Seleccionar página

RECIALLES DEL DILUVI UNIVERSAL

RECIALLES DEL DILUVI UNIVERSAL

Quin rebombori n’hi havia deu dies després que es tancaren les portes de l’Arca. El pobre Noè, un patriarca amb tota l’autoritat del món, només feia que córrer d’una banda a una altra intentant calmar els ànims de les nores que varen entrar-hi amb els fills i una parella de cada animal de la Terra. L’home només feia que cavil·lar i trencar-se el cap per veure la manera de ficar pau, si bé un pensament l’amartellava de continu, i encara més, no el deixava viure perquè pensava, i amb raó: «si els mascles dels éssers irracionals tenien que portar una única femella, per què Sem, Cam i Jafet en tenien que dur més d’una?» Estava clar: era un manament celestial i ja se sap que els designis d’Allà Dalt són inescrutables i ell era un fidel complidor tal i com s’havia demostrat en ser elegit perquè se salvara del Diluvi Universal i eixa potser la raó perquè no gosaria mai dur-li la contra a la Divinitat. Si bé recordava les paraules del que ho ordenà:«Els impurs una parella i els purs set femelles cadascú» i els seus fills eren purs, o no?

Sí, sí, tot això estava molt bé, però amb tanta quantitat d’aigua com n’hi havia pertot arreu semblava que al Cel, allà per les altures, tothom estava enfeinat omplint els núvols amb aquell líquid que pel que es veia en tenien per a donar i vendre, no parava de ploure i només li faltava la matraca de la seua dona Emzara:

Mira Noé: o faç ús de l’autoritat patriarcal o mal acabarà l’assumpte perquè tens cada nora que deixa-la anar a soles. Tu ja saps de qui parle, i a més, els teus fills no volen saber-ne res perquè sempre tenen faena encetada amb alguna de tantes…, i això a pesar del marejol que dóna tant de tracaleig el temporal que hi ha per ahí fora! Ah! Pel que aparenta els xicons, de ganes,en tenen més que tu!

—Xica, xica, ara no em vingues amb romanços que prou en tinc jo en controlar tant d’animal solt per anar pensant en donar-te una alegria.

—D’animals volia parlar-te. Per què no pensares abans de deixar entrar a l’Arca eixos bitxos que també mengen i després van fent les seues necessitats allà on es ve en gana? En una casa com cal ha d’haver un mínim d’organització i la neteja és primordial. Tu saps que a mi m’agrada tindre-ho tot al punt i al ordre i aixina no podem seguir: o t’impliques tu amb aquestos assumptes o ací anem a acabar malament.

—Dona, les ordres que vaig rebre eren eixes i tenim que esperar que escampe el temporal.

—Les ordres tens que saber-les interpretar i a mi ningú pot contar-me que el Legislador no sabia les barbaritats d’excrements que solten els elefants o els mamuts, o els porcs per exemple, que són els més coxinos que mares han parit i en quatre dies ací dins no pots donar ni un pas i no et dic res del ferum que no n’hi ha qui l’aguante!

—Tin una mica de paciència que el temporal escamparà prompte i cadascú se n’anirà a sa casa.

—Innocent! Eres un catxotxes perquè no saps de la missa la mitat del que passa per dins del caixó este que qualsevol dia es farà estelles i vorem on anirem a parar. Ah! Sabies que dia sí i l’altre també  em ve l’Àngela, la favorita del teu menut Jafet, presumint que com ella és de la raça ària sap molt re bé com governar? I ací em tens que la tinc enfrontada a les altres perquè mana, fa i desfà com li rota i ninguna s’atreveix a dur-li la contra i clar, venen a mi i jo què puc fer-ne? Eh? Vols aclarir-m’ho?

No n’hi havia manera, s’acabava el menjar dels animals i els de la família Noé i tothom sap que els éssers vius si tenen fam poden armar la de Déu! Amb perdó.

Parlà el patriarca amb l’Àngela i aquesta li digué que ficant-los a tots més drets que un ciri i aplicant les retallades que a sa casa li havien ensenyat ben prompte veurien els resultats: o anaven morint-se els més dèbils o s’acostumaven a menjar poquet, que segons deien els sanadors de la seua aldea és molt sa i també ella havia fet càlculs que d’aquesta manera s’estalviaven no sé la quantitat de milions de diners que bé vindrien per aquells que a la fi arribaren a eixir de l’Arca que, altra cosa quasi tant o més important que aquesta, serien els més forts i els que la seguiren fundarien un nou poble que seria l’enveja dels altres membres d’aquella cosa que en tenien aleshores i que no en sabia com anomenar si comunitat, país, host, nació, imperi o tribu.

Conten les cròniques, sobre tot les de carrer, que després de quaranta dies s’estavellà la barcassa aquella contra el monte Ararat i cadascú dels passatgers no miraren norma alguna i eixiren d’estampida. Diuen que l’Àngela va convèncer al Jafet i amb disciplina espartana s’enfilaren cap el centre d’unes terres que després anomenarien Europa i allí s’establiren. Una mica menys marcial, l’esposes Helena, la Valentina i la Manoli preferiren la platja i el càlid clima de la Mediterrània i s’aposentaren a la vora del Mare Nostrum i els donà per filosofar, escriure, ballar, menjar, beure i pensar que la vida són quatre dies i que el millor que es pot fer és passar-s’ho el millor possible. Als descendents de la senyo Àngela, com feia fred per aquells indrets on s’establiren, sembla que les neurones se’ls encartonaren i en nàixer un nadó la comare el primer que hi feia era implantar-les al cervell amb tecnologia de primera qualitat.

Sé que algú que haja llegit sobre la Història Sagrada esperava que us contara sobre què passà amb Noé i la borratxera que va pescar quan estava en porreta i el que, en veure’l nu, van fer cadascun dels tres fills, però la vida d’un home que segons diu la Bíblia va viure més de 600 anys no podem resumir-la en un escrit com aquest. El que sí se sap és que les recialles d’aquell comportament dins de l’Arca de Noé sembla que encara culegen. Encara sort que dels fills de Cam no s’han adonat d’on venen i van per altres camins. Dels de Sem no vull parlar que per això tenim la televisió i els tertulians.

Tant de bo que a hores d’ara n’hi haguera un missatge tan clar com aquell i ens digueren des de les altures com fer una nova Arca. Però, «per favor», que fiquen latrines i aigua potable dins del nou atifell.

Salva

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

10 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Ni tant com la senyo Angela, ni tan poc com la Helena, la Valentina i la Manoli. En el terme mig està la virtut.

    De missatges clars, no en tenim cap.

    Cadascú vol portar a terme la seua recepta per arreglar el món, però sembla que el que veritablement es vol és arreglar-se sa casa sota la enganyifa de que van a ajudar a la gent que ho necessita.
    Eres, desnonaments (i jo compre la casa del veí en subhasta) Gurtels, Metro, revisions ginecològiques a preu de diamant, funcionaris que fan el que els dona la gana, compren «coses» per al politicuxo de torn, cotxes oficials, senyoras di-puta-das que han fet vertaderes fortunes de «nosesabedonde»,enxufes de fills, cunayts,germans,reis i reines de sa casa…enfí, que com que no te arreglo, el millor és intentar salvar-se com es puga.

    Preparem el «monedero» per a continuar pagant-los la bona vidorra que s’han tirat fins ara, i quan l’arca s’estavelle contra el monte Ararat, que Déu ens pille confessats.

    Responder
  2. Pepe

    Quan s’estevelle la barcassa ja vorem…ja vorem…el sant diluvi universal deixarà un entorn nou i net. El que passa és que els que es salvaren com tampoc foren trigo limpio…
    Almenys amb un nou i novell entorn de soca-arrel -després del gran diluvi universal- les coses serien…no se com dir-ho…més fàcils…o almenys amb menys entrebancs. Els supervivents del Gran Diluvi Universal sabran de veritat el que és la solidaritat…i durant algun temps es necessitaran uns a altres.
    La Valentina, la Helena i la Manoli viuran feliçment a la vora de la mar i més quan tenen altres 75 anys per davant per estirar els braços des dels seus dormitoris i tocar amb els seus dits l’aigua salada d’una mar quasi privativa per als seus sentits.
    Fins i tot dins de la barcassa hi han grans diferències entre els seus habitadors i a la fi, quan s’estavelle, «sálvese quien pueda…»
    I com no faran falta compulses…

    Responder
  3. Salva

    Ja ens conformaríem alguns descreguts que si de deveres tenim una nova Arca, almenys, n’hi haguera latrines i aigua potable, perquè voldria dir-ne que tothom tindria l’oportunitat de rentar-se les mans…, i dic TOTHOM sense excepció, per poder presentar-se públicament amb les mans més netes que una patena i no embrutant «el FORO» amb els seus excrements.

    Responder
  4. Salva

    Acabe de rebre aquest escrit, crec que alguns també el tindreu, però pense que els fills de la Manoli en són més dels que diuen…, i si no, vegeu si heu oït alguna vegada conversa com aquesta:

    ¿ TE SUENA?…..

    Conversación que puedes escuchar a cualquiera, en un lugar cualquiera, y tan ricamente….

    Estos son dos colegas en un bar:
    -¿Qué vas a tomar?
    -Una Alhambra especial.
    -Por favor, dos Alhambras especiales.
    -Oye, ¡cuánto tiempo sin vernos!
    -Sí, ya era hora que echáramos unas cervezas y charláramos.
    -¿Cómo te va?
    -No me puedo quejar. Sigo aún con el taller en el pueblo. ¿Y tú?
    -Bueno, pasé por el tribunal médico y me dieron la invalidez gracias a Juan Sola, el abogado del pueblo, pero sigo atendiendo el negocio con mi mujer aquí en la capital.
    -Has hecho bien porque está muy jodida la situación. Yo tenía a tres trabajadores contratados en el taller, pero hablé con ellos y llegamos a un acuerdo de despido, pero siguen trabajando.
    -¿Están despedidos y siguen trabajando?
    -Sí. Nos viene bien a todos: yo me ahorro los seguros sociales, que son altísimos y ellos cobran el paro y el sueldo, pero claro les pago menos que cuando tenían contrato. Todos contentos: Ellos ganan más y yo también.
    -¿Y si te enganchan?
    -¿Quién va a pasar por el pueblo? Además, los tres talleres del pueblo hacemos lo mismo y no nos vamos a denunciar unos a otros porque nos perjudicaríamos.
    -!Ah¡ vale. A nosotros, en el negocio, un día nos visitó un inspector de trabajo y, por suerte, yo me encontraba en la puerta del local, fumando un cigarrillo.
    -¿Pero estaría tu mujer?
    -No, que va, el negocio lo llevo en realidad lo llevo yo, pero les dije que lo regentaba mi mujer, que es la que aparece en los papeles, y que yo estaba allí ocasionalmente porque ella había salido un minuto a un asunto urgente. Suerte que al ‘panchito’ que tengo allí sin contrato estaba ese día en el médico..
    -¿Y se lo tragó?
    -Al parecer sí. De hecho se fue y no ha vuelto más. Pero sí, me acojoné un poco ya que si el inspector no se traga aquello nos multa y a lo mejor hubiera perdido yo la paga. Al menos eso me dijo Juan Sola.
    -La verdad, es que estos inspectores son unos crédulos o a lo mejor es que están desmotivados porque ganan menos. Total, para lo que hacen, mucho ganan aún. Hablando de inspecciones, mi hija pequeña estuvo a punto de perder la beca porque alguien fue por ahí contando que el taller no estaba declarado y nos daba muchos ingresos y tal. Desde ese día le he prohibido que vaya con su BMV A3 y su iPhone 5 a clase.
    -¿Y qué pasó?
    -No nada, no se pudo demostrar lo que decía el cabrón anónimo ya que lo tengo bien atado. La niña sigue cobrando todos los años la beca máxima, unos 5000 euros, que son para ella solita.
    (Irrumpe un tono de teléfono móvil: ¡¡Por mi hija maaaaato!!)
    -Tío, que me he llevado un repullo con ese tono de la tipa esa de la tele ¿cómo se llama…?
    -Sí, la Esteban , esa sí que es lista, jeje, perdona, que es un proveedor. ¡Oye, que significa esa factura con IVA del otro día! ¿Cómo? Nada de eso. Me la emites de nuevo sin IVA o no cobras…sí, hasta las seis estoy allí. Hasta luego.
    -¿Te quieren meter el IVA?
    -Sí, se lo he dicho al tío de las pizzas mil veces y sigue dale que te pego con el IVA de los….,y para colmo ahora que lo han subido los chorizos estos del Gobierno.
    -Sí, vaya mierda de país, con tantos impuestos.
    -Por cierto, sabes que me he comprado un Audi.
    -¿Sí ¿Cuál?
    -El Q7.
    -Joder ¡el que llevan los futbolistas!, que pedazo máquina…te habrá costado un pastón.
    -Sí, es caro, pero me he ahorrado una pasta. Si quieres te digo cómo.
    -Dime, dime…
    -¿Tienes a algún minusválido en tu familia o a alguien de confianza que lo sea?
    -Pues no sé, tendría que verlo…
    -Yo lo he puesto a nombre de mi padre que, como sabes, tiene una gran minusvalía. Me he ahorrado el Impuesto de Matriculación, me han hecho una rebaja en el concesionario, no pagaré jamás el Impuesto de Vehículos al Ayuntamiento y, para colmo, aparcaré donde me salga de los güevos, en cualquier plaza de aparcamiento reservada para minusválidos ¿Por qué te crees que hay tanto coche de gran cilindrada con el cartel de minusválido en las calles?
    -Estás en todo, macho, pero ¿se tragarán que tu padre conducirá eso con 80 años siendo minusválido?
    -Éstos del Ayuntamiento se lo tragan todo. Por cierto, hablando del Ayuntamiento ¿te has enterado lo del alcalde del pueblo? ¡Qué cabrón! ¡Que bien amañado lo tenía todo! ¡Qué poca ética! A mí me extrañaba que la recogida de basura siempre la ganara la misma empresa.
    -Sí, ¡qué cantidad de corruptos nos gobiernan! Y para colmo hay que sostenerlos a todos. ¿Y el asunto de ese que era presidente de la Junta , dándole un pastón a la empresa de la hija?, por no hablar de las comisiones del niño…que maná de corruptos, ¡vaya mierda de país!
    -Ni que lo digas, vaya país de sinvergüenzas y corruptos nos gobiernan. No hay que votar a ninguno, que son todos iguales. Van a lo que van.
    -Oye, quieres otra cerveza.
    -Sí, si, vale. Pero disculpa un segundo, que voy a asomarme a ver el coche, que está en segunda fila.

    Responder
    • Pepe

      És e-x-a-c-t-a-m-e-n-t així…fins la medu·la…

      Responder
  5. Vicent Benavent

    De pena penita pena què poseu a tots en el mateix sac,no esperava aquesta reacció.
    A ja, que jo no he fet mai cap de pecat,tindrà » j» la cosa.
    Sr Salva, ja sería hora que parlara per als » catetos » igual s’enterem per quin camí va,si el de Santiago o el de la » uela què contava contes » de fàbula.
    Reconec que som un pais de » sinvergüences «, però i què… fem algo serio per solucionar-ho?
    No està el temporal per a bovades,crec jo.
    Salutacions per molt de temps.

    Responder
  6. Salva

    Si en aquest país de Pati de Monipodio on vivim no s’haguera perdut la sana costum de llegir el Quixot, molts savis tertulians i gent docta que creuen que per a la bona governació de la res pública és necessari tindre un doctorat, tres màsters, dos batxillerats i haver viatjat almenys una vegada en la vida a Salamantica, sabrien que només en complir els consells que l’Hidalgo Manxec li donava a Sancho n’hi hauria prou perquè els fills de la Manoli no haguérem arribat a la situació tan deplorable on a hores d’ara ens trobem.

    El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Segona part, capítol 32.

    «Yo no le trocaría con otro escudero, aunque me diesen de añadidura una ciudad; y así, estoy en duda si será bien enviarle al gobierno de quien vuestra grandeza le ha hecho merced; aunque veo en él una cierta aptitud para esto de gobernar, que atusándole tantico el entendimiento, se saldría con cualquiera gobierno, como el rey con sus alcabalas; y más, que ya por muchas experiencias sabemos que no es menester ni mucha habilidad ni muchas letras para ser uno gobernador, pues hay por ahí ciento que apenas saber leer, y gobiernan como unos girifaltes; el toque está en que tengan buena intención y deseen acertar en todo; que nunca les faltará quien les aconseje y encamine en lo que han de hacer, como los gobernadores caballeros y no letrados, que sentencian con asesor. Aconsejaríale yo que ni tome cohecho, ni pierda derecho, y otras cosillas que me quedan en el estómago, que saldrán a su tiempo, para utilidad de Sancho y provecho de la ínsula que gobernare».

    Responder
  7. Vicent Benavent

    Si en aquest país de Pati de Monipodio com diu es digueren les coses claretes tampoc seria necessari tot i que es sana la costum de llegir-se precisament el Quixot,tot i que vaja per davant és una de les obres que u no pot perdrese-les en aquesta vida,però ja que estem en ella li parlaré d’un altre capitol del Quixot,aquest pot ser inventat però igual de feble com si l’haguera escrit el mateix Cervantes.
    Dígale al cavallero andante que ni soy hidalgo de nadie ni soy gobernador de nada,ni ganas tampoco de serlo,amo demasiado la libertad para atarme a tan gran despilfarro emocional que me llevaria a la desesperante crueldad de querer ser brillante.
    No existe el amo solo en el mundo,ni el criado tampoco,hacen falta más errantes para llenar el mundo fascinante! de haberlos háylos gobernantes sin saber leer ni si quiera lo que pide el pueblo,es más fácil mirar a otro lado i que se arregle solo el desastre.
    Sr Salva,sap que no pretenc amargar la nit a ningú sinó tan sols ser jo mateix,cosa que no ma llevat ningú fins ara i procuraré què no ho facen altres,estic tranquil i seré,ah! i sense mal de panxa, si a cas algúns gassos que altres pot ser de la botifarra que he menjat dinant la cassola,que estava molt bona per cert.

    Responder
  8. Salva

    Escric en QD perquè hi he trobat la manera de tindre contacte amb el món de Quatretonda.
    No ha sigut mai la meua intenció el menysprear ningú i menys si cal ofendre els sentiments, són assumptes personals on cap estrany ha d’endinsar-se i per la qual cosa intente ser el més escrupolós que em deixa el meu enteniment.
    Posat el cas de discrepar amb les idees d’un altre i —cosa rara, perquè no va amb el meu caràcter el discutir— m’agrada més fer-ho «cara a cara», mirant els ulls, és un bon exercici perquè hi és on es veu el grau de sinceritat del teu interlocutor.

    Amb tot i això m’he cansat de dir en aquestes pàgines que no sóc apòstol de res, tinc esperit àcrata el qual em varen transmetre els meus avantpassats.
    Sóc un descregut que no segueix cap tipus de dogma. Intente ser objectiu veient el comportament de les persones que tenen qualsevol idea benintencionada.
    Sóc lliure de penssament, almenys així ho crec!
    I sobre tot sóc lleial, espere no ser mai un fidel de res, és la meua opinió, i discutible, clar. Crec que la fidelitat ratlla amb falta d’objectivitat, es bassa amb la fe que es té a un altre ésser i és una qualitat de la qual gaudeixe’n, i de sobra, la raça animal canina.

    A aquestes altures de la pel•lícula, i després de les sacsades que el destí punyeter m’ha endinsat últimament, espere viure la resta del temps que puga quedar-me, i tinga una mica de trellat, seguir sense «molestar» ningú, si bé tampoc és agradable que altres vinguen a fer-m’ho, més quan eixa intenció meua la manifeste contínuament.
    Estic cansat de dir-ho en aquesta pàgina de quatretondadigita.

    He procurat que les meues col•laboracions no siguen monotemàtiques, que hi haja de tot un poc, entre altres perquè veig l’impagable labor que hi està fent-ne l’amic Pepe, tot i que ara ja no sé si eixe granet d’arena que vull aportar-ne està convertint-se en una pedreta en la sabata d’aquesta revista.

    No crec que la tia Maiteresa s’haguera enutjat en fer referència, una mica rareta, a les seues històries, m’ho imagine perquè duc la mateixa sang i entenc que tot ésser humà té moments on la reflexió no es cou al cervell i sí dins del cor.

    He de manifestar-li, Sr. Vicent Benavent —al que li tinc enveja per ser un Músic (amb majúscules)— que quan vaig ficar la referència a les recomanacions del Quixot a Sancho eren l’1:30 de la nit i el seu escrit encara no havia eixit publicat, per la qual cosa és difícil, impossible!, que jo el coneguera i estiguera doncs referint-me a l’autor.

    Hauràs de permetre’m un aclariment: jo volia arremetre-hi contra tots aquells que diuen que un home sense estudis no pot ser un bon polític i servidor nostre, i hi ficava les paraules de l’il•lustre personatge manxec per ajudar una mica a la meua asseveració.

    He conegut i continue coneixent a persones que estan dedicades a això de servir-nos que no han passat de l’ensenyança primària i ho fan de P.M. perquè veig que tenen més de dos dits de trellat, són honrats i de bona consciència ens en sobra a cabassos, i creu-t’ho: pertanyen a totes les variades opcions de l’arc de partits actuals tant local, autonòmic com nacional.

    M’he resistit en contestar, però posat el respecte que et sent, he de dir-te que ací em tens, una altra vegada, amb la mà estesa i donant-li colps a les tecles i sense que isca un so que haja merescut anomenar-se: Melodia!

    Salutacions.

    Responder
  9. Vicent Benavent

    Sr Salva, des que va entrar per primera vegada en esta pàgina brillant de QD,no he deixat de llegir tots i cada un dels seus escrits,comentaris i col·laboracions i tinc molt clar que no és la seua intenció la d’arrematar a ningú la seua posició ideal i menys política.
    Escriure i col·laborar tots els dies porta de vegades a confondre el lector i llavors enrarir el contingut de qui ho llig,passa el mateix amb la música,ja sap,no sempre plou a gust de tots, la tempestat actual és forta i això comporta a què els ànims de cada persona canvien amb massa facilitat a vegades ( ha sigut este el meu cas ) sé que no m’ho tindrà en compte.
    No sap com m’agradaria poder tindre una conversa en viu,cara a cara, i mirar-li els ulls, sería tot un plaer. Estic totalment d’acord en el què diu,no fa falta tindre titols per demostrar lo gran que pot arribar a ser una persona,per tant de part meua ho deixem ahí,no cal calfar-se la » cabota » en la política actual a la fi que arreglem,NA DE NA, està tot massa podrit,val la pena tindre a persones que entenen a altres persones i poder compartir aquests moments de discusió sana, espere poder tornar a comentar amb vosté i amb tots qualsevól assumpte siga del color que siga.
    Salutacions per molt de temps.

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics