Seleccionar página

L’IKEA

L’IKEA
  • Facebook
  • Twitter

L’ IKEA.

 

Imagineu-vos que aneu a comprar-vos un vestit. On anem? Doncs com ara queda més modern, anirem al temple de moda. L’ IKEA DE LA CONFECCIÓ.

Entrem. Cues llargues per aparcar. Molta gent. Tots agafen llapis, paper i metre. Nosaltres també, no sabem ben bé per a què però l’agafem. La gent espera, nosaltres també. Ens donen l’ordre de que ja podem entrar. Entrem com a «borreguets» a l’exposició. Prenem nota. M’agrada el vestit blau de la secció de platja i el trobaré al corredor huité, estant A, Ref. 354678. Continuem. La falda de la secció «eixida nocturna» també està molt bé. Prenem nota, corredor quinzé, estant H,Ref.8907654. I així poc a poc recorrem totes les seccions i baixem a la primera planta on venen complements per a tots els vestits. Agafem els que ens agraden i els posem en «la bolsa amarilla». Ara anem als corredors i agafem els paquets on estan els vestits que hem apuntat a l’exposició. Passem per caixa i paguem. Anem a dinar que hem passat un matí fent molta feina. Sirvase Ud.mismo, pague, replegue el menjar i retire les sobres. No li diuen que escure per vergonya, o tal volta per donar un poc de feina als pocs empleats que tenen.
Què bé, ja hem visitat L’IKEA! Ara a casa.
Arribem a casa i ens posem a desempaquetar el que hem comprat.
Paquet del vestit de platja: tela blava, patrons, quatre bovines de fil blau i 2 de blanc, instruccions de com montar el vestit, tisores, guix, didal, metre, ulleres per vore de prop.
Paquet B: «tres quarts i meitat » del que hi havia al paquet A.
Comencem a montar. Em falta fil blau, me’n sobra del blanc, les ulleres no són de la meua graduació, les tisores no tallen bé, el didal s’ha trencat…però a la fi aconsegueisc montar el vestit i..txa-txan!!!! Tinc un vestit de L’IKEA !!! Superbart, supermono, ideal de la muerte !!!! Aquesta vesprada l’estrenaré.

De debó la gent pensa que si aquest relat fóra cert la gent compraria vestits de L’IKEA? Es pot comparar un vestit fet per una modista a un que te’l montes tu sense tenir idea?

Doncs no entenc com es pot fer el mateix amb els mobles, com afavorim a una multinacional d’un altre país i deixem de donar de menjar a la nostra gent que treballa fent mobles.
No entenc per què la gent es torna boja  a IKEA. Famílies senceres apuntant referència del moble i lloc on trobar-lo.

Hem estat aquest matí per allò de que no ens ho contaren, i, no ho entenc. No entenc com la gent anava a Madrid o a Murcia a l’IKEA. Prefereisc una banqueta o una cadira de boga d’ací, del nostre artessà Arcadi que un «bonsofà» dels suecs. I és que potser que  tal i com deia el nostre cantautor xativí : NO. NOSALTRES NO SOM D’ESTE MÓN.

Rosa

 

The following two tabs change content below.
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Rosa Mahiques

La professora Rosa Mahiques està interessada per les curiositats i els detalls. Anecdotari històric. Punts i apunts de la vida quotidiana els quals cal conservar i mai oblidar.
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Latest posts by Rosa Mahiques (see all)

4 Comentarios

  1. Pepe

    Deia un home a l’entrada : «estamos locos !» «estamos locos!»
    Donde va Vicente ?
    -«Donde va la gente» (Dita popular»

    Snobisme concentrat.

    Responder
  2. Rosa Mahiques

    Acabe d’estrenar el vestit i…la cremallera s’ha trencat. No seria de molt bona qualitat. I a l’altra, tornes.
    I sí, jo com Vicente. Que no m’ho conten.
    Altre dia, si n’hi ha temps i ganes podrem comentar «la corruptela» en el muntatge de l’edifici IKEANO.
    I horaris. Aconseguiran els de la multinacional obrir els diumenges o no? S’admeten apostes.

    Responder
  3. Benavent

    M’agrada l’article (ací el dit gros enlaire)

    Tot i això, i com passa sovint, ni tot és blanc, ni tot del color que volen fer-nos creure, el que caldria és aprofitar-se’n d’aquelles coses que siguen vàlides, comprar només d’allò que puga interessar-nos de debò i prou, però és clar que açò no ho munten només per a un comprador reflexiu, a més que li donen el que vol la gent, preu, preu i preu, i sinó més preu, que a d’això també ens han educat “busque, compare…” sempre allò més barat, cosa que té un cost, tot i que també hem d’entendre que n’hi ha qui viu situacions difícils. Com han de competir les xicotetes empreses, aquelles que goteta a goteta empleen molta gent? Som espectadors ara mateixa de la guerra comercial i administrativa entre els grans centres comercials de la Gran València que situats fóra de la capital, concretament en poblacions que no permeten obrir els diumenges, amb la qual cosa no poden competir amb les Superfícies de la Ciutat que per ser municipi turístic sí que ho poden fer, i els alcaldes d’aquestes “petites” localitats periurbanes entre l’espasa i la paret…entre l’amo de la tenda del cantó i l’empresa lúdico-comercial.

    Sí, jo també vaig anar a l’Ikea Múrcia, ho confesse, no sé, podíem haver anat al llac d’Anna per exemple, o al balneari de Montanejos, a la platja d’Alboi si més no… i també vaig agarrar la llapissereta, sí, amb el metre de paper (no vaig apuntar res, això també) però jo com diuen els majors que són els que més saben “a casa (portar), encara que siguen pedres!”, tots caminant pels senders marcats de manera que anàvem espentant-nos els uns als altres, com en un museu, mira çò, mira llò, i val tant… Res vos dic per esmorzar, em semblava que estava en una mena de caixer automàtic, llegint tot el d’allò de les instruccions per demanar i pagar. I com sempre t’agrada, et fa falta o ve bé alguna cosa compràrem un moblet d’aquells per posar el calcer i…. Tatxan! El vaig muntar dos estius després d’haver-lo dut a casa, sota amenaça, clar, sense ironies ni metàfores, tal qual vos ho conte.

    benavent

    Però jo promet que tornaré

    Responder
  4. Rosa Mahiques

    Dit gros en l’aire. Que bé ho hem passat llegint el seu comentari. Tal qual. Anavem llegint i rememorant el que ens ha passat fa unes hores a nosaltres.
    Entenc que n’hi ha gent que busque preu per circumstàncies econòmiques que no pot controlar. Però és que la qualitat deixa molt que desitjar. Moltes vegades allò que és barat resulta molt car. I damunt, monta-t’ho tu.
    Has d’estudiar dos o tres carreres: una per saber com comprar, altra per trobar els articles i altra per montar-los. Nosaltres no hem comprat res que s’haja de montar. Per si de cas.

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics