Select Page

“LA TRANSICIÓ” A QUATRETONDA

“LA TRANSICIÓ” A QUATRETONDA

transicio4

Vam assistir ahir a una més que interessant xerrada al voltant de “La Transició a Quatretonda”, auspiciada per L’IEVA i incardinada als actes de la SETMANA CULTURAL 2015. Com que els ponents han sigut protagonistes en primera persona de l’ esmentada transició, l’acte va estar molt entretingut, enriquidor i en alguns moments fins divertit.

Axí es contaren experiències des de diferents punts de vista : polític,sindical,educacional, econòmic. Les intervencions forem molt properes i encertades. L’assistència fou més que acceptable (el 50% del saló de la Casa de la Vila era ple).

A la fi, una pregunta sense resposta del professor Rafael Benavent va deixar la sala un poc desconcertada. El professor va preguntar als ponents si queda fons documental a algun arxiu d’aquest període tan vital de la nostra història. Algunes evasives i la callada per resposta.La qual cosa evidència plantejar i replantejar la necessitat de crear i mantenir un arxiu com cal.El representant de l’IEVA va apuntar la idea que els ciutadans particulars aportarem el material que per casa tingueren..el qual seria escanejat…etc…etc…i després…què ?

transicio2

The following two tabs change content below.
Pepe

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.

5 Comments

  1. Rosa Mahiques

    Com anècdota d’allò que va dir Enric sobre l’educació EN i DE la nostra llengua i,que aprofitant un foraet en la llei va ser dels primers mestres que es va atrevir a donar unes hores setmanals de la nostra llengua, he d’afegir que vaig ser una d’eixes primeres alumnes que va rebre l’ensenyament i que fins no fa molt de temps encara conservava la llibreta d’aquells dictats en valencià sobre el conte de “Rinxols d’or.
    Per altra banda també recorde que ens va explicar qué era allò de la Constitució i que encara que no li agradava molt, anava a votar que sí porquè si li donaven a triar entre el que teniem fins aleshores o allò nou que encara que tenia alguna deficiència semblava millor, sempre optaria per allò que li semblava més bo.

    Responder
  2. Benavent

    No sé si la pregunta va ser rara, per no dir fóra de lloc, però allò que voldria pensar és que a les postres era més una reflexió, o potser una pregunta retòrica, ja que és un tema aquest, el de servar la memòria escrita i documental, al qual encara li falta molt de recorregut, de la qual cosa hem vist diferents exemples en aquestes pantalles, pensem en aquell penó despistat o, en aquells altres carnets d’un conegut centre recreatiu deixats a l’atzar no recorde ara on.

    Certament de la requesta hi participaven sindicats i partits, però com allí s’hi va dir no era qüestió de noms, perquè per posar algun exemple més també podríem parlar de confraries avui més que cinquantenàries o, de “coses” més joves com la mateixa “bq”, o de qualque altra entitat.

    Altrament parlem de societats i/o entitats privades amb uns inicis o començaments difícils, a més que possiblement tampoc no totes les coses poden estar a la mà de la gent –depén de l’abast i finalitat de la investigació- almenys fins passat un termini.

    Això no obstant, aquest plantejament no hauria de ser obstacle perquè la societat en general prenguérem consciència de la necessitat de deixar constància documental del nostre passar, individualment i col.lectiva, i que de la mateixa manera que ens posem a fer i organitzar polítiques, actes o actuacions que vagen en benefici de la comunitat, talment i en la mesura que siga possible es valore la necessitat i la importància de crear, augmentar i conservar els arxius de la memòria per a l’esdevenidor.

    I crec que d’açò n’esteu vos al cap del carrer i no només per algunes aficions vostres conegudes, diguem-ne que… “rares”, sinó també per pilotar un mitja digital, que com tot allò digital que avui domina lo món i facilita la vida, la conservació futura del qual però, per la seua “natural” composició, porta de cap, per no dir que de cul, documentalistes i arxivers que ara i adés s’escalfen les neurones en congressos i debats. No se jo.

    Responder
  3. Rosa Mahiques

    Talment seria molt interessant, si és que alguna autoritat creu que en aquest mitjà digital n´hi ha “arxius” mereixedors de ser guardats, que es veiés la manera de conservar tot el treball de sis anys en algun lloc municipal, lloc que pot ser al món virtual o al real.

    Aquesta reflexió la faig perquè com li passara alguna cosa al Sr. Director, Déu no ho vulga, tota la revista es perdria, ja que jo no sé ni “papa” de com accedir, ni com penjar articles, ni fotos, ni cap cosa.

    I seria una vertadera llàstima, perquè n’hi ha moltíssims articles, fotos, notícies…que has sigut testimoni de la nostra història.
    Ja que no podem gaudir d’arxius que han estat destruits, o d’altres que no s’ha guardat com calia, seria una tonteria perdre aquestos que sí que els tenim al nostre abast, hui.

    Responder
    • Salva

      Potser que no vinga a “cuento” d’allò que estan vostés comentant.
      He tornat a veure la pel•lícula : “El hombre que mató a Liberty Valance”. Sí una de l’oeste, però que a mi ja fa molts anys m’impressionaren dues coses:

      1) — Un comentari que fa el novell abogat: “La cultura és la base de la democràcia i la llei”.

      2) — Que al protagonista, a la fi de la pel•lícula, el empleat del tren tot el mèrit que li reconeix al James Stewart és la mort del “bandido Valance ” (realment ell no és el matador sinó John Wayne) i ni gens ni miqueta tot el treball que durant més de trenta anys havia després fet per millorar la vida del territori sent: congressista, senador i ambaixador del seu país.

      Referent a d’aquesta segona volia dir-li al senyor director de QD que no m’agradaria gens que la revista digital fora recordada perquè de tant en tant ficava resums de festes i “saraos”.

      No puc fer rogatives als deus de l’Olimp perquè de tothom és sabut que no em farien ni cas, a aquelles divinitats els agradava més la festa que a un xiquet un caramel. No s’oblide vosté en quin país vivim.

      PS — Llarga vida i que com a Josué algú li mantinga el braç, si per un casual es cansa, perquè el sol no deixe d’enllumenar-nos per molt de temps.

      Responder
      • Rosa Mahiques

        Quod natura non dat, Salamantica non praestat!

        QD té molts articles, molts, dignes de ser arxivats i llegits i tornats a llegir una i mil vegades, però trobe que malhauradament serà recordada per allò que vosté diu que no deuria ser-ho.

        Està vist i comprovat que quan més visites te la revista és quan ens fem ressó de festes i saraos i algun que altre politiqueo.

        Una llàstima, però és així.

        Responder

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS