Seleccionar página

TU I JO, EN EL COTXE, EN SOM TRES (coses del caloret de l’estiu)

TU I JO, EN EL COTXE, EN SOM TRES (coses del caloret de l’estiu)

TU I JO, EN EL COTXE, EN SOM TRES (coses del caloret de l’estiu)

Tal vegada, i sense tal vegada també, si em preguntàreu quin d’aquells joguets, andròmines tecnològiques o aparells electrònics moderns m’ompli més, contestaria sense dubtar-ho que el GPS, el “Tom-Tom” del cotxe, siga de la marca que siga. I això em preguntareu quan podria triar entre l’ordinador, les tablets o els moderns mòbils?, però, els meus motius tinc, no debades “el xino” i el telefonet els tenim plenament incorporats en la vida diària, vull dir que són d’ús molt quotidià i constant, mentre que el GPS, normalment, i almenys en el meu cas, és d’ús esporàdic, de comú lligat al lleure, a l’esplai i a trajectes o destinacions més o menys desconegudes, cosa que li dóna un plus pel que fa a estima.

A més, que no m’imagine avui viatjar, ni molt menys entrar a les ciutats sense la seua companyia; fa trenta o quaranta anys potser sí, no n’hi havia altra, com amb aquell R-8, per exemple, a “Madrit,” caina que caminaràs, per aquella carretera d’Albacete, els campanars de La Gineta i La Roda que els encaraves com una fletxa en la llunyania travessant aquell mar daurat d’espigues que semblava no tenir mai fi, mentre les torres creixien a poc a poc metre a metre, quilòmetre a quilòmetre; i sense deixar aquella mateixa carretera, ni agarrar cap variant, ni ramal, ni túnel o bifurcació aparcaves davant del Prado, o dels Ministeris, o de Correus, i si ben bé continuaves per la dita via, no res, travessaves el centre de Madrid i seguies per la de Burgos, o de La Corunya. Fes això ara!, que quan et penses que ja et trobes passant Madrid resulta que ni tan sols t’has acostat. Tampoc existien aleshores a les ciutats tot el d’allò dels carrers només de vianants, ni aquella colla de ratlles de tots els colors, vora les voreres, d’aparcaments restringits on poden aparcar tots menys tu.

Ara, que, per eixir d’aquesta mena de muntanyes russes en què s’han convertit les poblacions i encontorns, poc o gens coneguts, amb aquest GPS tan necessari en som tres dalt del cotxe, tres a discutir vull dir, ja que manta vegades no ho tens gens clar quan u diu que aquesta és la segona eixida que t’ha dit la maquineta, mentre l’altre interpreta que vol dir la següent, que mira la fletxa per on va, així que tira per ací, i tu que penses bons invents aquestos de les redones, i giravoltes la plaça com si fores als cavallets de la fira, fet que et permet de continuar, més aïnes incrementar, la discussió, al mateix temps que mires de reüll els conductors que situats a boca de plaça, sembla que t’aplaudeixen. I què em dieu si et mana doblar als cent cinquanta metres? -per allí n’hi ha més d’una eixida pròxima- doncs ja la tens, ara sí, ara no…

Ah, i si t’emancipes i dius que aquesta no la té el GPS, i que la senyoreta de veu mecànica va més perduda que un peix en una pallissa, doncs aleshores, aleshores baralla també, que per a què vols el GPS, i mentri mentre aquella hostessa “dale que te pego” amb el d’allò de “i cuando pueda de media vuelta” repetit matxaconament, tant que no saps si és un suggeriment o una ordre, i tu enmig de tot aquell mosquer de vehicles sense poder parar per baixar-te’n et preguntes: “I a mi qui m’haurà manat eixir de casa?” Enmig, ja dic, d’aquell ramat d’autos on tots semblen que saben on van, millor encara, tots saben on estan, tots menys tu, clar, que no veus el pastor enlloc.

Respecte d’açò tinc a Madrid un punt en el qual el programa em fa fer dos plecs seguits a la dreta, dos desviaments que a la vegada es dupliquen i bifurquen quasi que alhora, un damunt de l’altre, amb alguna que altra via de servei, tot plegat i en pocs metres, així que com no pot ser d’altra manera sempre m’equivoque i en conseqüència faig uns quants giravolts més dels que mana el programa, passejant-nos per uns edificis universitaris. Tant és així la cosa que la darrera vegada no em va preocupar el més mínim si l’encertava o no, si era aquella dreta o la més dreta, doncs ja em sé la sortida, fent el camí errat però conegut.

Però malgrat totes les discussions i la falta d’actualització en certs casos, no estic disposat a eixir de casa sense el meu navegador o GPS, no debades situat estratègicament entre els dos, faces el que faces i tires per on tires, sempre acabarà guiant-te, no es cansa mai! I en tot cas pots apagar-lo, i és que tal vegada, i sense tal vegada també, no falta tant perquè els cotxes siguen autònoms i s’encarreguen de tot el procés de la carretera, però, això sí, continuarem discutint nosaltres, forma part de la vida… i del viatge!

benavent

4 total views, 2 views today

The following two tabs change content below.
Benavent

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Benavent

Latest posts by Benavent (see all)

3 Comentarios

  1. Salva

    Redell, “ma que sou listos”!

    Jo no aprofite ja ni per anar escoltant la veu de la xicona que du el mòbil hi dins perquè em diu que gire per uns noms de carrers i carreteres que la mare que els ha parit sap on estan.

    L’altre dia aní a un poble d’Almeria i per arribar a l’hotel vaig tindre que “apagar l’aparato” i preguntar a un guardia. Dúiem la dona i jo quasi dues hores pegant volta que volta i cada vegada més marejats.
    Seria la caloreta o el caloret, vaja vosté a saber.

    Enhorabona Senyor Benavent.

    31_07_16

    Responder
  2. Benavent

    Certament que me’n refie i això fa que inconscientment t’acomodes i no adquirisques noves marques culturals que et permeten caminar independentment en una altra ocasió… No és igual però, semblant ocorre a viatjar per les autovies, fas quilòmetres i els fas ràpidament, encara que d’un punt a un altre, d’una ciutat a una altra, i potser exagere, no n’hi ha res, fins i tot, de vegades no saps ni on t’hi trobes. Si per contra deixes les vies ràpides i prens les locals o antigues “nacionals”, passes per pobles, veus gent pel carrer, gent que creua, que mira, compra i passeja, gent, noms de lloc, que treballa al costat d’heretats, que va a les seues explotacions agrícoles, en definitiva, que t’embafes més del país, però vas molt lent, no fas quilòmetres…

    1_8_16

    Responder
  3. Benavent

    Acusament de recepcció. Això, senyor Alberola, i venint d’algú que coneix bé «la casqueria» d’aquestes màquines, o semblants, en abundó, ho considere tota una falagueria.

    3_08_16

    Responder

Deixa les teues opinions...

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS