Select Page

SETMANA CULTURAL O ANY CULTURAL?

SETMANA CULTURAL O ANY CULTURAL?

firanadal2015_1

Foto agafada de “CulturTonda”

SETMANA CULTURAL O ANY CULTURAL?

 Mercat de Nadal, setmana Cultural, mercat Medieval, tallers d’animació, escola d’Estiu, escola d’Adults, programació de Nadal i Reis, programació cultural de qualsevol mes, diades de la Vila, del 9 d’Octubre, de l’1 de maig, pàgines i blocs d’internet, CulturTonda, contacontes en anglés, escola d’Adults i la Biblioteca municipal, una de les majors conquistes culturals de les darreres dècades però,  amb el temps ja no tenim prou amb què siga una sala de depòsit, lectura i préstec –sense interés- de llibres, a més ha de ser també un centre animador/dinamitzador sociocultural: contacontes, tallers i presentacions diverses, incloent-hi tota classe de serveis que fan que el nom de “biblioteca” li vinga curt camal.

Així i, per més que sabem que els gestors polítics ho són perquè volen, sí que resulten d’allò més perverses aquelles generalitzacions de barra de bar que podem sentir semblants a: “tots els que entren en política són igual”, “Tots estan per lo mateix” o d’altres paregudes i pitjors.

 És clar que el fet cultural municipal, la programació d’activitats, no ve d’ara, però de dia a dia va en augment, cosa per la qual m’imagine que una regidoria com la d’afers culturals, educació o festes -que no recorde ara com s’han organitzat ací les delegacions- és una espècie de macro departament engrescat ara i adés en la proposta, planificació i organització dels actes més diversos.

 Certament, em direu, abunda molt el voluntarisme, és clar, de cada vegada més hi ha tot de gent amb inquietuds diverses i ben preparades en els més diversos espais, especialitats o cultures però, com tot, ha d’haver-hi un responsable que li tire hores i més hores, tot “a fondo d’inventari”, hores dedicades a esmerçar la cosa pública, “la regidoria” en aquesta cas, que distrauran els seus responsables de dedicar-se a d’altres quefers personals i particulars. Així i, per més que sabem que els gestors polítics ho són perquè volen, sí que resulten d’allò més perverses aquelles generalitzacions de barra de bar que podem sentir semblants a: “tots els que entren en política són igual”, “Tots estan per lo mateix” o d’altres paregudes i pitjors.

 Al respecte, altra cosa que cada cop s’hi valora més és si tot aquest tràfec “cultural”, i no només parlem de la municipal, també de societats, associacions i particulars, té en alguna mesura la seua correlació econòmica, directament o indirecta, val a dir la de moure i dinamitzar l’economia per tal de convertir-se, salvant tot el que s’haja de salvar, també en una “indústria cultural”, perquè tota pedra fa paret i més en una societat com la nostra que sembla haver entrat, i no d’ara, en una menuda, però constant regressió demogràfica, encara que tampoc puc aportar cap dada que valide el que acabe de dir, a més d’afectar en general, i lligada a la crisi, el conjunt de l’Estat.

 Tal vegada, i sobre la pregunta de l’entrada, bé podríem tirar pel carreró d’enmig i parlar de Setmana Cultural indefinida.

I açò? Es preguntareu. Coses de l’edat o, potser que “lo que la naturaleza no da, Salamanca no presta.”

 

 

benavent

The following two tabs change content below.
Benavent

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

8 Comments

  1. Pepe

    Convindrà amb mi, senyor Benavent, que després de tot el que ha caigut,cau i caurà, el poble-gent-ciutadania té raons més que suficients i sobrades per a poder almenys dir que la classe política,en general deixa molt que desitjar. És clar que no es pot generalitzar i que tota regla té la seua excepció. Té raó quan diu que a ningú obliguen a ser gestor dels recursos del demés. Jo dic que quan un s’apunta a gestionar els recursos aliens serà perquè la cosa li convé d’una forma o d’una altra.
    La regressió demogràfica es un fet que ataca a tots els pobles del nostre entorn. I part de culpa han sigut i són les polítiques erràtiques dels diferents governs. Aquí es penalitza el tenir fills en lloc de premiar. Per a tenir fills has de ser molt valent o molt insensat si vols que els teus fills vertaderament tinguen una vida digna i no els falte de res….o has de tindre molt de capital, que no és el cas.
    És cert que es fan moltíssimes activitats. Cada dia més.però es repeteixen molt, tal vegada massa. Sempre conta-contes.Sempre fires.Sempre els mateixos balls. I a més falta d’originalitat. Si a Ontinyent se’ls ocorre fer una fira gastronòmica, a Quatretonda, a la Pobla, a Benigànim…també; si a “noséqui” li ve al cap ofertar bonos-euros per a fomentar el comerç local, a tot els pobles del voltant, també, canviant un poc la forma però copiant-ho. Copiar fins i tot es copiaren les famoses bases de Rivas Vaciamadrid per a premiar als esportistes d’èlit, que per cert, no se si amb les mateixes bases o no continuen donant-se avuí en dia. I als treballadors d’èlit? I als poetes d’èlit? I als pobres d’èlit? I als pintors d’èlit? I als estudiants d’èlit? I als llauradors d’èlit?Falta la xispa que encenga la il·lusió i moga al poble.Com fa dècades amb el grup de danses populars i avuí en una mena de decadència manifesta.

    Enfí, no em feu cas. Cabòries d’un pobre pensador situat a la base de la piràmide des que va nàixer.

    Salutacions corals..

    Responder
  2. Rosa Mahiques

    Ja em comformaria jo en que a banda de totes les manifestacions culturals hagudes i per haver, les que s’han fet, les que es fan i les que es faran, tinguessin a bé els nostres representants a l’ajuntament el facilitar-nos alguns tràmits com fer-nos les compulses que necessitem. Així veuriem que no tot està pedut.

    Responder
    • Pepe

      Has tocat en pedra estimada meua. EL TEMA DE LES COMPULSES és un tema tabú. Mira que hem lluitat per a que aquest servei tan important re-torne a la ciutadania…una i altra vegada.Mil vegades. I… un MUT per resposta. El que qualsevol quartondí poguera fer una simple COMPULSA del seu DNI per exemple. sense tenir que desplaçar-te a l’ajuntament de Xàtiva, LLutxent o Benigànim a fer-la, seria un signe de canvi que a hores d’ara no s’ha donat.
      No podem fer res, estimada. Esperar que a que un dia d’aquests se’ns escolte.

      Responder
  3. Benavent

    És clar que convinc amb tu, fins i tot encara que amolle una altra generalitat com aquella que la classe política és el reflex de la seua societat, estic igualment amb tu, perquè en aquest sentit crec també que els governats han canviat molt més ràpid que no els governants. A més a més tampoc significa que siga partidari de posar en marxa el ventilador o del mal de muchos.

    Cabòries teues, és clar, però a una entrada meua diguem-ne que quantitatista (que no sé si existirà el paraulot), amb una aproximada informació referida a l’increment d’actes i programacions culturals municipals d’uns anys ençà, tu aportes valoracions sobre la classe i qualitat cultural, crítica constructiva diuen, i s’hi podrà estar d’acord o no amb vosté però la cultura, com tot, necessita i és reflexió.

    Altrament, la moda és, entre d’altres coses, la tecnologia de la cultura mes, com tota innovació també té molt d’imitació, un fet que amb l’increment exponencial de la globalització via internet ha d’anar encara en augment, tampoc ha de ser cosa mala, per se, repetir, si funciona, allò que veiem demà a tal poble ho farem despús-demà ací, i ara pense en l’exemple de les festeres majors del veïnat foraster que acompanyen els homònims del poble, s’hi va iniciar el costum a Quatretonda?, si era un costum immigrant, en qui poble ho van vore? I allí d’on va arribar?

    Un altre exemple lligat a l’anterior, quan la premsa i mitjans de comunicació d’arreu se’n fan un tip de presentar les tan rebregades “reines” de festes, tal vegada la contumàcia dels nostres governants locals i joves a mantenir la denominació tradicional de “festers majors” ha contribuït a conservar en certa manera aquesta denominació no solament entre nosaltres, també entre la geografia veïna, per imitació.

    I arribat ací m’hi trobe tan perdut que riga’s vosté de les seues cabòries, així que millor ho deixe que no sabria ara ni dir què és això de la “cultura”, i com em deia el tio Francisco el Cartero, val més perdre que més perdre. Això sí, el que plantegeu, la reflexió sobre la nostra “indústria cultural”, encara que jo m’aparte, és mereixedora de debat, cosa per a la qual em sembla que n’hi ha gent jove suficientment preparada (on hauré sentit açò abans?) i amb ganes. Almenys fóra bo.

    benaventb

    Responder
    • Pepe

      Molt bona reflexió. Com sempre. A veure si “s’apega” també lo de les compulses que les fan als pobles del voltant. Més cabòries.No em feu cas.

      Responder
  4. Rosa Mahiques

    I entre tanta cabòria, sabeu que és el que no hem copiat encara que sí que s’ha intentat?

    La festa dels moros i cristians.

    Moltes vegades m’he preguntat per què ací no va funcionar. Seria tema per a una tesi doctoral.

    Responder
  5. Benavent

    La veritat, Rosa, és que no sabria què dir, com tampoc com seria les festa patronal i morocristiana a la vegada, possiblement semblant a la dels pobles veïns on conviuen l’element “tradicional” dels festers i el de les comparses, una convivència que, almenys en el cas que jo conec, ha hagut d’adaptar-se-se any a any i festa a festa perquè la celebració dels moros, i per raons òbvies, ho ocupa “tot”, i quan dic tot, és tot: so, música, colors, gent, teatre… perquè no pot“ocupar” el mateix una quinta de joves festers que deu o dotze comparses amb el que comporten de personal, cabiles, cuiners, bandes, convidats, trons…, d’ací que la seua repercussió econòmica i social (i subratlle econòmica) sobre la festa és més poderosa que no la dels festers. Altrament també el fet de perdurar les comparses en el temps, de tenir continuïtat, les dotarà d’experiència i organització, cosa que no podran obtenir els festers dels patrons que són flor d’una festa, intensa això sí, però novells d’any en any. Voler comparar com volen fer alguns la festa d’un poble amb moros i la d’un altre sense, no és possible, no és comparable, són unes altres bases.

    Responder
  6. Rosa Mahiques

    Sí Sr Benavent, no es pot comparar.
    Enguany que tinc la sort de treballar amb la que serà capitana de les festes 2016 de Llutxent i també que estem treballant en un projecte escolar sobre “La festa de moros i cristians i la seua música festera” estic descobrint que ser d’una filà és molta feina ( que es fa a gust i ja sabem que càrrega a gust no pesa) i molts diners.
    Tenen una organització molt gran. En algunes filaes o comparses es supervisa tot, des dels menús fins el que es pot beure, quants convidats es poden portar al local i quantes menjades es faran en totes les festes.
    Reconec que s’ha de tindre tot molt clar. Es com organitzar un poble, amb els seus estaments, amb els seus problemes i les seues alegries.
    Deuen de passar-s’ho molt bé i la recompensa a tanta feina deu ser molt gran.
    I ho porten a molt d’orgull i dignitat.
    No els pots dir que van disfressats. Van de vestit oficial o de xilaba de la filà.

    Vam visitar el poble d’Alcoi per poder comparar la festa dels dos pobles i puc dir que diferències n’hi ha, i no poques.
    A Alcoi no deixen que la dona particípe com a membre de la filà, i aixó em va cridar molt l’atenció perquè des del meu humil i poc entés punt de vista, igual no està això molt en consonància amb la constitució. Però bé, tampoc maten ningú.

    Estudiant un poc la idiosincràcia quatretondina i tot açò que he comentat, se n’adoanem que esta festa no casa molt en la nostra forma de ser i viure la festa.

    Ja es va intentar i no ens va eixir.

    Responder

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

RSS MOLA… “LA MOLA”

  • Celebrat el 33é Aplec dels Alberola Benavent d'Estruc. 29 octubre, 2017
    El 22 d'octubre de 2017 es renovà la tradició i, com cada any, se celebrà l'Aplec anual dels Alberola Benavent d'Estruc.  Enguany ha estat la mateixa Quatretonda, la terra nadiua de la saga, la que ha acollit la celebració. La serra de Quatretonda, amb el Benicadell i la Mariola a l'horitzó. Muntanyes caminades i treballades […]
    Bonaventura Baidal.
  • Sin título 22 octubre, 2017
    BREAKING NEWS:Jordi Oltra Benavent, membre de l'il.luminat llinatge dels Alberola Benavent d'Estruc, s'ha proclamat campió del món de curses descalcistes.La prova es va celebrar diumenge 22 d'octubre de 2017 a la bonica localitat costanera valenciana d'Orpesa -la Plana Alta.
    Bonaventura Baidal.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!