Seleccionar página

SI L’ESGLÉSIA…

SI L’ESGLÉSIA…

silesglesia

Nota preliminar: Aquest escrit és un pensament en esborrany, fet per a mi  mateix fa anys, i retrobat al calaix. Tot i que el contingut dóna per a molt més, no he volgut alterar-lo. Si el trac ara és perquè m’ha sorprés comprovar com hi ha tics compulsius d’una part i inèrcies i renúncies d’una altra, malauradament, que resisteixen perfectament, inamovibles, el pas del temps. I això em provoca una mena de sentiment de frustració, em dol dir-ho, perquè ja no sé si realment mereixem o no el que tenim i allò que acabem sent, els valencians, sense cap consciència ni rebuig de ser manipulats, assimilats i substituïts.
****

Si l’Església A València (tal com ella mateix es publicita, que NO valenciana), haguera actuat des de primera hora de manera evangèlica, no haguera contribuït a la confusló i desgavell actual propiciat al llarg dels segles per una colonització orientada cap la nostra desvertebració i destrucció com a poble, a costa d’anul·lar les nostres senyes d’identitat, llengua, cultura, drets… Ai!, ‘si no haguera…’. I tot, amb Espanya, secundan-se mútuament el poder en una connivència d’estil endogàmic. Amb un domini d’una Espanya que ens estima tant com ho fa, i ho ha fet sempre, explicitant-ho a través de  la seua ‘abraçada de l’ós’: pur poder sobre nosaltres en benefici dels seus inconfessables interessos i ambicions que han acabat consolidant i perpetuant com un ‘dret de conquesta’, tal la mateixa Espanya va proclamar.

Jo no vull odiar Espanya, ni estar en contra. Però amb el seu tarannà i actitud ens provoca. Només demane que, igual que ella tant s’estima a si mateix, faça el mínim esforç per comprendre els altres que volem el mateix per a nosaltres, sense enfrontaments ni submissions. Lliures. Entre iguals. Perquè només des del respecte i convicció del dret de ser diferents ens podrem entendre i estimar en tantes coses, com no ho farem mai mentre la seua imposició sobre nosaltres persistesca fent-ho inviable i empobrint-nos. Perquè ens anul·la, domina, subjuga… emprant com a botxí nostre, sempre, la seua humiliant i fastigosa supremacia inoculada als nostres cervells per tots els mitjans possibles de què disposa. I mentre perdure reafirmant-se en ella, tampoc mai no podrà assolir cap grau ni categoria d’allò tan valuós que es diu DIGNITAT. Imprescindible per a una bona convivència. Sense la dignitat, tal com se’ns mostra, res de bo no podem esperar-ne.

Rafael Benavent

4 total views, 2 views today

The following two tabs change content below.
Rafael Benavent Benavent

Rafael Benavent Benavent

Rafael Benavent Benavent amb el seu estil genuÍ, amb la seua perfecta escriptura i curat discurs i argumentacions ens enriqueix i en fa pensar al voltant dels fets i circumstàncies de la vida.Vinculat des del principi al col·lectiu cultural Dorresment, és un incansable treballador en pro de la cultura.
Rafael Benavent Benavent

Latest posts by Rafael Benavent Benavent (see all)

Deixa les teues opinions...

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS