Seleccionar página

EL GURUGÚ

EL GURUGÚ

EL GURUGÚ

Si a les comarques de Castelló busquem el topònim Gurugú en trobarem mostres a Benassal, Cinctorres, Vistabella, Benicarló i també a Castelló. Més al sud Castalla, Finestrat, la Font d’en Carròs, Quatretonda, Vallada i Xixona, també ho recorden. Al nord, on diuen que la gent…, trobem el Gurugú (cim) a Sant Ferriol, Castellcir, Tarragona… A l’Aragó n’hem trobat una quinzena; i a Euskadi, Astúries i a Extremadura… Per tot l’estat hi ha nombrosos exemples. Es tracta d’un topònim amazig (berber) transportat d’aquell turó, tossal o puig, muntanya veïna de la ciutat de Melilla.
opinions.laveupv.com/imatgies/blog/el-gurugu-toponimia-transportada

guruguLa veritat és que tinc el topònim “Gurugú” com un dels noms de lloc menys usat i més desconegut de la serra de Quatretonda, cosa per la qual em va resultar molt estrany trobar-ne una cita en un dels nombrosos blogs que corren per la xarxa. Com ha arribat a les seues pantalles? Perquè tampoc recorde haver-lo vist mai per cap relació o mapa, ni històric ni actual. Aleshores, no ho sé, però certament com diu l’anunci de l’entradeta és un topònim ben abundant tant a les nostres terres com a la resta de l’estat, ací, i sense anar més lluny podríem afegir l’alt del Gurugú de Llutxent (ran mateis del carrer de la Plana, per tant tocant el poble), i em sembla haver-ne un altre per Pinet o Barx.

Ben bé no sé situar-vos-el de manera concreta al nostre mapa, sí que el plantaria a la part sud-est de la nostra serra, més o menys pel capdamunt de les Penyetes a l’enfront del barranc dels Conills o de la Buitrera, encara que tampoc em feu massa cas, però existeix, això sí, i manta vegades el nom de Gurugú remet ací i enllà a llocs de difícil accés o de trascolejar complicat, de fet la majoria batejaran llocs muntanyosos, encara que tampoc necessàriament, així n’hi ha una platja dita del Gurugú a Castelló, topònim recollit pel mateix blog esmentat.

Estic d’acord en què es tracta d’un topònim importat d’un altre lloc que, per algun fet concret impactà en la consciència de la nostra societat que acabarà traslladant-lo a la seua realitat més pròxima. Concretament parlem d’un originari Gurugú marroquí que s’eleva a les muntanyes del Riff vora la ciutat de Melilla. En aquell lloc i en el punt denominat el barranc del Llop les tropes espanyoles sofriren una espectacular derrota a mans dels rifenys l’estiu del 1909 amb una gran quantitat de morts i ferits. Aquella impopular guerra i la crida de reservistes a files provocaren greus aldarulls a la Península desembocant en la coneguda Setmana Tràgica de Barcelona. Unes setmanes després la presa i control posterior per part de l’exercit espanyol del referit indret provocà un sentiment d’immensa alegria que, tragué la gent al carrer en celebracions multitudinàries arreu de pobles i viles. Naix, o m’ho sembla, el mite Gurugú.

Aquells fets, aquelles circumstàncies, la mort de molts soldats, la tornada d’altres que ho conegueren o allí feren el soldat acabaren per transportar i empeltar ací aquell nom, un nom fet de circumstàncies que potser avui s’hi repeteixen, encara que no amb la mateixa intensitat sentimental ni de la mateixa manera tampoc, no debades i de tant en tant sentim mencionar el Gurugú a la TV, en els noticiaris més concretament, doncs és la muntanya on quantitat d’africans dels més diversos llocs del continent negre (qualificatiu que no té res a veure amb el color dels seus habitants) s’arreceren en campaments més o menys autoritzats i improvisats des d’on, i de tant en tant, i a l’embranzida, davallen per fer el salt de la tanca de Melilla que els done la carta d’entrada a Europa. Unes circumstàncies actuals tan poc agradables com aquella altra de 1909 si més no.

Un nom que a les postres hauria de ser una bandera de recordatori contra les injustícies, les guerres o la desigualtat.

benavent

Article llegit [post_view] vegades en total.
Article llegit [post_view time=»day»] vegades avui.
Article llegit [post_view time=»week»] vegades aquesta setmana.
Article llegit [post_view time=»month»] vegades aquest mes.
Article llegit [post_view time=»month» date=»201201″] vegades el mes passat.
Article llegit [post_view time=»year»] vegades aquest any.

The following two tabs change content below.
Benavent

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Benavent

Latest posts by Benavent (see all)

Deixa les teues opinions...

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS

Follow Us

Share This