar-se a plorar.
    A vorem com ho arreglem!!!

    Responder
  3. Rodolfo

    Pepe, que profunditat té sempre el que expresses. Finalitzes dient: «Tots ja saben una idèntica i estudiada resposta-trampa». Bé, nosaltres també tenim la nostra: » Aves de rapinya que es creuen cisnes». Salutacions, Rodolfo

    Responder
  4. SALVA

    Pepe, no vaig a negar res del que hi dius, si bé jo afegiria allò de «nunca es tarde si la dicha llega». Sembla que la Justícia comença a moure’s i ja veurem en què queda.

    He repetit bastant vegades en aquestes pàgines de QD la problemàtica per la que estaven passant les Caixes d’Estalvis i vaig veure aleshores que algú contestava, senyal inequívoca que ho entengueren. Amb tot estaràs d’acord amb mi que fer un «totum revolutum» de qualsevol assumpte és fàcil i molt sovint frega la demagògia ximple i amb el que ens ocupa més encara si cal.
    Entitats de tot tipus, partits i sindicats, han estat dins dels Consells i, uns per ignorància i altres per «obediencia debida», presumptament han pegat la cabotà i aprovat tot allò que es presentava. Amb tot i això ja us vaig dir que els inspectors del Banc d’Espanya, que no els Auditors externs, en anar a auditar una entitat ficaven el nas fins el forat del escusat i nosaltres allí estàvem, «de guàrdia permanent» per ajudar-los. Després els informes acabaven sent exhaustius i amb tot luxe de detalls eren presentats a l’autoritat competent (Hem de ficar i veure ací el Governador del Banc d’Espanya, el Ministeri de torn i el Govern).
    Voleu dir-me que té la mateixa responsabilitat el que comet una falta que el que després no actua com cal castigant i impedint la continua comissió d’un delicte?
    Sí, tothom ho sabia, però tothom callava i calla a hores d’ara per si de cas, NO?
    ARA MARE.

    S’oblida conscientment d’un anhel que és conegut per tot aquell que més o menys ha estat als voltants del món «caixer»: els bancs mai veren amb bons ulls la competència de les caixes i sempre, sempre, feren «lo impossible» perquè aquestes deixaren d’existir.
    És massa casualitat que aprofitant que «el Pisuerga pasa por Valladolid» aquestes se n’hagen anat a l’altre món. Els francesos diuen «cherche la femme», jo no sé on està ací aquesta «femme», però «haberla hayla».

    És que estic fotut xe!…, perquè una de les coses bones que en teníem, per culpa del profit d’una colla de roders —presumptes roders clar, per si de cas— ha desaparegut.

    QUIN TALL D’INÚTILS!

    Responder
  5. Joan Carles Espí

    El que passa és que actualment si feu una ullada voreu que la majoria de diputats nacionals, senadors, diputats autonomics, i concejals, son empresaris, o fills d´empresaris, i aquesta gent mai
    va a preocupar-se pel problemes dels ciutadans, si no unicament és preocupen dels empresaris.

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics