Select Page

PER LA RAMBLA, CAMÍ DEL PLA "per a mi aquest camí, aquest viatge...ha estat tot un plaer per als sentits"

<span class="entry-title-primary">PER LA RAMBLA, CAMÍ DEL PLA</span> <span class="entry-subtitle">"per a mi aquest camí, aquest viatge...ha estat tot un plaer per als sentits"</span>

PER LA RAMBLA, CAMÍ DEL PLA

Per exigències del guió, vull dir de lo senyor director, que ací qui paga mana, vos faré un tast –com diuen els lletraferits- del meu contacte amb la fa poc arrebossada pista forestal que de la caseta Febra (a Xàtiva hi ha un carrer del mateix nom, cosa del cognom potser) mena al Pla de Corrals, obra aquesta que ha obert expectatives àmplies, almenys entre la gent de la muntanya.

Cal dir d’entrada que per a mi aquest camí, aquest viatge, que a grans trets serpenteja de nord a sud el llit de la Rambla ha estat tot un plaer per als sentits (tampoc sé si n’hi ha d’altra classe de plaers), no debades, i feta la travessia damunt d’aquest instrument de tortura que vénen en dir bicicleta, sobretot quan vas a pèl i sense l’equipament adequat per a dit menester, no ha passat el que solia, és a dir, un cul i d’altres parts circumdants dites nobles més coentes que un all. Ara no, un camí fi i pla, cap còdol ni pedra de punta, terra apiconada, pedreguers reduïts a poc menys que saorra, tot ben compactat, de tal forma i manera que servidor solcava la pista igual que un veler la mar plana, cosa que permitia a la vista eixamplar-se tranquil.lament pel paisatge, a una vora i a l’altra, tot observant com vas deixant enrere aquells puntals tan coneguts de tots i que amollonen tan rica passera: el Gurugú, la Penyaflor, la bassa de la Bova, la lloma “l’Ataüt”, la casa del Barranc de l’Aigua, la imponent Mola maridada amb el no menys llustrós Xim, el Mal-Pas, els Escudellerets, el Pla de Mora, l’illot del Cercat, i com no, el totpoderós Buscarró, Boscarró o Buixcarró.

Una llista a la qual no hem pogut afegir el castellet de Quirella, no el vaig poder ataüllar, dic jo que s’hauran fet grans algunes pinedes dels voltants i m’han tapat les envistes que abans tenies des d’aquest camí principal. Un Castellet aquest que no apareix mai en els llibres o relacions de fortaleses militars i defensives, i no sé el perquè, no debades deu ser “el castillo más viejo de cuantos habitan por aquestos lares”, així de simple.

Finida l’anada, i ja tocat el marro a les primeres parets del poble de Corrals iniciem el redreç a casa, ara més pesant ja que t’adones que el camí, tot i les pujades i baixades que n’hi ha en ambdós sentits, té un desnivell natural cap a les terres de la Costera on desaiguarà la dita Rambla, sempre d’empinada.

Pel que fa a la seua fàbrica, dic per l’obra i millora d’aquesta pista forestal, no sé si està ben o mal feta, pense que algú que sap l’haurà projectat i dirigit, però manta vegades, i com també ens passa a casa, s’hi fa fins on es pot, jo no ho sé, però com em deia un amic de Llutxent, casat a Simat, i que passa bones temporades al Pla o als “Ascorrals” que diuen els simateros, els camins de la serra costen molt poc de fer (el material està allí), però costen molt menys de desfer, sent que l’aigua és un enemic natural i potent, si es pot dir així, i en aquest cas la Rambla recull tots els aiguavessants de les serralades laterals que travessa. També caldria, dic jo, que els vehicles circularen, i no només per allò de la seguretat, a velocitats reduïdes, des dels elefants quatre dobles a les potents motoexcavadores (birodes), fins arribar a la “lleugera” bicicleta.

Agrair a qui corresponga que haja fet possible, impulsat, empentat aquesta millora, no un agraïment llagoter d’aquells que semblen que els euros han eixit de la butxaques dels polítics, que són del comú més aïnes, això no obstant s’ha de reconéixer l’ocupació i dedicació. Allí n’hi ha de cartells informatius, en paraula estrangera però.

FINA EL VIATGE

Ja de tornada, arribats que fórem de nou a la caseta Febra, al creuer que formen el camí del Pla i de l’Avenc, fem el descens envers lo poble, pràcticament no cal ni pedalejar, còmode semblaria, altrament però, tot i que siga un contrasentit, em resulta més agradosa la pujada, malgrat el martiri que suposa superar les Voltes, ja que el rodar lent del bicicle cara amunt fa que no te n’adones del mal estat del camí, que per ací més aïnes sembla una caldera vella, ple de bonys i forats, a més de desmorrellats, esgarrats i menjats, per tot, de manera que amb tant de bot i sotrac sembles més un martell d’aquestos pneumàtics que un ciclista.

I no puc acabar sense fer esment d’una parelleta de joves que vaig veure, em va atraure l’estampa, no els vaig conéixer, asseguts en eixos banquets “urbans” que al voltant d’una de les fonts antigues i tradicionals del poble, crec, conformen una espècie de sester del racó de les Esmoladores des d’on s’albira la cinglera del barranc de les Cucales i, encara que d’esquenes, s’hi pot saludar l’homenot de dit Barranc. Res diré quan els arbres siguen per allí ombrívols.

The following two tabs change content below.
Benavent

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

RSS MOLA… “LA MOLA”

  • Celebrat el 33é Aplec dels Alberola Benavent d'Estruc. 29 octubre, 2017
    El 22 d'octubre de 2017 es renovà la tradició i, com cada any, se celebrà l'Aplec anual dels Alberola Benavent d'Estruc.  Enguany ha estat la mateixa Quatretonda, la terra nadiua de la saga, la que ha acollit la celebració. La serra de Quatretonda, amb el Benicadell i la Mariola a l'horitzó. Muntanyes caminades i treballades […]
    Bonaventura Baidal.
  • Sin título 22 octubre, 2017
    BREAKING NEWS:Jordi Oltra Benavent, membre de l'il.luminat llinatge dels Alberola Benavent d'Estruc, s'ha proclamat campió del món de curses descalcistes.La prova es va celebrar diumenge 22 d'octubre de 2017 a la bonica localitat costanera valenciana d'Orpesa -la Plana Alta.
    Bonaventura Baidal.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!