Seleccionar página

ELS GRANS ENEMICS DE LA SOCIETAT

ELS GRANS ENEMICS DE LA SOCIETAT

 Els grans enemics de la societat : balafiament sense mesura, clientelisme, picaresca, corrupció, passivitat ciutadana i fallida del sistema judicial. Vaig a intentar donar la meua pobra opinió personal al voltant dels que crec els mals endèmics els quals ens han dut a  les situacions que estem vivint , sofrint i patint. Aquests mals no han aparegut de colp i repent per art d´ encanteri : jo crec que són mals que s´ han fet crònics al llarg de molts anys i que la Gran Crisi del Món Mondial han agreujat i accelerat fins arribar a les situacions en què estem.

En primer lloc parlaré del que jo anomene balafiament sense mesura en el que tots estem implicats si bé en diferents graus i responsabilitats. Com a mostra uns quants casos generals. Rara és la casa que no tinga arraconats i emmagatzemats quantitats industrials de medicaments de tot tipus, els qual no han sigut ni encetats , i que per descontrol s´han acumulat. Tots hem consumit mòbils, teles, cotxes…” a dojo mode”. En altre ordre de coses, açò ( Espanya ) sembla una ONG : quants estrangers de nacions més riques venien a fer turisme sanitari gratis ? I parlant d´ ONG´s : alces una pedra i et trobes ONG´s dels més insospitats objectius…això sí, cadascuna amb les corresponents subvencions i els seus càrrecs directius i personal en nòmina…ja se que no es pot generalitzar…però tampoc som babaus. Pagues i pagues no contributives. Jubilacions i més jubilacions als 50 anys. Quilos i quilos de diaris tots els dies gratis a  tots  els centres educatius de  l´Estat . Quàntes ajudes s´han donat per a obrar cases particulars ? Milers de milions !…i així…així, podria omplir molts fulls. He conegut a gent jove que guanyant més de 2.000 euros mensuals, damunt cobrava ajudes per a pagar el lloguer del pis on vivia ! Fins quan podríem aguantar aquesta situació ?

 El clientelisme o endollament directe mai ha desaparegut. Tots sabem que funciona a molts W. Quan més voltatge, més i més guanys. Aquest sistema opac, secret i fosc sol beneficiar als afins al poder, llepaculs  i vividors. Es tracta de xarxes d´assessors, comissions de servei, règim especial, alliberats de tot tipus, realitzadors de projectes mai posats en marxa…tasques singulars, “ salvadors” de pàtries inexistents, imprescindibles  directors d´organismes paral·lels amb pingües beneficis, inventors de programes teòrics mai executats…dic que tots aquests endolls han contribuit a la ruïna en què ens trobem.

 La picaresca és comsubstancial a l´ésser i essència…ens agrade o no. Abarca infinitat de matisos, circumstàncies, situacions, graus i intensitats. Dins d´aquest grup entren per exemple tots aquells que estan cobrant pagues per malaltíes inexistents . Els grans actors de malalties imaginàries. Aquells als quals la política els importa un cogombre i que per ocupar el càrrec trasllada legalment prebendes a la seua professió, com lliurar-se d´hores de treball, destins al costat de casa…etc.etc.etc. Picaresca és, per exemple, eixos senyors què hem vist aquests dies als mitjans de comunicació fitxant al treball i minuts després anant-se no sabem on. Pilleries totes elles reprobables encara que de baixa intensitat.

 De la corrupció no vaig a allargar-me massa. De tots és reconeguda com el càncer de la casta política. No passa dia que no ens assabentem de més i més casos de corrupció manifesta. En tots els partits i en tots els llocs. La corrupció no és castigada com cal. Per això cada dia n´hi ha de més corruptes : ells saben que no els passa res. Que no els fan tornar els diners que han mangat. Que se saben tots els laberints legals per a quedar inmunes. Que es recolzen mutuament uns amb altres i amb el pas del temps arriba l´oblit : avuí per mí, demà per tu. Si jo… tu més…i així, fins un altre escàndol. I gira la roda…sense parar.

 La ciutadania, davant totes aquestes bogeries, està ja tan cansada i avorrida que resta impassible, com al·letargada, anestesiada, indiferent i quieta, molt quieta. La ciutadania té por. I la por és lliure. Quan els ciutadans es lleven la por de damunt, potser les coses començaran a anar més bé. La passivitat de la ciutadania és el que interessa a aquests negres  pardals ja que mestrestant ells continuaran amb les seues depravacions.

 Per a acabar…què em digueu de les altes instàncies judicials, col·locades i endollades pels mateixos polítics. Com  poden  fer les coses bé si si mengen de les mans dels seus amos ?

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

pepe romero-nieva

The following two tabs change content below.
Pepe
  • Facebook
  • Facebook

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Pepe (see all)

5 Comentarios

  1. joan

    Vaja, la primera frase, no podria definir millor allò que ha representat l’essència de l’esser espanyol. Ja siga en l’edat mitjana, al Segle d’Or i qualsevol de les èpoques en la que et vullgues fixar, fins hui mateix, han sigut uns adjectius inherents a eixa Espanya tan estimada per alguns.
    Només em resta dir una cosa respecte a l’article: el fet que els dos grans partits estiguen esguitats de dalt a baix pel fenòmen de la corrupció, no significa que ho estiguen TOTS els partits polítics. A part d’això, estic d’acord en molts dels punts que exposes. Salut.

    Responder
  2. Frederic Oriola

    Estic d’acord,

    Problemes històrics com la Simonia, el Nepotisme, el Caciquisme, el Clientelisme, l’Opacitat, la Censura,… són elements ben presents en la realitat administrativa valenciana actual, i a tots els nivells (Autonòmic, Provincials i Municipals)…

    A més, el que resulta de fragant delicte, és que la nostra societat ho veu correcte, ho troba moralment acceptable, que determinat partit premie als seus ajuntaments i «entxufe» als seues votants, que la justícia siga torta en comptes de cega, que haja gent que es puga enriquir a costa de xanxullos i recalificacions sospitoses, etcètera etcètera etcètera

    I respecte a la casta política, pense que la societat deuria exigir un tarannà diferent, com per exemple publicació dels bens dels càrrecs públics, una opinió pública i periodística crítica (no en el sentit peioratiu clar està), limitació de mandats, auditories de la seua gestió al finalitzar els mateixos…

    Responder
    • Pepe

      Sí, sí… però que no es burlen del poble quan publiquen els seus bens : tots sabeu que molts d´ells es podria dir que són pobres de solemmitat si estudiem el que han declarat i ens ho creguem. Es burlen de nosaltres dia sí i día també i de la nostra intel·ligència i ens tracten d´idiotes. I el «colmo» és que hi ha gent que s´ho creu. Les mesures que has apuntat les volem tots, però clar ! els que ho poden portar a la pràctica – que són ells- no estan per la tasca, perquè en l´actual estat de les coses, són déus. I en aquest punt…MIRACLE ! hi ha unanimitat de la CASTA el·legida ! I a més, ells són els més pobres ! Però no cola…tampoc val dir: » pos fes-te polític…» No. No és eixe el camí. Crec que el camí seria el DESPERTAR del poble. De tota manera, en una sèrie de mesures lògiques si que estaríem tots d´acord, les quals són ja imprescindibles : tolerància zéro a la corrupció i mesures clares i efectives contra aquesta ; data de caducitat per a la CASTA; en cap cas, més d´una retribució pública vinga d´on vinga. Les pensions, com les dels mortals i els mateixos privilegis que qualsevol ciutadà. Zèro assesor. Zéro capacitat de contractar a dit per a la cosa pública. No és acàs lògic ?

      Responder
      • SALVA

        És que tenim que protestar de tot, si només han de ser uns quants els corruptes, la resta del personal no és així com penseu.
        Algú ha vist alguna vegada que en comprar una casa un ésser normal, sí, «el españolito de a pié», no haja ficat en el document que firma davant del fedatari públic el valor total de la transacció? A que no en coneixeu ningú?

        O que li demane a l’empresa que li fa la reforma de la vivenda o qualsevol altre servici amb necessitat de factura li diga: —a mi no em pose l’IVA, eh?— Tampoc mai n’haureu vist cap, estic segur.

        O que al cadastre figuren uns valors que res tenen a veure amb el valor real? La immensa majoria vol pagar la contribució com ha de ser perquè el seu ajuntament no tinga cap problema, no ens agrada gens que l’estranger crega que som un país tercermundista, no senyor.

        Tranquils, que només són uns quants com us comentava adés, un espanyol com cal eixes coses no les faria ni borratxo, em jugue la mà del més amic que tinc que tot és per culpa dels mitjans de comunicació que per vendre diaris disparen a tort i a dret, mirant, això sí, el padrí —Don Corleone— de torn.

        Haureu vist que parle d’espanyols en general i no dels valencians, nosaltres tenim la sort de ser el «Levante feliz» i eixes il•legalitats, o com vulgueu anomenar-ho, per nostra idiosincràsia tan peculiar, és impossible caure tan baix.
        Altra cosa és que antigament qualsevol del poble que volguera que li tiraren una maneta amb un assumpte que tenia que resoldre a València anara a demanar l’ajuda del tio Figo, un rector nascut a Quatretonda destinat a l’església dels Sants Joans; eren altres temps i nosaltres estàvem endarrerits, sense cultura, i ja se sap. Ara no, ara, gràcies a la formació que hem adquirit amb nostre esforç personal som extremadament estrictes.

        Xe, estic content de ser d’esta terra, tant de comentari desmoralitzador que veig per tot arreu m’havia fet entrar ganes de buscar la «ventanilla» on la gent com jo puga donar-se de baixa de ser…, diguem, membre d’Iberia, Hispania Ulterior, Citerior, Shark al-Andalus, etc, etc…, i anar-me’n a viure a un altre lloc menys contaminat de profitosos que només miren la seua butxaca, però, no ho faré, «palabrita del Niño Jesús».

        Responder
  3. Benavent

    A mi no m’interessen aquestes declaracions de béns dels polítics i càrrecs, ho trobe morbós, sí que es facen, i a ser possible sense enganys, i els polítics trobe que seran els primers interessats en què ningú enganye, però que s’hi posen a l’abast i custòdia d’un ens, organisme o comissió que en puga fer ús en cas de denúncia, sospita, control, actuació judicial etc. O fins i tot que un particular interessat puga saber-ne, com podem consultar el cadastre, per exemple, però allò de publicar-ho, i publicar-ho en premsa, què volen que els diga, a mi no m’interessa, ni les cases, ni els diners que té a la llibreta, ni les hipotèques, o joies, que també valen algunes, almenys no m’interessa si el que té ho ha aconseguit legalment, salvant “molt” les distàncies, per a mi, és com fer públic determinats problemes o faltes d’algunes persones per tal de prevenir possibles conseqüències, ja sé que no és el mateix, però és que sembla que ací tots els polítics i càrrecs són corruptes, i tots sabem quants alcaldes o regidors s’hi dediquen os’hi han dedicat sense cobrar un duro a la cosa pública… i ni que cobren allò que els pertoca. El que s’hi posa allà ja promet o jura el seu càrrec, sap que hi ha unes lleis, i ara una declaració de béns que, segons com s’hi faça, pot ajudar la justícia.
    A les postres potser que només estic en desacord amb les formes.

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics