Seleccionar página

OPINIÓ POLÍTICA QUE DE SEGUR NO VA A SENTAR GENS BÉ.

OPINIÓ POLÍTICA QUE DE SEGUR NO VA A SENTAR GENS BÉ.

españa2016
  • Facebook
  • Twitter

Ja és hora de què algú parle sense por del panorama polític que ens envolta i que per no se sap quina força estranya ací a aquesta pàgines s’ha deixat de costat. Podríem pensar que el personal està en altres quefers, si cal més importants, i no té temps de dedicar-nos ni un minut per ajudar a comprendre el comportament de nostra classe dirigent, aquella que, segons marquen els canons de la democràcia, ha de dur el rem de la cosa pública per mantindre la salut del país i dels seus habitants, i que si no canvia encara som tu i jo, i uns quants de milers més.

Vull ser clar i per a ser-ho n’hi ha que ser valent. Sí, he dit valent i sé que no és fàcil pronunciar-se nu i cru al davant de tot lo món. Sempre pots trobar-te individus que com feres feréstecs vulguen tirar-se’t al coll, a la jugular, per deixar-te sense una gota de sang a ser possible, si bé, quan un té les idees clares, no importa gens el perill que corre escrivint les veritats del barquer que, com se sol dir, són les més clares que mai s’han atrevit a pronunciar pensadors que al món existiren, existeixen a hores d’ara i també al futur…, que espere que en quedarà més d’un i més de dos mantenint la tradició del verisme elevat a la màxima potència.

I a continuació vaig a entrar en matèria.

Ja us avise de primer antuvi que aquest delicat treball està presentat de tal manera que qualsevol, encara que no siga un expert en el tema, sense cap tipus d’esforç podrà entendre el que ací es va a exposar:

Primer – Tot aquell, home o dona, que es dedica al món de servir al ciudatà ha de saber què significa i on va a parar el camí per on transhuma.

Dos – Que de ciudatans n’hi ha de totes les maneres: alts, baixets, magres de carn, obesos, de cabell clar, obscur, i rull; d’ulls marron, grisos, blaus i verds; joves, majors i de la tercera edat; rics, pobres i ni una cosa ni l’altra; de distintes ètnies amb cadascuna practicant creences dispars; d’ideologia de dalt, de baix, de bavor i d’estribord i a sobre, i assumpte força important i transcendental, de parles distintes i no totes filles naturals del llatí.

Tres — Que Espanya limita al nord amb el mar Cantàbric i la serralada dels Pirineus que la separen de la França. Al sud amb l’estret de Gibraltar, part de la mar Atlàntica i un tros del Mare Nostrum. A l’oest amb Portugal i l’oceà Tenebrós y a l’est amb el Mare Nostrum.

Espere que després de llegir, seriosament com li toca, aquestes veritats que sí que crec són permanents i inalterables, s’hauran alçat infinitat de discrepants llançant a l’aire llamps i trons. És bo, i saludable en demesia, el contrast d’opinions que, si poquet a poquet es practica amb harmonia i de continu, el dia de demà podrem arreplegar una bona collita, tanmateix sempre estarem a expenses de l’oratge, punyeter i imprevisible, que pot dur-nos en un dir Jesús alguna pedregada i deixar-nos el fruit, que amb la fe del llaurador esperàvem tot l’any, fet pols…, i els arbres més pelats que el cul d’una mona.

No necessitem parlar més, les coses han quedat com un ull de peix i al que no li parega bé que arranque a córrer. Jo em mantinc ferm, no sóc d’aquells que sempre estan intentant saber si era tord o tordanxa.

Espere que, com la quantitat d’aigua que en cau en una forta turmenta, comencen a arribar-hi, a quatretondadigital, i per poder publicar-les, tantes repliques, contrarèpliques i col·laboracions com quan començà la singladura d’aquest vaixell que d’anys crec que en fa ja set o per hi va la cosa, no?

Ànim, salut i força al canut !

Salva

PS – Als malpensats he d’aclarir-los que el canut és on la gent antiga ficava les poques monedes que podia estalviar-ne i quan més ple estava més pes en tenia i conseqüentment més fort era.

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Twitter
  • Facebook
  • Twitter

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

3 Comentarios

  1. Benavent

    Dic que sí, que l’entenc, encara que sóc de poble i xicotet, no obstant això també sé que el poble no té cap culpa de les meues mancances naturals, una manera de dir, de mirar la punta del dit més que no la lluna i que forma part del meu tarannà, tant que no s’ho creurà però el que m’ha sobrevingut llegint allò dels limes de la península és que almenys la part Espanyola -baixant al detalls- també confronta amb el Regne Unit… i Andorra, és clar, tot i que no sé com quedaria aquesta en una hipotètica desconnexió de Catalunya. Ja veu la meua descoberta si és llarga!

    No he entés, això sí, la qualitat o propietat d’inalterabilitat advocada per a les tres veritats, sobretot de la darrera. És clar, i sense entrar a l’aiguamoll de les opinions, que avui per avui les lleis, la situació política i social no ho permeten, ni que vullgueren els catalans, que tampoc sabem realment què desitjarien posats “en train” de triar respecte si canviar les fronteres, però les lleis poden canviar, com a poder, és clar que sí, les persones, crec.

    I com del tema, que està prou clar, no tinc res millor a dir i pense que m’he lluït bastant, comentar-vos allò que pensava quan publicàreu la vostra aportació primera a Vicent Ferrer, que encara que no parlem massa procurem il.lustrar-nos amb el vostre bon fer. Certament, però, el que em revenia fa ja uns dies és pensar que: músic, escriptor, assagista, informàtic… i ara també actor, no haveu parat en torreta, redell!

    Salutacions corals

    Responder
    • Salva

      Què vol que li diga? A mi ma uela em va ensenyar:
      “mira Salvadorín, el que diu que sí diu que no…, i la paraula és l’home”.
      I també puc aclarir-li que, com tothom sap, n’hi ha de coses que s’aprenen de menut i es queden hi dins clavades al cervell amb pegament més fort dels que anuncien a la televisió i, sovint, van eixint-te sense que t’adones ni gens ni miqueta, ni miqueta ni gens. Puc ficar-li un exemple:

      “los Pirineos entre España y Francia; los Alpes en Suiza; los Apeninos en Italia; los Cárpatos en Hungría; los Urales entre Rusia y Asia y los montes Escandinavos en la península Escandinava”

      o

      “Gallocanta en Zaragoza; Mar Menor en Murcia; las lagunas de Ruidera en Ciudad Real; La Janda en Cádiz; Machicaco en Vizcaya y la Albufera en Valencia”.

      Sé que malgrat que haja ficat lo de “permanent i inalterable” −mire vosté allò que ens deien que també ho era i després…− i com en el meu llibret de Geografia del Jesuïtes no deia res del moviment dels continents, com anava jo a saber que això que tan segur n’estava, dins de una fotracada d’anys igual seguint el ritme del ball que se’n duen sobre el magma, qui sap on estaran les fronteres actuals?, i si l’Europa es queda més menuda que les illes Açores? Per ficar un supòsit, no?
      I li assegure que no li valdran coples als legisladors del futur, la mare natura farà i desfarà al seua antull, i si no…, al temps!

      I a més: sóc un descregut…!
      Haurà vist que demane que n’hi haja rèpliques i contrarèpliques i si alguna d’aquelles té la força que li cal a una argumentació ben estructurada i convincent, aquest que subscriu la farà seua, no li càpia el menor dubte.

      Ah!
      Andorra no vaig anar el dia que tocava eixa lliçó, m’havien ficat la vacuna de la pigota.
      De la Pérfida Albión el mestre Paquete, el del bigotet i cabell amb gomina, li tenia molta ràbia per allò de la Armada Invencible i cregam vosté que aleshores havia que fer-los cas perquè teníem que traure un aprovat com a mínim. Eren molt tiquismiquis els rectors en aquella època del racionament i el pa de segó.

      Salutacions com sempre, ha sigut un plaer.

      Responder
  2. Salva

    Firme i em reafirme amb tot l’escrit, les rèpliques i contrarèpliques…, i torne a dir que sóc tremendament respectuós amb les idees del proïsme —crec que aixina es diu, no?— però sempre he pensat, i m’han ensenyat a casa eixos dos que hi reposen al poble allà al secaner, que, amb persones de creences molt fortes :

    «rei, ves en cuidao i no discutisques mai en ells perquè la objectivitat no la coneixen, ni saben on està, ni de llunt. Pa què? No trauràs mai res a descarregaor».

    Si bé, no és aquest el cas, faltaria més! Estem veient que qualsevol que té l’atreviment d’escriure per ací, de segur, busca més llum…, i això sempre és bo, no?

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics