Seleccionar página

UNA SETMANA SANTA MÉS

UNA SETMANA SANTA MÉS

UNA SETMANA SANTA MÉS.

Ja s’ha acabat, la Setmana Santa ha tingut un final i estem a l’espera de què la Terra done una altra volta al Sol i ens situe novament a l’equinocci on comença la Quaresma i tornem a gaudir un altre any d’aquesta festa religiosa i tan pagana alhora.

Alguns, molts, han plorat en veure passar imatges de marededéus i cristos crucificats tots bruts de sang i, com antigament ho feien els grecs i els romans, els han demanat beneficis materials —no mai ser millors amb el proïsme—, i també quasi sense adonar-se’n, allà al més fons  del sí mateix impetraren a eixe tros de fusta que hi veien perquè, si de cas existeix un Déu, siga l’advocat defensor quan es presente al davant seu eixe dia que inexorablement deixarà aquest món.

Les llàgrimes derramades hauran relaxat una mica el cos i de segur que en gitar-se al llit sentiren pau  i assossec per haver complit amb un ritus que nostre ésser humà en necessita, sembla que per damunt d’altres, per poder mantindre l’equilibri mental que trontolla des del dia que perdé eixa seguretat que li donaven els braços de sa mare i de son pare quan demanava auxili. Braços que alhora que l’acoraven també eren els que el nodrien sense cap necessitat d’esforç.

Com potser que jo mateix, i aquelles persones que més vull, un dia desapareguen esvaint-se en el NO-RES?  És impossible això, diuen uns. Altres creuen que els humans no som més que l’arbre que dona fruits i que un dia el rellamp d’una tempesta l’obri en canal. Alguns no volen ni pensar-ho, estan tan segurs d’eixe NO-RES i tenen tanta fe en allò que pensen, que són com aquells que, amb la mateixa intensitat si cal, esperen una altra existència en el més Enllà. I tots plegats ens convertim en comediants que interpretem el paper, que en començar a fer ús de la raó, elegim voluntàriament del “libreto” deL’OBRA DE LA VIDA  que tothom té al seu abast.

Setmana Santa folklòrica,  de vacances, de religiositat que per a l’immensa majoria no és més que pura idolatria i que és la mostra d’una fe sense cap suport reflexiu; un temps que l’empresa que ja dura dos mil anys aprofita per mantindre la flama encesa; un negoci econòmic que esperen com aigua de maig els hostalers; unes confraries que agrupen persones buscant una distracció mundana i que segurament no coneixen les ensenyances del Sermó de la Muntanya…

I la natura que estava morta durant les llargues nits de l’hivern, sense que ningú li ho mane, ressuscita un altre any i aquestos pobres mortals hem de celebrar-ho perquè hi veiem el missatge que ens assegura que la vida continua.

El Dissabte de Glòria  l’Església encén el «nou foc» que simbolitza al Crist que també ressuscità i amb la flama del Ciri Pasqual intenta donar «llum al món». Aquest ritus recorda el que practicaven a l’antiga Roma: era el foc del temple de Vesta apagat i encés novament per les vestals el primer de març perquè creien amb l’energia que d’aquest  emanava i així asseguraven la duració i grandesa de la ciutat imperial.

De moment, i després de complir amb el ritus,  aquells que tenen a la Divinitat com a una empresa de servicis (Santocristolafé  dona-mos salut, pessetes i faena pal meu home) creuen que ja han pagat el rebut anual de l’obligada contribució de… Creients?

Sense saber-ho, molts cristians actuen de manera semblant a com ho feu l’Emperador Constantí el Gran.  Aquest home, providencial per al cristianisme, quan estava a les portes de la mort durant la Pasquade l’any 337, trigèsim aniversari del seu regnat, cridà a un rector i demanà ser batejat i, com no, potser que ho fera també…, PER SI DE CAS!

S’han acabat les vacances. Asseguem-se novament al sofà de casa i donem-li al botó del “mando” de la televisió i busquem aquell programa que més ens agrade perquè la caixa tonta ens ajude a perdre nostre franc albir… I que el proper any torne a rodar la roda i no desaparega la festa!

Salva

PS — Si eres un creient com ho mana la Santa Mare Església no faces cas del que acabes de llegir, tot són dèries i cavil·lacions de carreró.  Una vegada li vaig sentir dir al “viejo profesor” Tierno Galvan que:  «un agnóstico es un ateo…, pero con red».

Au! Feu bondat i aneu-se’n a rutllar la mona perquè:

Estos tres dies de Pasqua

són tres dies de jugar,

empinar el catxerulo

i després a berenar.

The following two tabs change content below.
Pepe
  • Facebook
  • Facebook

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Pepe (see all)

1 comentario

  1. SALVA

    Tu creïst me perquè l’ànima salve,
    e pot-se fer de mi saps lo contrari.
    Si és així, ¿per què, doncs me creaves,
    puix fon en Tu lo saber infal*lible?
    Torna a no res, io et suplic, lo meu ésser,
    car més me val que tostemps l’escur càrcer;
    io crec a Tu com volguist dir de Judes
    que el fóra bo no fos nat al món home.

    Ausiàs March

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics