Seleccionar página

NO MENTIRÉ SI DIC QUE VOLIA PARLAR D’UN QUADRE

NO MENTIRÉ SI DIC QUE VOLIA PARLAR D’UN QUADRE

NO MENTIRÉ SI DIC QUE VOLIA PARLAR D’UN QUADRE

Amb el tsunami de la internet i les xarxes que cada cop són més presents a tots els àmbits, tant, que

heraldo
  • Facebook
sembla com si tota la vida haguera estat així la cosa, d’alguna manera vivim una mena de nou assetjament social que no vaig a descobrir jo ara, és clar, però que de cada dia més patiran aquells que no sabem/no volem entrar, o no tot el que volen i diuen, en el món electrònic.

Ho dic perquè aquest matí llegia tot el d’allò dels avisos penjats en una coneguda botiga bancària, famosa també per fer algunes trampes, recalcant que per a retirar quantitats inferiors a 600 € necessàriament havies d’usar el caixer. Em fa pena perquè si un dia em lleve, i per exemple em pega per “tisorar” la meua targeta, ja no podré ni posar-li petroli al cotxe, no.

Un altre cas, ara mateix no tenir mòbil és una opció, potser minoritària, però possible encara (té molts inconvenients no tenir-ne ja ho sé, i també grans avantatges, tampoc és que n’estiga en contra), tanmateix no crec que passe molt de temps perquè sense el mòbil siga possible viure, és a dir, que no n’hi haurà cap altra opció posible.

I és que estic calent, no debades i sobretot, ara mateix note que em faig vell amb el meu portàtil, una andròmina electrònica que amb els seus catorze o quinze anys ben fets va com una seda, de cada dia millor, i no penseu que sempre ha sigut així no, que els primers anys l’actualitzàrem i li canviàrem unes quantes peces, precisament el motiu de mercar-me un portàtil fou per evitar-me la tirania i la candonga d’usar el cotxe, amb les dificultats d’aparcament que suposava, cada cop que havia d’anar a tallers amb la meua torre per allò de les trencadisses o de les actualitzacions de rigor.

I què passa ara amb el portàtil em preguntareu si de cada vegada va millor? Doncs pel que sembla resulta incompatible amb la vida i volen que l’abandone, vaja, per vell, o això m’explica el meu informàtic que és quasi com el metge de capçalera en qüestions d’aquestes que, casualitat o no, pot ser siga aquest l’únic comerç al qual m’he mantingut fidel any rere any, i això que ja me’n servia abans de fer-me el portàtil, fidelitat comercial de cada cop més difícil de trobar, ja vos dic.

Doncs el mecànic-assessor-informàtic em diu que d’actualitzar el programari del portàtil res, no debades amb el que corre pels seus budells el bot als nous sistemes operatius seria massa violent, i tocar-li el maquinari no paga la pena, un de nou i més modern seria l’opció lògica; però com ell sap massa bé que no vaig a abandonar-lo, em diu que no li conte penes, que si no paren d’enviar-me avisos d’internet com aquells del banc assabentant-me que el meu sistema operatiu, en poc, passarà a una mena de purgatori, no sé si abandonat, empestat o què sé jo. I encara que potser no em voran, o sí, i de cara a la pantalla, els conteste tot alçant el dit perquè hi pugen dalt, ells i el seu refotut avís/amenaça.

Altrament i de cada dia resulta més difícil que puga obrir els correus de text que m’envien, el meu programa escriptor resulta “obsolet”, fet que m’obliga a pidolar en la unitat familiar perquè me’ls convaliden, encara que de vegades ja no és possible, com ara quan fas alguna gestió i no pots continuar ja que el document que has d’obrir té un format al qual tu ja no hi arribes.

En definitiva que ja no necessiten ni l’obsolescència programada, ni que un aparell s’espatlle perquè te l’hages de renovar, simplement et canvien les rutines o et toquen això i allò, i a consumir s’ha dit, que si ix el sistema número 10, has d’anar a comprar-te el 12, encara que no estiga i a poder ser fent cua per tal que constaten que participes de dita església.

I a les postres se’t queda cara de panfígol, la cara que poses quan parles amb qualsevol servei d’atenció al client i et diu allò de: “Polze la tecla número 2”, i tu penses: “Ara com li dic jo a la senyora Màquina que el meu telèfon és l’Heraldo de rodeta, com li ho explique jo”? Potser que m’enteneu!

benavent

The following two tabs change content below.
Benavent
  • Facebook
  • Facebook

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Benavent
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Benavent (see all)

7 Comentarios

  1. Pepe

    Els temps són els temps. LLuny queda quan una tele es podia heretar. O una «arradio». Tot avança de forma implacable a progressió de vertígen. L’assossec s’ha acabat.Per a bé o per a mal. Anem massa ràpid en unes coses i endarrerits en altres. Les guerres,la fam, la misèria, les injustícies continuen. El perill : ens els capdillatges mesiànics i miraculosos. No se. Estic marejat, Però jo se el que vull dir. No se si ho sabré dir.
    Renovar-se o morir. Per exemple, sense internet, poc pots fer. Amb internet, poca cosa també.Poder virtual i mediàtic. I encara que açò està començant. I «Un mundo feliz» cada vegada està més a prop.

