Seleccionar página

CANVI CLIMÀTIC I PARADIS TERRENAL

CANVI CLIMÀTIC I PARADIS TERRENAL

canvi climatic
  • Facebook

CANVI CLIMÀTIC I PARADIS TERRENAL

D’assumptes n’hi ha que en veure que als “altres” també els passa com a mi, jo, que sóc encara més innocent que un “pato”, em quede reconfortat. No sé si aquest és el qualificatiu que cal emprar, però veig que açò de la regidoria municipal és delicat, i molt difícil de desenvolupar, per uns homes i dones que són elegits dins d’un poble i de tal manera que a tothom acontenten.

Per ací, prop de la ratlla de les Castelles, també el canvi de color polític ha dut mal de caps que espere que el savoir fer dels nostres servidors ho deixen apanyat com toca…, o com li cal.

Sóc una persona major que creu que la bona voluntat mou a l’immensa majoria dels servidors públics que hem escollit lliurement. Si bé jo no volia parlar-vos de l’IBI, ni tampoc entrar en discussions de les que no tinc material per poder opinar.

La meua intenció és contar-vos un pressentiment que m’ha vingut a la ment en saber que a Paris estigueren els cap d’estat marejant-se les neurones per resoldre el problema del Canvi Climàtic del planeta Terra que, com diuen els sabuts, si no deixem de contaminar a tort i a dret, en acabar el segle XXI un bon grapat de terreny coster serà engolit per les aigües de la mar. Els que vivim a més de cent metres sobre el seu nivell no hem de patir-ne, ací no n’arribarà ni pisca ni gens d’aigua.

També és de veres que jo no ho veuré i, com la majoria de mortals, m’apunte a la idea de que el que vinga després ja s’apanyarà. Home, sempre que no els toque pasar-ho malament a cap dels meus familiars perquè hi sí que sóc solidari, faltaria més!

Estan equivocats els mandataris mundials ­—tots no, eh?—, si s’han cregut que la culpa del calfament global la tenen les emissions de gas dels cotxes i alguna fàbrica descontrola que altra. Açò és un pla ordit per la Providència perquè vol que la raça humana torne a viure al Paradís Terrenal, però en un altre indret distint del que fou al principi dels temps, no fóra cas que si renaix junt al Tigris i Èufrates…, hi no està la cosa per anar amb pometes i serps…

A més, se sap de bona tinta que els països del tercer món junt amb algun altre que no me’n recorde, s’inundaran quasi per complet. La calor serà sufocant per eixos mons endarrerits i ben prompte es convertiran en deserts. Tot el bon oratge i la vegetació quasi tropical que en tenim per ací passarà a les terres del nord i se sospita que per allà es construiran els ara homes del fred, com no, el seu Benidorm particular per ficar-se més rojos que les gambes i sense moure’s a penes. I està més que clar: serà un lloc prohibit per a la gent del sud.

I tot no acaba ací.

De manera sibil·lina, i sense avisar, ja ha començat el canvi. El Destí vol que hi, en eixe nou Paradís Terrenal, torne a parlar-se una sola llengua. Sí, una que els etnòlegs alemanys del segle XIX anaren buscant, la Ursprache l’anomenaven —ho he copiat d’un llibre—, i no la trobaren mai; però si ens parem a pensar una mica veurem la maniobra de l’Ens invisible que ja està ben prop: a l’Hispànic territory està arribant-nos, com qui no vol, fa prou de temps ja, i a hores d’ara amb tot el descaro del món, la llengua anglesa que, com per ací —inclosa l’Ibèrica tota—, som tan moderns, deixem que ens entre amb suavitat i sense tocar vores.

No s’heu adonat que al signe “#” l’anomenem “jastak”?

Que un correu per Internet és un “imeil”?

Que el dia de rebaixes és “frai bleic”?

Que l’entrepà l’han canviat per un “sandvix”?

Que el caminar per fer deport es diu “runin”?

Que Tots Sants és ja “jalogüin”?

Que al Nadal passa a ser “Noel”?

Que la fi de setmana és el “wiken”?

Que prendre un cafè és un “bricofi”?

Que s’ha canviat Bon Nadal per “Merricrismas”.

Que el maltracte al col·legi és un “búlin”?

Que comencen a dir-li al mestre “tixer”?

Que repetir una actuació a la televisió s’anomena fer un “pleibak”?

Que les Bambolines —els transfons de l’escenari—, és “bacesteic”?

I més que podeu afegir-ne si ho voleu…

Nosaltres acabarem parlant eixa llengua universal i única, malament clar, però heu de saber que amb tot el lleu anem de cap i desbocats com un cavall a aconseguir-ho. No volem ressagar-nos gens perquè allà a les amèriques van que corren i ja li diuen “espanglis” a la introductora parla… I a molta honra!

Als xiquets, des de ben menuts, en l’escola de cagons veig que ja tenen la seua mestra o mestre d’angles; sí senyor, “con un par”. Amb perdó!

Oblideu-se amics que somieu que la xicalla del futur continue aprenent nostra llengua —la que hem parlat des de menuts sense por; la de ma mare i mon pare—, perquè aquesta n’és una de les primeres que està anotada en “la hoja de ruta” de la Companya del Nord, confabulada i dirigida pel Destí, i que farà que desaparega sense cap tipus de remordiment per acabar amb un idioma que és a la fi cultura. Que és un conjunt de paraules amb les que pensem els humans d’aquestes latituds mediterrànies de ponent. Conjunt de paraules amb les que som conscients dels nostres sentiments. Que la tenim en propietat perquè idíoma ve del grec que vol dir “cosa pròpia”. Que té literatura i que si algú al futur vol assabentar-se’n del què dèiem i què pensàvem nosaltres tindran que traduir-la a la nova universal i ja coneixeu com perden els escrits en passar-los a un altra llengua, a una altra manera de veure la vida, a una altra civilització. És difícil que se sàpiga el fons complet del que volia dir un autor perquè qualsevol traducció empobreix el contingut i estic segur que aquesta parla que utilitzem encara entre nosaltres serà marginada instintivament pels individus del llenguatge únic perquè, al remat, dins del nou món no arribarem a ser-ne ni quatre gats els que en gaudim d’aquest idíoma. Trist amics!

No sé per què tant d’estudi, tant d’enfrontaments de si és la Llemosina o de si és una o trina. Jo us diria, als que es dediqueu al impagable món de l’ensenyament, que deixeu que miren els xiquets la tele amb intensitat perquè així aprendran la llengua universal que els espera…, i a més de gratis. No s’ha de tindre por per la Cadena que fiquen a l’aparell televisiu perquè la d’Ausiàs March no la van a trobar enlloc. I ara no serà la noblesa valenciana amiga de la virreina Germana de Foix la que la desprecie, vindrà, ja ho he dit abans, de manera subtil i sibil·lina a barrinar-nos el sòl de terra suaument.

Estareu d’acord amb mi que els nostres descendents no podran hi entrar mai a gaudir del novell Paradís Terrenal perquè, malgrat aprendre la parla de “Chaquespeare”, els seu món es convertirà en terreny secallós i com no són d’ètnia anglosaxona o per l’estil, no li fa —eixos de més enllà del limes eren bàrbars per als romans i grecs—, construiran un mur perquè puguen viure com és de dret.

Au, ja esteu avisats!

Salva

PS — Jo sóc molt casporrut i malgrat tot allò que us he dit li he parlat als meus descendents sempre com mon pare i ma mare ho feien amb mi. Wasko, el meu gos, també m’entenia. I segueix fent-ho a hores d’ara perquè faig meu allò que diu la cançó quan conta com es dirigeixen els besnéts al tio Canya.

Disculpeu-me: per a dir panera m’enrotlle més que una persiana!

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

3 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Molta raó. Com sempre Sr. Salva.

    Recorde fa un temps que un alumne del que abans es deia «segona etapa» em va preguntar com es deia balonmano en valencià i com que jo no ho sabia, ho vaig haver de preguntar a una «autoritat» en la matèria. La contestació que em va donar em va deixar «patidifusa».Em va dir que es deia «hanbol». Així, con un par també.

    Caxislamarsalà!! Per a dir-li handbol no m’hagués pres la molèstia de preguntar-ho. Jo volia saber-ho, però volia que m’ho diguera en valencià. Per a dir-m’ho en altra llengua ja preferia dir-ho en castellà, que em pilla més a prop.

    D’altra banda, he llegit aquest cap de setmana en algun semanal que Jorge Luís Borges preferia llegir «El Quijote» en anglés abans de fer-ho en castellà.
    Vajalmon com està el món Ramon!!
    L’excusa que dona l’autor de l’article és que el llenguatge del S.XVII li era més fastigós de llegir que l’anglés.
    Donc res, qui vulga i puga que llisga en la llengua eixa que s’han empenyat en parlar i fer-nos parlar a tolomon i tolorrato. Jo continuaré fent-ho en valencià, que és com em van ensenyar. Això sí, sense politiqueo pel mig, ni trobades, ni res que ho desvirtue.

  2. Benavent

    Ma que em fareu parlar xe, que vos esteu “desipartats” però jo sóc ací, a la mà, no obstant això i com ja ho hem comentat alguna vegada tractaré de dir-ho de manera diferent, és a dir, que només espere dels partidaris “del valencià que ara es parla”, que dels altres ja no puc esperar res, en aquest tema dic, que també ho siguen igualment de l’espanyol farcit d’anglicismes i patois, vull dir que no s’hi posen trencadissos i que no s’encomanen del nacionalisme caspós. En aquest sentit cita Rosa l’exemple del “handbol”, però jo dic que ja se’m fot que m’entren a través del castellà o directament de l’anglés.

    I no es tracta del “justo derecho de venjança”, ni pensar-ho, açò va de ser pràctics, o no? Perquè al valencià ja, ni restant-li 2 ni 22 graus, pitjor que el Planeta ho té, més encara si no anem de la mà dels catalans i mallorquins (en qüestió de llengua, no fotem ara!), iguals, però de la mà.

    benaventbenavent

    • Salva

      Vostè diu senyor Benavent?
      Si és difícil expressar-se i que t’entenguen quan parles, més és encara quan s’escriu…, i no direm si l’escrividor s’enrotlla com una persiana, com és el cas d’un servidor.
      En els dos casos es corre el risc de què t’etiqueten, si bé en parlar sempre pots advertir-ho o adonar-te’n i intentar rectificar amb més o menys encerto, però ai en l’escriptura!

      Demane als déus de l’Olimp —perquè del santoral nostre no sé qui serà l’advocat—, que em donen més habilitat amb açò de pegar-li a la tecla i que les meues futures col•laboracions estiguen més clares que un ull de peix.

      No crec que aquest siga el seu cas perquè malgrat ser un escrit “farragós” el CLIMA I el PARADIS sé que sap llegir-lo entre línees. Crec que n’hi ha respostes a alguns dels interrogants que està fent-se i a altres més.

      Tot i que aquesta koiné a la que estem abocats vaja in crescendo espere que el tresor de les llengües distintes de l’anglès no s’afone i es quede submergit amb la crescuda de la mar.

      Com sempre és un plaer llegir-lo.

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics