Select Page

“EL MOLLÓ”

“EL MOLLÓ”

Per correu intern, senyor director, us faig arribar aquesta imatge del molló, tal volta no es pot conceptuar de “fotografia”, però val per al cas de fer-se una idea de la fita divisòria. Com podrà veure era un lloc i punt que es podia visitar, que n’hi ha gent “p’a tot”. Lògicament s’ha preservat la identitat dels humans, i no perquè s’hi tractara de menors protegits per la llei, és clar, simplement però, per preservar la imatge o l’ego personal, que la foto podria tindre ben bé trenta anys, o més, i els canvis s’han fet un llarg evidents. D’altra banda les siluetes, encara que retallades, prefabriquen una idea aproximada de les seues mesures.

Com bé podrà comprovar, també tinc un domini de les tècniques digitals aplicades a la fotografia, jo n’estic d’allò més devanit del resultat, no creu? fins i tot, quan davant les dificultats d’aconseguir que algú em fera bona la diapositiva he hagut de baixar de la pallissa –és literal- aquesta andròmina de fotocopiadora, a més d’impressora, còpiadora de negatius, usebé, gravadora de caràtules de Cdé, badall per a inserir tota mena de targetes de memòria… tot un luxe, que si està ben arrimada és perquè ha perdut la capacitat d’imprimir, perquè tot aquest brètol de màquina s’hi troba afectat per allò que ara diuen “obsolescència programada”, nogensmenys, ella, apenes si la poses en marxa avisa tota cofoia: “Se necessita servicio técnico. Algunas piezas internas de su impressora estan al final de su vida útil.” Us jure que diu això quan no ha fet, tot plegat, ni dos mil fotocòpies, què va! Altra cosa serà les voltes que ha fet el carro. I jo que em pensava que s’havia trencat. Ignorant!

Doncs sí, un atac de feridura és el que em provoca veure-la, i encara els brètols són qui fan o consenteixen açò, dic jo. A mi ja m’agradaria que els responsables d’aquest quasi que inútil maquinot, mitja nevera en mesures fa, això sí ben polida i amb més botons que el Concorde, la pogueren veure ara al costat d’un autèntic pot d’impressora, una d’aquestes que valen més els dos cartutxos de tinta que la pròpia màquina, i que amb només tres botons corre ella però que se les pela, a destall, només té un defecte, gasta tinta, ja vos dic. Ara però he pogut fer açò, fins que em diga que… “la mare carabassera ja té tantes carabasses,” i tanque la paradeta, de la impressora dic, la Concorde.

 El pròxim pas, lliurament del premi, i el “boato” -com diuen els festers “morocristians”- de l’acte, queda en les seues mans, senyor director.

 

 

The following two tabs change content below.
Pepe

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.

5 Comments

  1. Pepe

    Almenys -i gràcies al seus arxius-podem contemplar aquest testic. Sí, testic de la nostra Història.Aquell qui la trobe i diga on està, jo li done un premi.
    Jo no dubte ni he dubtat un segon dels seus dominis en les Noves Tecnologies : la foto ha quedat molt bufona (ja veu que tot s’apega).
    Per si li serveix, hi ha una forma senzilla i simple de tornar a la vida les màquines que diuen més o menys : ” “Se necessita servicio técnico. Algunas piezas internas de su impressora estan al final de su vida útil”. Ha de buscar pel GOOGLE alguna cosa aixina : ” Resetear o desbloquear…………….(NOM I MODEL DE LA MÀQUINA)”. El pare GOOGLE et mostrarà un fum de possibilitats per a deixar l’esmentada màquina amb els paràmetres de fàbrica) Jo ho he fet amb algunes d`elles i ha funcionat sempre.

    Esperem amb impaciència una altra fase del CONCURS DE VILAREDONA.

    PS Ens hagués agradat veure-la tota sencera, la fotografia, sense “retocar”.No obstant…

    Responder
    • Benavent

      No crec que solque jo els mars procel.losos de les configuracions del maquinari, que falagueres són les seues paraules però, despoblada és la meua intel.ligència, no debades present davant seu és u que té lo cos nafrat en diverses batalles digitals que a vosté, amb el seu saber oceànic, hauran de semblar-vos minses, en canvi per a mi són vertaders murs, “buscarrons” millor dit, insuperables de salvar. Així, que si és donat el cas no haja vosté millor quefer en aquests moments, pareu cadira, i prepareu-se a escoltar senyor meu ço que vos he de dir, per tal que en tingueu coneixement cabal de les coses dites senzilles o fàcils, i no vos robe el cor pensar que m’entretindrà de les meues obligacions perquè lo segon concurs digital o, prova de desembre, ja el tenim capolat. Escolteu, escolteu ara:

      ERA FÀCIL!

      (Plantejament): Ço passà tal dia que la memòria meua ja no recorda en què a nostre ordinador, un d’aquells dits de torre, li sobrevingué aquella pantalla blava que precedeix al fatídic missatge “d’error fatal” que et colpeja el pit i et deixa gelat. Decebut, agarres el maquinari baix del braç i allà que te’n vas, al concessionari amb l’andròmina.
      (Nuc) A la botiga s’enceta un diàleg ja conegut… l’acabe de posar en marxa… i mira que m’ha passat, mira si pots… si ja ho sé, em vaig prometre fer-me còpia de seguretat dels arxius però, a poc a poc et confies i nyas! tu a pèl, com sempre, i clar, ara ja és massa tard, la màquina ha fet l’espaterrada… però si jo només he tocat eixe botó! Et prometen que faran allò que puguen i te’n vas una mica aconhortat .( el•lipsi temporal). Tornes el dia acordat, li mires la cara del mecànic, bones notícies, t’han recuperat els arxius, només problemes de configuració -vaja, que un altre amb un poc de manya se l’arreglaria a casa- el disc dur està sa i no cal canviar-lo. Fas les paus amb el món i amb la informàtica, estàs content, damunt l’operació t’ha resultat barateta, eres client, xapa i pintura només, vas dient-te. Així que et poses fàcil, afluixes la butxaca, i et regales un “pen”, el primer “pendrai”, com el dit gros de la mà, molt bufó (a mi també se m’apeguen les coses), 128 megues (temps de la història).
      Arribes al teu castell, casa teua, connectes els cables, de tota mena n’hi, ja t’ho coneixes això, com un acupuntor vas punxant, el verd amb el verd, l’allargat, el de vint-i-una puntes, el cable de la impressora, el redonet… de res n’hi ha tant. L’engegues, mantens la respiració, però tot va bé, no t’han enganyat, més ràpid si cap que abans d’espatllar-se, et sents alleugerit, i encara queda estrenar-te el “pen”, com el Goriet amb les sabates noves et trobes. Desfas l’embalum, que també posa la seua resitència, i amb nervis continguts, no debades és la primera vegada, el claves, què còmode és allò de l’usabé, no debades el teu carro és un pentium no-se-quant, aleshores, ja la tenim… l’alegria dura poc en la casa del pobre, el llapis digital diu coses però cap coherent, sembla que no ha copulat bé amb la màquina. Anem ben fotuts i acabem d’arribar del mecànic.
      Et mostres prudent, no vols tocar res, a veure si l’espatllem encara, crides al concessionari, que mira… que em passa això… No passa res et diuen, això són els els “draivers” que no van instal.lats … i jo pensant qué cony foten els “draivers” ara si jo l’he pagat . No passa res, això, em diu, té molt fàcil solució… internet… els abaixes… I jo no les tinc totes quan diuen que això és fàcil però, davant la perspectiva de carregar de nou amb el patracol d’ordinador i marxar cap al taller per un pen que apenes si fa un dit gros, faig un pas endavant, paga la la pena intentar-ho.
      I t’hi poses, busques la pàgina apuntada, la despenges, i lliges i relliges, que tu no ho has fet mai açò. Va bé, si té A polse…, si té B passe…, vinga pantalles, si vol instal.lar el menú o la carta, si ha nascut abans de vaja a… i tot seguit, com en una prova per etapes, ara se’n passa a l’anglés, i tu que no has arribat al trilingüisme les cames comencen a fer-te figa, però et refàs, que no se’n diga, que no et guanye el “xino” aquest, a més ara ja no te’n pots tornar enrrere. Vas amb peus de plom, no vols clavar la pota tot i que vas més venut que un peix en el desert, endavant doncs. Ara ja no pregunta, va soleta la màquina, com el perol quan arranca el bull, xucu, xuc, xucu, xuc… i penses, prompte s’acabarà, i ella que fa com si parara però arranca de nou, xucu, xuc… La pantalla canvia de colors, et mostra missatges i més missatges, tu només d’espectador, allò pinta mal, de les coses que diu i tu pots capir cap s’hi relaciona amb la llapissera digital que pretenies instal.lar, la teua ment trontolla i les cames et fan figa. Silenci total, cap missatge, cap senyal de vida i efectivament PANTALLA BLAVA, casella d’eixida. (Elipsi temporal)
      (Desenllaç) Dos hores després d’haver recollit l’ordinador ja estàs de nou a la botiga arrastrant el bagul de xips, de nou inútil com ell mateix, i el supositori digital, és clar. Poses cara de circumstàncies com assumint el teu destí, com el xiquet que li ha caigut el gelat de xocolate a la primera cullerada i, de nou inicies el diàleg conegut, això sí, avises, que ningú diga allò de “que era fàcil”, o corre el risc de prendre mal en les galtes de darrere. T’aconhorten si més no, t’expliquen que l’ordinador possiblement s’ha suïcidat, possiblement has entrat a una pàgina enganyabovos d’aquelles infectades amb un virus, i jo que sé, si a mi només m’han dit que era fàcil, possiblement.

      Responder
      • quatretondadigital

        Un relat digne de ser emmarcat com a exemple per on tots hem passat en les primeres etapes de la nostra inicial formació. D’ aleshores ençà, les situacions s’han simplificat un poc. Quan passes els graus-autodidactes, i vas superant les dificultats que es presenten cada dia-les quals no són poques ni minven-, aleshores i només aleshores s’encén la llumeta de la satisfacció que va preparant-te per a la següent dificultat. I això no para mai ! Seguint amb la filosofia d’aquella frase :”si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”…anem fent.

        Responder
  2. Rosa Mahiques

    “Vajalmón” i quin molló! És cert que no se l’han pogut emportar sota el braç, la qual cosa ens fa pensar que deu d’estar pel barranc o fet miquetes.

    Llàstima que no continúe al seu lloc, perque ara quan passegem per allí no sabem si estem a 4t (com escriu la joventut) o a Llutxent, i crega que és cosa ben important per a defensar, on calga, que Vilaredona és més bonica i té més varietat paissagística que Llutxent ( Per allò de les rivalitats entre pobles veíns).

    Responder
  3. David Mahiques Alberola

    Esta foto és molt interessant, interessantíssima. Estic fent un estudi que ja està practicament acabat sobre la formació del termes municipals en la baronia de Llutxent. Es un treball d’investigació històrica que ja m’ocupa més d’un any i no li puc dedicar tot el temps que cal. Però estes fetes estarà ja pràcticament enllestit, desprès el calvari: publicar-lo. Però això ja vindrà.
    Hi ha un document de 1593 quan es va practicar la divisió del pla entre Quatretonda i Llutxent on es descriu on van col•locant-se els mollons de separació de terme. Doncs be hi ha un lloc on no possen molló sinò una pedra gran amb dos filloles. La qual estaria més o menys per on esta feta la foto. Sense por a errar, diria que aquesta pedra de la foto és la de 1593 que malauradament ja no hi és.
    També junt a l’amic Joan Mahiques de Llutxent varem fer un recorregut per on segons els papers es deia per on es van posar els mollons en 1593. Doncs be, varem fer un gran descobriment i el darrer que varen col•locar encara hi és.
    Per desgracia el que hi havia damunt de la Heretat de Pere i que Rafael Benavent va fotografiar en el llibre commemoratiu dels 400 anys de la vila de Quatretonda editat en 1987, estava a la vora del marge i ha caigut.

    Responder

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

RSS MOLA… “LA MOLA”

  • Celebrat el 33é Aplec dels Alberola Benavent d'Estruc. 29 octubre, 2017
    El 22 d'octubre de 2017 es renovà la tradició i, com cada any, se celebrà l'Aplec anual dels Alberola Benavent d'Estruc.  Enguany ha estat la mateixa Quatretonda, la terra nadiua de la saga, la que ha acollit la celebració. La serra de Quatretonda, amb el Benicadell i la Mariola a l'horitzó. Muntanyes caminades i treballades […]
    Bonaventura Baidal.
  • Sin título 22 octubre, 2017
    BREAKING NEWS:Jordi Oltra Benavent, membre de l'il.luminat llinatge dels Alberola Benavent d'Estruc, s'ha proclamat campió del món de curses descalcistes.La prova es va celebrar diumenge 22 d'octubre de 2017 a la bonica localitat costanera valenciana d'Orpesa -la Plana Alta.
    Bonaventura Baidal.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!