Seleccionar página

FART

FART

GOS

ESTIC FART.

Fart d’intentar conviure amb gent que vol imposar-me unes regles que les han cuinat al seu caparrutxo sense saber si són les que a mi em convenen i que han sigut producte d’una arrancà de cavall en una nit d’insomni d’aquells que les han parit.

Fart dels que van acaçant, caiga qui caiga, per aconseguir la poltrona i poder viure sense acatxar el llom.

Fart dels que sense cotitzar quant a penes uns pocs anys cobraran la pensió sencera mentre altres treballant-ne més de quaranta-cinc no arribem ni al seixanta per cent del que ens correspon segons les directives de la Unió Europea (?)

Fart de què l’enemic sempre siga aquell que no diu que és de la corda que la que li han fet creure, els sacerdots del pensament, que és la seua i que tots plegats produeixen eixe fruit tan madur que és el canïsme marca Espanya.

Fart de redemptors salva-pàtries que durant dos-cents anys continuen creient-se que tot s’arregla destruint al contrari.

Fart de dirigents cínics, mentiders, covards, hipòcrites, venjatius, plens de rancor, infames, vils, detestables, balafiadors, corruptes, que es disfressen de corder oferint als incauts més del que demana un xiquet als reis d’Orient i sent ben sabedors que els Mags no existeixen i que de diners no en tenen per a concedir-nos tot el que prometen fer.

Fart d’oir que alguns postulants a ser els que porten el rem dels meus interessos es presenten sense saber allò que proposen i, sense adonar-se’n, fan bona la frase de Gruxo Marx: “aquí tiene mis principios y si no le gustan tengo otros”.

Fart del “ora y embiste” que s’ha convertit en què s’ha de ser fidel, i amb fe indestructible, a tot allò que ix per la caixa tonta, siga el venedor un prometedor d’Arcàdies felices, o un “arximaga” del món futbolero, un tertulià expert en encantaments o televisius programes que són directes hereus de cotorres tomboleres i que ens donen la mida del nivell de raciocini de la parròquia.

Fart de la falta d’objectivitat de l’interlocutor, que molt sovint em trobe, en intentar fer un anàlisi de la societat on està tocant-nos viure, perquè les filies i les fòbies són com llepasses immortals i no ens les podem llevar de damunt.

Fart de fer-nos creure que l’anomenada i tan magreada majoria, quan decideix sobre el regiment de la res publica, està en possessió de la veritat absoluta i fart també de tindre que plegar-me als seus dictats adquirits per osmosi i que no són el resultat d’un procés elaborat pel cervell de cadascú sinó per la fel i altres visceres emmagatzemadores d’excrements de prestidigitadors a la moda.

Fart de veure de continu vaixells plens de gent famolenca que fuig d’altres congèneres perquè no pensa com aquells.

Fart de la hipocresia de l’anomenat primer món, sobretot del menyspreu dels socis del nord europeu sobre el sud.

Fart del complex d’inferioritat de nostres compatriotes.

Fart de la falta de col·laboració per aconseguir aclarir-nos debatent amb el bon sentit de discernir, i més fart si cal de què eixos que no volen fer-ho només saben que polemitzar barallant-se, criticar i pontificar sense aportar cap idea positiva, solament amb l’afany de destruir pel gust d’aniquilar al contrari.

Fart d’oir pertot arreu “Con iva o sin iva” i després aquells que més o diuen ens donen lliçons de moralitat.

Fart de que hi haja qui s’arroga patent de cors d’honradesa i integritat, perquè es creu que ha nascut de la part més noble de l’aparell genitor d’alguna deïtat.

Fart perquè presumptament, o aparentment, l’aplicació de la llei no és igual per a tots.

Fart de saber que, des de els principis de la informàtica, Hisenda té instruments per fer el seu treball com li cal al segle que vivim i Justícia continua com en l’Edat Mitja, papers i més papers reblint les oficines.

Fart de dir contínuament que supose que, dins d’aquesta espècie d’humans, i preguntant-m’ho com ho feia aquell personatge bíblic: n’hi haurà algun que altre just?

I fart d’estar fart ja no li pregunte al món, com diu el cantautor català:

per què?, i per què?

Més de quatre em direu que no us importa gens, que el problema és meu, i jo tornaré, tot i que m’ho reballeu a la cara o per escrit mil i una vegades, a dir que sí, que ESTIC MOLT FART!

SI BÉ SÓC UN INNOCENT ENCARA I ESPERE QUE ELS MEUS DESCENDENTS HO TINGUEN MÉS CLAR.

Salva

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

7 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Ala !! Doncs jo em sume a l’afartament de tot el que diu l’article.

    I perquè no tinc ganes d’escriure més, perquè sinó, no tindria prou espai en blanc en aquest món virtual per expressar i nomenar tot allò que em fa fàstic.

    Un poquet més d’allò que estic farta: de que tot el que han robat, no ho tornen i ho pugam emprar en la gent que veritablement ho necessita o simplement per retornar-ho en bones pensions a aquells que amb el seu treball al llarg de molts anys, han contribuit a que hui tingam un poc més de benestar.

    I pare ja, que em posaré en marxa i no sé com i quan acabaré.

    Responder
  2. Javier Hatreo

    Y yo también estoy harto. Pero ¿he hecho lo suficiente para que la siguiente generación, o la siguiente, pueda no estar harta?
    Pero, lo que yo haga o pueda hacer ¿será suficiente? O ¿me he equivocado de país o de época?

    Responder
    • Salva

      Una playa se forma con multitud de granitos de arena.

      Responder
  3. Javier Hatreo

    Sería interesante que en la familia y en la escuela,desde pequeñitos,me enseñen a pensar en lugar de memorizar, y a respetar a los demás en lugar de exigir mis derechos (que tambien)?

    Responder
  4. Salva

    Sí, amigo:
    1 – Es mejor saber quienes eran los godos que conocer de carrerilla la lista completa de todos sus reyes.
    2 – Para respetar a los demás hemos de empezar por respetarnos nosotros mismos… ¡Empezando dentro de la propia familia!

    Responder
  5. Antonio Gonzàlez

    Yo también estoy harto.Pero a esta situación de hartazgo hemos llegado por culpa de todos.Unos por acción y otros, entre los que me cuento, por omisión.Sí.Porque nos callamos,no hablamos mirándonos a la cara, no debatimos y nos aferramos a una bandera que no sabemos ni cuando ni cómo llegó a nuestras manos.Pero lo que màs me duele es que los nuevos vientos que prometen un viaje en calma en poco tiempo serán tan desfavorables como los anteriores.Y es que este país no tiene arreglo.

    Responder
    • Rosa Mahiques

      Sí. Lo llevamos en el ADN. Somos Lazarillos.Unos callamos y comemos las uvas de tres en tres y otros las comen de dos en dos pero en el fondo saben que les estamos engañando.

      Los nuevos vientos, las suaves brisas,seguramente se convertiran en fuertes vientos y puede que en huracanes y negras tempestades, pero mientras esto llega, o no, tendremos esperanza de que el hombre se va a convertir en algo más importante que un banco, un índice IBEX, un bono, una eléctrica…

      Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

Google Analytics