Select Page

PASSEIG PREPRIMAVERAL

PASSEIG PREPRIMAVERAL

     Passeig preprimaveral amb nítida llum mediterrània d´un interior transparent. La vida comença a despertar i el passejant observa les primeres flors d’uns arbres encara nus… els quals esperen la vareta màgica de la resurrecció. Un cavall es deixa acaronar i un silenciós diàleg comunica al qui passeja amb l’equí; per cert,  molt noble i atent a la crida del qui aquestes línies escriu.

     L’ecoparc es presenta a la vista, net, ordenat i treballat amb molta cura : tal és que a la primera percepció es pot confondre per un parc urbà. Envoltat de xiprers i pins ben arrenglerats i nets…sense males herbes  que destorben l’entorn. La carretera presenta un horitzó en perspectiva nostàlgica mentre ens acostem a la casa de la torreta sense la seua campana al xicotet campanar de la capella adosada. On serà la campana ? – Es pregunta el caminant. (Quina melangia trist contemplar al campanaret orfe i mut !)

     Algun que altre llaurador neteja els seus  arbres  i poda  on fa falta. Uns altres arranquen allò que queda d´uns tarongers morts per les gelades assassines d’ aquest hivern. Els  nostres llauradors, acostumats a tot, no es rendeixen i prompte plantaran els seus bancals de nous planters…tal vegada de pruneres o caquiers, tan de moda últimament als nostres camps, amb el desig que tinguen una existència més llarga que els difunts. tarongers

     Les caderneres, molt nervioses elles, em recorden aquells versos del meu primer poemari per a infants, guirigall : » tinc una cadernera i dos canaris/tres o quatre gallines/i un dromedari…/la cadernera, mare/ és molt senyora/menja  pastís de flare/ i és xarradora…» Quina diferència de veure-les al seu medi natural ! I quin…luxe de llibertats plenes !

     Continuant amb la marxa, m’adone d’un grup de «patets negres» que viuen al barranc, al costat de la depuradora; perdoneu-me si no vos dic el nom exacte d’aquests…li ho preguntaré a Isaac quan tinga l’ocasió…el cas és que Miquel em va comentar un dia com es diuen eixos dimonis negres, sabuts i desperts, ràpids com un raig i enginyers en amagar-se en un tres i no res, mags del mimetisme…serà per això que encara perviuen i sobreviuen… aquesta és la segona colònia que he descobert gràcies a les meues caminades. Un poc més avant em creue amb un altre caminant solitari el qual m’assenyala unes matetes de menta, a la vora del camí : una altra sensació que ompli els sentits de pau i harmonia.

The following two tabs change content below.
quatretondadigital

quatretondadigital

"QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ. “QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
quatretondadigital

Latest posts by quatretondadigital (see all)

4 Comments

  1. SALVA

    Sí, senyor director, és un luxe i un regal que ens fa la Mare Natura i que nosaltres, cabuts que cabuts, no saben gaudir-ne. Aquesta no sap de calendaris i puntualment tornarà a despertar tot allò que estava dormit.

    Mentre que les caderneres volen i són lliures, els inconscients humans perdem el temps intentant decidir si és millor eixir de la gàbia que ens hem construït o quedar-nos hi dins barallant-nos disputant pel «palet» on posar-se i ignorant que la porta de la cel•la té un forrellat i la clau fa temps que ens la furtaren.

    Sembla que d’oportunitat en tenim només una!

    Responder
  2. Marien Esquer

    Gràcies Pepe per aquest meravellos passeig primaveral virtual.Fins a setmana santa no el podrem disfrutar en viu.

    Responder
    • Pepe

      Gràcies a tu per visitar-nos. Ja saps…QD ta casa !

      Responder
  3. Isaac Garrido Benavent

    Hola Pepe!
    Si no m’equivoque, eixos patets són el que anomenem «polla d’aigua o gallineta d’aigua». Si voleu veure fotos per internet busqueu al Google pel seu nom científic: Gallinula chloropus.
    Fa prou anys, m’enrecorde que estaguent els amics peixcant (o nadant) en l’Assut de Pastor ens va aparèixer una cría d’aquest patet i es deixava agafar amb les mans. Tenen unes potes molt llargues per facilitar la natació, i són fàcilment reconeixibles per la seua coloració negra i perque, a sobre del bec, presenten una taca roja. M’enrecorde que a aquella cría, amb la qual vam jugar prou estona però que després vam alliberar, li vam posar el nom de «Camàndules pelusa». Supose que encara s’enrecordaran….

    salut!

    Responder

Deixa les teues opinions...

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS