Seleccionar página

DIVINA ROSELLA

DIVINA ROSELLA

 

Divina rosella

digna i silenciosa:

 decores com cap

els camps i camins.

Indomesticable.

Tu mai t’agenolles.

Llibertat plena

tan lluny dels jardins!

Divina rosella.

Avui

ets aquí.

 

pepe romero-nieva

The following two tabs change content below.
quatretondadigital

quatretondadigital

"QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ. “QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
quatretondadigital

Latest posts by quatretondadigital (see all)

4 Comentarios

  1. Rafael Benavent Benavent

    Pepe: Preciosa exposición i descripció. Tot un regal. Humils i, a més, mengívoles. No les he provat. Però t’assegure que m’has despertat les ganes i ho taré

    Responder
  2. Benavent

    FRARE O MONJA?

    Serà complagut en allò que bonament podré fer jo, que ni en justa literària us desitge encarat de tan desanimat d’ànima i de cor com me trob després de tan gran derrota. L’anècdota, perquè no deixa de ser això, és el joc infantil que m’ha revingut mirant aquestes imatges vermelleres, i veieu, com aleshores amb quatre paraules de nostra llengua i allò que la natura donava feien jocs los infants, recordeu sinó “lo cabasset de cendra”, o aquell joc de mans amb les espigues dels margalls, els pegamonyos i d’altres ja oblidats…

    I perquè comproveu que m’he pres seriosament la vostra demanda m’he posat a recercar lo joc per si algun cas només era una simple llicència nostra i resulta que no, perquè l’he trobat a l’Alcover-Moll, tret per terres catalanes dels Pirineus, allí amb el nom de “Gall-Gallina”, mentre que per a nosaltres era “Flare” (roig), o Monja (rosa) amb idèntic programari. Ací vos en deixe, com diuen els lletraferits i lletrasabuts, un tast copiat de lo dit diccionari:

    «Gall-gallina: joc infantil, en el qual cullen un manoll de roselles en poncella, i preguntant-se un a l’altre: «Gall o gallina?», les van obrint d’una en una prenent-les amb la punta dels dits i esclafant-les amb un cop sobre el front; si surten, vermelles, són galls; si surten color de rosa, són gallines (Borén)».

    I com parlem d’això, m’agrada el que dieu de “mascles de cassoleta”, no la tenia per sentida, encara sóc un poc jove jo.

    Ara us toca a vos.

    Responder
  3. Rafael Benavent Benavent

    Sr. benaventbenaventr
    Ja sabia jo que, punxant-vos un poc, ens delitarieu en allò que sabut és de molts però bastant oblidat també, quan als jocs infantils amb capolls de roselles. I imagine que, huí, possiblement ignorats pels nostres fills i néts. Gràcies, mestre. Ha estat un gran plaer. Pel que fa a l’expressió «mascles de cassoleta», no crec que ho trobeu com a cap al·legoria semblant al descrit. Faig referència simplement, al fet de quan, jovenet, m’ocupava bastant dels conills domèstics a casa. Vaig descobrir en viu i en directe el perquè de tal expressió, com sobreentesa, però que mai ningú m’havia fet saber. Es tracta dels conills, susdits»mascles de casoleta», que han desenvolupat un penis irregular, de tal manera que no servien per a embarassar les femelles ni ser embarassats pels mascles: Tenien el gland aplanat i en forma de cassoleta: No eren ni carn ni peix, tal com solem dir. Com que es tracta d’una obervació personal, potser gens ortodoxa, m’agradaria que algú que en tinga més coneixement de causa ens ho aclare com cal.
    En quan al seu reconeixement en ser derrotat per un servidor en justa tan noble com acarnissada que hem sostingut, el fa ver cavaller, tant, si més no, que un servidor. I lamente que els nostres actuals, directes descendents, ja no puguen assolir sa proposta de relligar-nos familiarment.

    Responder
  4. Benavent

    Jo no voldria que m’ho prenguéreu desviat però, com de bona criança que en sóc dat no tocava massa d’aquestes coses diguem-ne que ocultes i tan pujadetes de to, cert que el tema i la matèria ho requerien però, no sé, no sé, si aquesta bona obra del senyor Romero haurà tremolat amb tantes figues i naps que ja sap com som los valencians parlant de los fruyts de l’agricultura i de la vida, tòpics a banda, esclà.
    Jo per mi ho done, per paraules vostres, per ben esclarit i sabut, tant com d’il.lustracions no li calen.

    Així que moltes mercès.

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

Google Analytics