    Responder
  2. Benavent

    Ai, que les vostres paraules no han alliberat la meua malmesa pensa, tal volta més ennuvolada encara amb les contradiccions plantejades, tant que no sé per on serà l’eixida. I és del tot ben cert és que volia parlar d’un quadre, com demostraré algun dia però, parlar d’aquesta assemblea global i m’he perdut pels viaranys electrònics. D’ací que l’unica eixida que veig possible, aplicada per mi en algun tema i ocasió no és altra que abraçar la fe del vencedor i viure feliç, a favor de l’aire sempre que siga possible. Això sí, sense convertir-me en un «neocon», per la poca dignitat que encara puga quedar-me.
    I plegue perquè ja no sé a quin punt he arribat… ni com, que és cosa pitjor.

    Responder
  3. Rosa Mahiques

    Clar que l’entenc Sr. Benavent ! Clar ! I tant que l’entenc !

    Sense anar més lluny, aquestos dies estem d’avaluacions a tots els col·legis, instituts, escoletes…de la Comunitat Valenciana, i com molt bé sabrà vosté, ara hem de posar les notes a un programa de la Conselleria i…maleït programeta: que si no t’has identificat bé, que si ara no està permés l’accés, que si la conexió a l’internet és lenta, que si…la mare que el va inventar!
    Com trobe a faltar aquells butlletins on omplies a mà les notes dels alumnes i ho feies quan volies i et venia bé!
    I com aquest exemple, li’n contaria centenars.
    És clar que estem en aquest món i ens hem d’adaptar a les novetats i avanços de la ciència i la tecnologia, però cada vegada més, pense que la nostra generació hem arribat un poc tard.
    Les noves generacions et fan en l’ordinador el que demanes, en un tres i no res i a mi em costa prou de fer, i damunt moltes vegades quan ja ho he aconseguit…ho perd.
    De tota manera no estic en contra de les noves tecnologies però haguessin pogut vindre un poc més sossegades.

    Responder
  4. Benavent

    Amb les teues paraules em sent un poc més acompanyat. Sols afegir que, sobretot, que no expulsaren ni assentjaren la gent que això, de vegades, no és culpa de les noves tecnologies sinó de l’espècie contra l’espècie, de l’empresa contra l’usuari, de…. Em preguntava si tots estan en disposició de traure’s els dinerets del caixer mecànic sent que el caixer persona només t’atendrà si traus cent mil pessetes o més… així, com qui res vol.

    I dic açò a ulls clucs que per la il.lustració em sembla que lo senyor Alberola ens dirà alguna cosa assenyada al respecte, com sempre.

    Responder
    • Rosa Mahiques

      I si amb això del caixer automàtic no en tenim prou anem a posar gas-oil a les gasolineres eixes que no tenen gent de carn i ossos per a servir-te o simplement per indicar-te com es fa tal feina.
      Dic jo que si per a obtindre aquest treball et fan fer uns cursets per ensenyar-te, la gent que no tenim eixos cursets, què fem? posem en perill la nostra integritat física o què?
      Que mal arreglat està este món !
      I tot per allò que deia el gran Quevedo: Poderoso Caballero es don dinero.

      Responder
  5. Rafael Benavent Benavent

    A benaventb:
    Quan manifesta haver quedat «amb cara de panfígol», m’ha alegrat. He pensat: Ja en som dos. Ja se sap: el consol dels tontos. Però no, perquè jo estic molt pitjor, molt més endarrerit. Em sent dins d’eixa gran majoria que se sent com «retirat de curs legal», no actualitzat, pel que fa a aquestes tecnologies en continu avanç cada dia sense parar, a ritme vertiginós, que ens sobrepassen. Com aquell indigent que llegint el diari exclamava: «La bolsa puja…» – I a mi què!.
    Em trobe a vore-les passar. Però gaudir-les, bé en directe, el que pots, o en «diferido». Que també val.

    Responder
  6. Benavent

    Dons espereu-se que arriben els robots humans que són ja a tocar el cantó del carrer Sapo, sí, ja sé que no ha de passar res perquè rere una revolució tecnològica n’ha vingut altra i continuem amb els peus sobre la terra. I jo dic que d’acord, tampoc vull viure en l’edat de Pedra però, a veure si estalviant i estalviant en personal ens passa com al burret del rector i a la fi acaben estalviant-nos a tots.

    A les postres igual té raó Pepe i tot és qüestió de velocitats, no sé, encara que d’això mateixa, que el món va cada dia més de pressa, ja se’n queixaven també els nostres contemporanis de fa cent anys, és a dir que repetim els mateixos esquemes i les mateixes sensacions generació rere generació.

    Crec que ja no dic res més.

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics