Seleccionar página

EL GAT NEGRE

EL GAT NEGRE

  • Facebook

EL GAT NEGRE

—Vols que la uela te conte un cuento? Tens son?

—No uela, no estic gens cansat.

—Pues allà va:

Pues senyor, açò era, que ací en el poble ja fa un cabàs d’anys, conten que n’havia una dona que casi mai es gitava quan l’home se n’anava a dormir perquè deia que aixina es quedava resant a les animetes del Purgatori i volia vore si en podia traure alguna fent tanta oració. Mentre passava el reso agarrava les agulles i llana i es posava a fer jerseis i bufandes per a tota la redolà i aixina, dia ella, que ajudava a mantindre casa ja que de diners anaven fluixos.

Un dia li digué a l’home que feia uns mesos que totes les nits abans d’anar-se’n al llit apareixia un gat més negre que el carbó i la mirava en uns ulls que li donaven molta por.

—Estic assustada, Rafelet, el dia menos pensat me se tira damunt i acabe tota plena d’arraps. —Li va dir quasi plorant a l’home.

—No t’apures xica que ací estic jo. Esta nit te’n vas tu antes que jo al cuarto. Jo em posaré la teua roba i faré calça com tu i, a vore què vol eixe singuango de gat negre.

I com t’ho conte varen fer. Ella al dormitori i ell disfressat de dona al racó la cuina.

Allà a la mitja nit quan l’home estava ja a punt d’anar-se’n perquè per allí no apareixia ni una mosca, per la porta del corral aparegué el gat. Anava espai a espai, mirant en uns ulls verds que enlluernaven per culpa de les flames del foc de la ximenera. En arribar a tres passes d’on Rafelet estava assentat li digué:

—Com pot ser que sent tu un mascle estàs fent calça, Rafelet?

—I com pot ser que siguent tu un gat pugues estar parlant-me, mala pecora?

I agarrant un garrot que tenia ja preparat li arreà una bona mà de garrotaes; tantes li’n reballà que maullant com no s’havia sentit mai que aixina ho fera un gat, escapà escales amunt i desaparegué la bestia negra.

Més satisfet que el tio la Veta, entrà Rafelet al cuarto a gitar-se i en obrir la porta va vore que la dona estava desperta i no parava de queixar-se, tenia blaüres per tot el cos i no podia ni estirar-se en el llit de mal que li feien.

—Què t’ha passat? —Li digué l’home.

—Que a l’entrar a l’habitació m’he pegat un bac i mira com estic…, quasi m’he trencat el cap. —Contestà ella.

Rafelet, que era una bona persona, sentia pena per lo que li havia passat a la Conxa, que és com li deien a la dona, i el pobre tota la nit es passà sense dormir.

Des d’aquella nit el gat no tornà ja més mai per allí, però conten els vells que els havien contat, els pares dels pares dels seus pares, que la gent anava dient que de tant en tant el Rafelet eixia en la cara tota arrapà, i si li preguntaven sempre contestava: «coses de matrimonis, que de tanto que te quiero te apunyego, ja veus, com s’ha encaprixat en tindre les ungles llargues…»

Un amic de ma uelo Miquel, el que anà a la guerra Carlista i passà per Burgos i Santo Domingo de la Zalzada, li contà que els dissabtes per la nit la Conxa desapareixia unes hores de casa i es posava la granera entre les cames i se n’eixia al corral. Els que vivien prop de la casa dien que sentien com un vent molt fort quan el rellotge del campanar donava les dotze i alhora també el roido del tancar la porta del corral de ca Rafelet.

—Tu que creus, Salvadorín?

—Jo?, que era una bruixa i de les més males.

—No sé, no sé, com ja fa tant de temps… Au! A gitar-se, que la uela es queda un ratet ací fent calça.

No ho vaig poder evitar, vaig mirar amb una miqueta de por les mans de la uela per si tenia les ungles llargues. Ella em s’adonà i mostrant-me-les amb els punys tancats em digué:

—Salvadorín, Salvadorín, em faràs traure els cabells verds. Au cap amunt, margallons!

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics