Seleccionar página

FÒRUM OPINIÓ CIUTADANA 2015

FÒRUM OPINIÓ CIUTADANA 2015

ForumGeneral
  • Facebook

Aquí podràs reflectir qualsevol assumpte que consideres oportú i escaient, del tema que siga i tot allò que consideres convinent. L´única condició : que t´identifiques amb nom i cognoms vertaders i que els teus escrits no atempten contra la dignitat de la persona.

ALTRES MESOS

FÒRUM GENERAL PARTICIPACIÓ CIUTADANA MES DE MAIG DE 2011

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA JUNY, JULIOL I AGOST DE 2011

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA SETEMBRE, OCTUBRE I NOVEMBRE DE 2011

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DESEMBRE DE 2011

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA GENER 2012

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA FEBRER 2012

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA MARÇ 2012

FÒRUM GENARAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ABRIL,MAIG,JUNY DE 2012

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA JULIOL I AGOST DE 2012

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA SETEMBRE I OCTUBRE DE 2012

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 2013

FÒRUM GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 2014

 

 

The following two tabs change content below.
Pepe
  • Facebook
  • Facebook

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Pepe (see all)

22 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Aquesta vesprada anava jo cap a la plaça i una senyora m’ha dit que li agradaria parlar amb el director de QD perquè li agrada molt la poesia del nostre poeta Alberola i se la posa moltes vegades per escoltar-la.

    Tot seguit m’ha dit: – I vull dir-li a Pepe, que en el trosset on diu » els carrers del meu poble, són rectes com tires a cordell», l’hauriem de canviar si poguessim parlar amb l’autor, perquè ara, el carrer Sant Josep i el carrer Les Eres, de rectes res de res. L’alcalde sabrà per què ho ha fet, que «pa això», doctores tiene la Iglesia, però que sàpiguen que ara la poesia ja no retrata la realitat de Quatretonda.

    I tal com m’ho ha dit, ho escric jo ací perquè ella no sabia com fer-ho.

  2. Benavent

    Carrers rectes i plans com el replanell de la mà com dieu diuen, això cantava el poeta que ja ho devia sentir. Ara, jo em pregunte també si és una qüestió simplement estètica, de tipologia del terreny (poble que s’allargassa, sobretot envers llevant), una qüestió tècnica o qualsevol altra cosa… Perquè per un motiu o altre els carrers transversals o perpendicular als llargueruts són curts i no coincideixen, generalment, en els seus bocacarrers. Respon açò a la tradicional i mil.lenària cultura de protegir-se dels vents del nord? Reminiscències tal volta? O pot ser que simplement siga la tipologia i que ha vingut així.
    No obstant això també em pregunte si necessàriament el poble ha de ser tan pla, ho dic perquè per l’Oest, el Pujol se l’estem engolint i deixant a l’aire les seues vergonyes amb unes immenses margenades, talment diríem per tramuntana, on la Talaia ja ha rebut algun que altre bon mos deixant entreveure bons salts. No és actual la cosa, perquè les escoles velles o l’ermita de S. Josep, per llevant, no semblen dos elevacions sobtades.
    I no em direu que l’atzucac del carrer de S. Vicent no té el seu encant, tant dic dels carrers que tenen un certa elevació o pendent. Em pregunte, ja dic, si soscavar d’aquesta manera el Pujol, la Talaia o el Puntarró era el millor.
    Ara que tocar en tot, però sobretot en açò, toque de gotera, ja dic.

  3. Rosa Mahiques

    Ara que m’havia acostumat a veure els videos dels plenaris en una pàgina on els penjaven després de lluitar molt per aconseguir permís, ara va i ja no els pengen.
    No sé que haurà passat.

    • Aina Benavent

      Rosa, el què ha passat ha sigut que els últims plenaris l’Ajuntament també els grava i per tant, ja no cal l’esforç desinteressat que feiem els veïns de gravar-los i penjar-los. Per si tens interès en veure’ls ara es poden veure en el següent enllaç : http://quatretonda.videoacta.es

  4. Rosa Mahiques

    Moltes gràcies Aina. No me n’havia adonat de que els penjaven a la pàgina de l’ajuntament. Em sembla molt bona idea. A partir d’ara els vore allí. Em pareix un gran pas.

  5. Rosa Mahiques

    La vida és un cercle i a la vegada un pèndol.
    Ja s’han acabat les festes de bous que són les que marquen l’inici del període més calorós de l’any. Ja tinc ganes de que passe, cada vegada m’agrada menys.
    Recorde temps en que l’arribada de l’estiu era molt esperada: dies de piscina, soparets, eixides…ara, no sé si és perquè em faig major o perquè veritablement el clima està canviant, cada vegada ho suporte menys.
    Aquestes onades de calor que comencen en maig i acaben en abril, em transtornen.
    Necessite un poc de frescor, de pluja, de temps de tardor, d’hivern, d’aquestos hiverns nostres que no resulten pesats, però que ens alleugeren d’un pes calent, que cada vegada és més calent.
    Serà cert allò que ens diuen del «canvi climàtic»? Jo comence a pensar que no solament és cert, sinó que no ens estan diguent tota la veritat.
    Crec que estem entran en un clima infernal i hem de dir PROU.
    PROU i PROU.
    No sé com s’ha de fer això, però aquells que sàpiguen, que ens ho diguen.
    Necessitem lleis que ens obliguen a no destrossar el nostre planeta.
    Estem OBLIGATS a deixar un món en condicions als nostres descendents.
    I el pèndol.
    Tot allò que ara ens sembla molt modern, que ens sembla estar a l’últim crit, ja ha estat inventat i passat per altra gent que ha viscut fa molts anys. El que hui es porta, demà estarà passat de moda. Hui s’estilen les faldes «arranparrús» i demà s’estilaran les faldes «arranturmell». Hui no és modern ni queda bé anar a missa i igual d’aci vint anys qui no vaja no estarà ben vist. No ho sabem. Moderació pel que puga vindre.

  6. Benavent

    Tres

    -Definitivament, les campanes ja no són d’este món, dic d’un món en què el so o mal so d’un instrument com aquest sí que tenia la seua importància, tanta que els veïns i vilatans rivalitzaven entre pobles més que per tenir un campanar arreglat, per la millor melodia de les seues campanes, tot això en un temps en què la gent vivia i treballava majoritàriament al camp, un temps en què els sons mecànics eren pràcticament inexistents i un temps en el qual els tocs de les campanes eren regulars i regulaven la vida i la jornada local.

    I aquesta pensada ve a tomb perquè un temps ençà cada cop que sent una de les campanes de la nostra torre m’entren ganes de posar-me cera a les orelles, sent bo i en el millor dels casos diria que sembla una campaneta d’aquells d’ermita perduda, amb un so agut i estrident, talment com el d’una maça que colpeja, i amb gana, un ferro, molest i molesta, almenys a mi, i que conste que no sóc partidari de silenciar les campanes com modernament passa en algunes societats a determinades hores, però aquesta campaneta no dóna la talla, tant si toca coralment com si ho fa individualment, tant que cegaria, de poder, l’ullal del campanar que la diposita.

    Abundant en açò, és a dir, que tal vegada hem anat perdent la riquesa i varietat sonora que escampava el nostre campanar recorde quan la campana Grossa o Joana va fallar i badar, molta gent no se’n va adonar en un primer moment que el seu so no era el mateix, que havia canviat. I això pense que no hauria passat quan la gent rivalitzava per tenir el campanar més simfònic.

    -Altrament, observant l’àlbum de Bous de Gironés allò que més m’ha fet de pensar han estat els cavallistes, la seua indumentària sobretot, perquè sempre em faig la mateixa pregunta, per què van abillats a la manera andalusina? És clar que tot seguit em pregunte també si no fóra que anara jo errat i aquest vestit, aquest barret que solen portar els cavallers és ben propi de les nostres terres, que ja se sap què pot passar amb les coses de la ignorància. Jo, però, recordant alguns quadres de costums típics del Sorolla, per posar algun exemple, recorde altres maneres d’engalanar cavalls i cavallers. Ara, encara com no s’ha posat de moda portar la sevillana, vestida de sevillana, andalusa o flamenca a les anques de l’haca. Massa per a mi, ja vos dic.

    -Treseret. Definitivament pense que és una bona pensada aquella idea de transformar en carretera el comí del Dorresment o del Rosament, que amb la nova carretera de Benigànim a la futura, per completa, autovia de l’Olleria em sembla que tots els pobles de Valbaida estan a escassos quilòmetres d’una autovia o via sense redones i pobles, tots, excepte Quatretonda, Llutxent i Pinet. Cada cop més i millor pensada.

    • Jose L. Oltra

      El tema de convertir en carretera en camí del Rosament ho portavem en el programa, i era un compromís de la Diputació. Desgraciadament ara no podem fer ho bò. Però n’estic segur de que el nou equip ho considerará, i espere que, quasi segur, ho porte a terme.

      • Benavent

        Tot i la bona intenció de les meues paraules, que la hi ha, allò que clamaria al cel és que arribara el dia en què per anar a Gandia o a València fóra més ràpid o més còmode i més segur anar per la Pobla. Clamaria ja al cel!

        Dit això que venia a resultes de la malmesa carretera abans dita d’Aiora a Gandia no cap dubte que un bon enllaç amb la nova carretera de la Pobla milloraria molt el nostre enllaç amb Alacant i Valbaida.

  7. Rosa Mahiques

    D’allò de les campanes no me n’he adonat, segurament perquè no visc a prop d’elles i, ja sabem que la llunyania mata part del so.

    De la carretera si que me n’he adonat de que és una bona pensada, però que encara queda curteta. Som, juntament a Llutxent, i no dic res de Pinet, els pobles més mal comunicats de la Vall d’Albaida i part de l’estranger.
    Ja tinc ganes que alguna persona del poble es presente per a comandar aquest país, comunitat, poble o el que siga i, ens dedique una poca d’atenció per a que pugam entrar i eixir de Quatretonda sense exposar la vida com ara ho fem.
    A la Safor ja els estan dient que reprendran «el tren» Oliva-Dénia…i això per què serà? D’on és el que mana a les Corts?

    • Benavent

      Tot i estar-ne obertament d’acord amb tu, no ho és del tot, almenys pel que fa a l’exemple apuntat, el tramvia a Dénia, obra que considere absolutament necessària i d’interés general, i potser que un poc del meu interés particular també, mampresa aquesta no més indefugible que la millora de la passera de pobles com Oliva o Berruat per carretera, que per a desgràcia nostra a uns els toquen autovies i a d’altres autopistes.

      I aquest cas individual no lleva perquè el governant de torn intente portar l’aigua cap al seu molí, cosa que esperaran també els seus veïns però, de vegades no serà tant si l’obra tal o l’obra qual interessa més que l’altra sinó la manera de projectar-la i dur-la a terme, així i en el cas tan rebregat de les vies de comunicació de la nostra comarca sempre m’he preguntat si l’autovia que creua Valbaida de nord a Sud no s’haguera pogut construir més centrada, en part, resseguint l’antiga carretera nacional de manera que sense obviar el pes d’Ontinyent, Olleria o Albaida, aquesta vora nostra, dita també “la rural” fóra millor comunicada.

      • Rosa Mahiques

        Així com vosté ho planteja és com deuria ser, però quan te n’adones de com són les coses, dubtes de que es pense en fer bé a la majoria.

        Segons he llegit, també es reprendrà i es reconsiderarà la vida que li havien donat al tren Xàtiva-Alcoi, i clar! penses «qui és ara el que mana per la dipu? d’on és? i que conste en acta i que quede registrat i segellat que no estic en contra del tren d’Alcoi ni del de Dènia; tant de bo n’hi hagués més trens que conectaren pobles i persones. Tampoc estic en contra de que els representants polítics que han arribat nous i que són de per ací les nostres terres, arrimen la brasa a la nostra sardina, ni molt menys.

        Com exemples d’obres fetes a prop de casa d’alguns mandataris en tenim a montons: l’aeroport de Fabra, ai no, dic de Castelló, la coberta aeroespacial de la plaça de bous de Xàtiva, la carretera que roda per fora de Xàtiva…

        Jo vull un mandatari que siga, a poder ser, del meu poble i intente traure’ns d’aquesta mala comunicació viària, d’aquest aïllament perpetu, d’aquest exili comunicatiu, perquè de no ser així, veig molt difícil que ens tinguen com a prioritat per a fer-nos, no ja alguna autovia, sinó una carretera que tinga com a mínim un metre de voral.

        Que així siga, i a poder ser que no tarde molt.

  8. Benavent

    Cinc

    Si parlàvem adés de costums i tradicions estranyes unides a la nomenclatura de bous i vaques, crec que tots “batejats” a la castellana, no passa el mateix, em sembla, amb els coloms esportius, els colombaires, i ja ve de llarg, fan ús també de la seua llengua per tal de distingir un volador de l’altre, cosa que hauria de ser normal tractant-se d’activitats tan tradicionals i valencianes, dic jo.

    Llegia aquest titular (o semblant), “En cinc anys de bous al carrer més morts que en noranta de Sanferminades”, i jo la vitat no veig la notícia o l’escamot per a tanta lletra grossa perquè si comparem els tres minuts que dura una entrada de Pamplona amb la quantitat d’hores que poden córrer els braus i les vaques per places i carrers del nostre país, la veritat… I alguna cosa així comentava també l’article, però allà, al darrer paràgraf, tan darrer que semblava amagat. La seguretat i el maltractament dels animals és ara una cosa molt seriosa pel que fa a la continuïtat de la festa però també ven, en aquest cas, diaris.

    M’assabentava estos dies per la premsa de la subvenció atorgada per a la reparació del calvari de Dalt, cosa que és bona notícia, i supose que serà una gestió de l’equip anterior, això no obstant i a banda d’estar alerta i participar en totes i quantes més de les subvencions que es convoquen, també m’agradaria que els gestors actuaren quan s’hi fa alguna maldat sobre el patrimoni (i em podeu comentar que de fa uns anys s’ha actuat contra determinades barrabassades sobre el campanar), però sobre l’ermita, sobre la seua façana, em sembla que cada cop n’hi ha més cablejat connectat, per no parlar de la tela conillera…

    Acabe de llegir la notícia, encara que ja m’havien arribat les veus: el llutxentí José Canet abat de Xàtiva, de la col.legiata de Xàtiva i segons L’Informador a proposta del cardenal valencià… Aquesta perquè no sóc aldeano.

    Cinquet. El meu reconeixement, poca cosa, per als amics dels Amics del Buscarró. No cal dir que acabe de veure unes bones fotografies de la llavor realitzada ara a la cava dels Cossis, i d’altres coses que podeu apuntar-los. Crec que el premi “Timonet” aquell que un dia esperava guanyar jo, sincerament, pense que més se’l mereixen ells, de debò. Encara que del cert és que apuntar noms és caure en el pecat d’omissió, ja…

    • Rosa Mahiques

      El mateix que ha pensat vosté sobre els sanfermins, ho hem pensat molta gent, però va bé fer aldarull i així omplir pàgines dels periòdics, que per altra banda en son molts i no sé si n’hi ha lectors per a tots.

      La cosa està en polititzar. El que siga, però polititzar i quan un assumpte es polititza, la gent actua de «budell» i no de «cervell». Per ser els meus els que ho diuen, tenen raó. Si són els altres…ai, si són els altres!!!

      Sempre he dit que a Quatretonda mai s’atrevirà cap polític a prohibir els bous, però del que no n’estic tan segura és de si els «manaors» de València ho faran.

      Però per si de cas a algú se li ocurreix, que sàpiga que mai més tornarà a manar en este poble.

      • Pepe

        Jo no estic d’acord amb tu.Això que » a Quatretonda mai s’atrevirà cap polític a prohibir els bous»…no és Dogma. Vinc a dir que he vist tant i tant…que tot, absolutamente tot, pot girar, com la truita a la paella.TOT.

        • Rosa Mahiques

          Efectivament, res és cert per a tota l’eternitat.

          Hui ja no es fan esplectacles de gladiadors, i supose que en el seu temps seria un divertiment que tindria els seus seguidors. Tampoc es fan tornejos medievals, ni la gent va els diumenges a passejar a la carretera, ni els cines tenen tant de públic com abans…
          Fa uns pocs anys, els mestres fumaven dins de l’aula, hui no ho poden fer ni a les portes del carrer.

          Tot és qüestiò de «educar» o «adoctrinar» o «ensenyar», o com vulgam dir-ho.

          Si comencem a dir que és un maltractament a l’animal, que pateixen molt, que pobrets, que, que i que…això anirà calant-nos i al cap, ens ho creurem i vorem quina maldat més digna de gaudir de l’infern estem fent.

          I haurem de continuar «educant-nos» en el maltractament animal. Eixe marisc que es mengen eixos que poden fer-ho, i que la forma de cuinar-lo és molt cruel perquè estant vius, els posen en una cassola plena d’aigua bollint…què? I eixe foi d’anec que els rebenten el fetge a base d’embotir-los menjar? I eixe caviar que són futurs esturions i que no els deixen desenvolupar-se? I eixe «cochinillo» segovià, tan tendret?…

          Recorde quan en la TV deien que si menjavem sardines ens podia agafar un mal ben gran perquè eren poc més que verí, i l’oli d’oliva era un pur verí…i ara són dos superaliments boníssims que ens curen el colesterol, són bons per a la próstata, i per a cinc mil coses més.

          És cert. En este món res és impossible. El que hui és bo, demà serà dolent i al revés.

          Però els bous de Quatretonda són els bous. I que conste en acta, registrat i segellat que a mi no m’agraden els bous. I «punto»

          • Pepe

            «Que no!
            -Que no voy a entrar en PODEMOS. PUNTO.
            Repito : No voy a entrar en PODEMOS !. PUNTO.»

            (Va dir públicament una coneguda activista-política rotundament, involucrada en affaires de corrupció…)

            I a l’endemà, va entrar en PODEMOS.

            La qual cosa demostra que tot pot canviar. Fins i tot les conviccions més fermes, en qüestió d´hores, minuts o segons.(Segons convinga).

  9. Salva

    Presumptament, i només que presumptament, tot pot ser que com dins del nou arc polític n’hi tanta gent jove no coneixeran eixa manera d’entendre els “principis” de Marx; ell ja la tenia ben clara i era tot un mestre.

    PS — Crec que dels germans el que ho repetia prou sovint era el Grouxo. Si bé com s’ha canviat tantes vegades de «planes de educación» a lo millor s’ha de començar de nou cada cicle solar (per exemple dic).

  10. Benavent

    Dos

    Jo maldigo, literàriament clar, aquesta moda decorativa de convertir certs arbres, garrofers i oliveres sobretot, en una espècie de lluminàries del Crist, amb tots els seus braços nuetets de rames i fullam, que així la part vegetal queda reduïda a la mínima expressió, retallada en una sèrie de flocs en forma de coques o safates que rematen les seues branques.

    No sé si els arbres patixen, ni si existex el maltractament vegetal però, cada vegada que veig un arbre d’aquestos sempre em ve al cap que si a l’amo li hagueren fet el mateix no estaria tan devanit.

    Estiu!

    Doset. Possiblement algú, jo, no em posara ara a la tasca o embranzida d’eliminar, llevar i/o equilibrar la quantitat de simbologia monàrquica existent a tot arreu, i dic açò perquè tampoc m’haguera posat a fer ús de tant de fervor monarquic anteriorment, i és que ací a València semblem, i no parle només d’usos oficials, els més lleponets i els més llagoters del Regne, no debades, i encara que no porte el recompte, em sembla que no n’hi ha membre de la família reial que no done el seu nom a un (o més d’un) siti i/o edifici singular de la ciutat, o sinó recorden aquella Marina Reial, el museu príncipe Felipe, no sé què de la reina Sofia, el Juan Carlos… i n’hi ha més eh!, que l’himne no va inventar res. El poble, i els pobles en general crec, que en açò som més reals.

    Ah!, i no ho dubte que si fóra un altre règim l’imperant, talment, els qué més també.

    • Rosa Mahiques

      Clar que sí!! Que no recorde jo la cua eterna davant del feretre del dictador?

      Jo era menuda i no entenia el que passava, però com que durant tres dies, a la TV en van donar per a salar…doncs ho recorde.
      Eixes llàgrimes d’algunes persones!
      De segur que si hui estan vives i han d’anar a les exequies d’algun mandatari totalment contrari a aquell règim, ho farà, i si fa falta plorar, plorarà. Pues no tenim facilitat d’adaptació ni res!

      Si toca alabar a Franco, s’alaba, i si ara toca a Felip, donc es fa i ja està.

      L’ ADN dels habitants de la Spain.

  11. Rosa Mahiques

    Què bonic eixes persones que són tan amants dels animalets: bous, vaques, cabres, gallines, àguiles, cóndors…què sentiments tan purs i blancs que tenen. Tan de bo foren tots així…o no?

    Eixa gent que s’ompli la boca amb el que volen al seu gosset, gos o gossot (o gats) es veu que no volen gens a la resta de veíns que no volem tindre eixos animals perquè, almenys parle per mi, no som capaços d’entregar-los incondicionalment el nostre voler i no estem disposats a traure’ls cada dos per tres, a deu minuts de casa per a que facen les seues necessitats.

    Estic farta, però farta, farta, farta, de llevar tots els dies, la merendola dels gossos eixos que tenen tan bons amos que els porten a fer les seues necessitats a casa d’un altre. Si tant els volen, que els deixen cagar i pixar dins de sa casa o almenys com a molt lluny a la seua vorera o a les rodes del seu cotxe.

    El dia que jo siga alcaldesa (que no serà mai, perquè mai em presentaré a eixos menesters) tota aquella persona que té tant d’amor per a repartirals gossos, haurà de pagar un impost municipal d’uns 600 o 800 € a l’any per tal de contractar un servei de neteja de «caguerades de gossos molt benvolguts».

    I mentrestant vaig a demanar una subvenció a l’ajuntament per a pagar-me un joc de graneres, recollidor, motxo i poal per a tals menesters, que també estic farta d’embrutar els meus atifells.

  12. Jose L. Oltra

    M’acabe d’assabentar del resultat del procés de «participació ciutadana» que acaba de «patir» Quatretonda, i m’he quedat mes que sorprès, la paraula seria «bocabadat».
    Mes seriosament, m’ha paregut una pèrdua de temps i de diners, a mes de generar falses esperances en els participants. Haguera bastat en que l’equip de govern municipal s’haguera aclarit, assumint la responsabilitat de les decisions que es prenen, en lloc de traslladar la seua responsabilitat als veïns del poble. Al final, governar es prendre decisions, i assumir responsabilitats.
    L’altra manera de saber el resultat era preguntant-m’ho a mi. Jo no tinc res a vore en Rappel, però el divendres a l’eixida de la reunió informativa ja vaig dir quina seria la proposta guanyadora, encara que al preguntar no varen voler explicar quina era la proposta oficial. I a mes, el dilluns ho vaig deixar escrit, al jugar-me una cervesa en un amic, que per cert… he guanyat!!
    Ara si a mes es fa un anàlisis un poc mes profund, uno observa coses que no compren. Les propostes «Creació d’un centre cultural a la caserna de la Guardia Civil», «Construcció d’un tanatori municipal» i «Museu de les Danses» queden immediatament descartades per que «després ocasionen despeses de manteniment». La proposta que ha guanyat diu «….millores d’accessibilitat (ascensor), …». Un ascensor comporta la necessitat de signar un conveni de manteniment. O siga «no es pot fer cap inversió que supose, una vegada acabada, més despeses per al seu manteniment». Utilitze paraules textuals del motiu per el que es desestima el tanatori. Per tant, la proposta guanyadora s’havia d’haver exclòs per esta causa.
    Per altra banda, la proposta «Rehabilitació de la part de dalt del poliesportiu» queda descartada per que «excedeix el pressupost de la subvenció». Tots coneguem este local, i quan he mirat en el cadastre, comprove que te una superfície de 435 m2. En canvi, la planta de dalt de les escoles te una superfície de 523 m2. De manera que la subvenció no arriba per a poder rehabilitar un local diàfan de 435 m2, però hi ha prou dines per a «millores d’accessibilitat (ascensor), aïllament i eficiència energètica (portes, finestres, llums …), reforma dels serveis i reordenació de l’espai (sala d’estudi dalt de la biblioteca amb taules amb flexos i endolls, sala diàfana multi usos per exposicions, cursos, xerrades, etc. aules i despatx per als mestres d’EPA)», de 523 m2.
    Per si quedava algo a dir, ahir el periòdic explica que l’Ajuntament d’Ontinyent ha decidit no plantejar la participació ciutadana en este cas, per que resulta massa precipitat. Recordem que Ontinyent ja te experiència en estos processos, però entenc que com la documentació s’ha d’enviar el dilluns, no hi ha temps per a preparar-la tota, o almenys el projecte/memòria tècnica imprescindible per a la inversió.
    I jo em pregunte…. Ja la tenien preparada?. Haguera hagut temps de preparar-la en cas d’eixir escollida altra proposta? O haguérem perdut la subvenció?
    En fi, si tot lo dit ho posem en una botella i ho sacsem, segur que eixiria bromera.
    I mentrestant, els jubilats valencians s’han quedat sense vacacions «gràcies» a la Dipu.
    Jutgen vostès.

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics