volcanespanol

A tots el nivells, escales , racons… la situació general va agreujant-se a cada minut que passa. Els rius subterranis de lava encesa, incandescent i mortífera sempre han estat, el que passa és que és ara quan surt a la superfície i ho arrassa tot : estructures, benestar, i la mateixa tranquil-litat.

Passe el que passe, ja res ens sorprén. La casta política està tocada de mort, per això mateixa ja tot els té igual. De segur que pensen ; “Cuando las barbas de tu vecino…”

Sense excepció, vegem un desastre de panorama. Ho he dit moltes vegades: mentre no canvien tots els que estan ara, la situació no millorarà. La regeneració és necesària i imprecindible. La unitat de tots també és imprescindible. I aquí no canvia res, ni a nivell local, ni comarcal, no autonòmic, ni estatal.

Continua faltant transparència, honestitat, valor, entrega…i els ciutadans no estem bovos ja que encara tenim sentits, ulls, orelles i una mica de cervell. Mires al voltant i penses…no dimiteix ni un polític…Per què serà? -La resposta és senzilla : simplement per que la uela deia que el que estiga bé que no es menege.No deixen la política mai i sempre són els mateixos perquè la política és per e ells una professió d’on trauen el seu “modus vivendi” ja siga en dinerari o en espècie. A l’haver esdevingut la política matèria professional, del que es tracta és traure quants més diners, dietes, influències per a endollar…millor que millor. Molts escàndols surten cada dia. Els ventiladors dels diferents aparatos llancen una i altra vegada misèries i brutícia. L’escàndol de hui segur que serà més xicotet que el demà. La casta sempre agranant cap a casa. Són uns professionals de l’escombra-arreplegadora. Continuen sense tenir vergonya, Continuen igual que sempre. I aquí no passa res. Res de res. Fins quan?

Als nostres fills estan tancant-los el futur. Estan obligant-los a emigrar. Estan obligant-los a vendre’s al mercat quasi de l’esclavitud. “Os esperamos. España es lo mejor” els deia aquell qui més mana l’altre dia quan un bon grup de joves se n’anaven a terres llunyanes a buscar-se el pa. (Déu meu, quina situació més patètica).

Els drets dels treballadors honrats estan xafant-los com si de panderoles es tractasi. Mentrestant, la casta ben que es col·loca i col·loca als seus en els millors chollos i endolls mai coneguts.

Se’ls ompli la boca de bromera quan diuen que faran cas de la iniciativa i idees dels ciutadans… (ja,ja i ja). Ja voldria vore només una de les iniciatives dels ciutadans fetes realitat. Almenys alguna de les de trellat i forrellat. Em moriré amb les ganes. La casta política vol pobles dòcils que s’agenollen al seu pas. Que els diguen que són molt guapos, intel·ligents, honrats i justos.

Fins que no vinga una casta que comence en primer lloc per respectar al seu poble, les perspectives són més que negres. Fins que l’actual casta no deixe pas a una nova amb.vertaderes ganes de renovació no farem res. Tot seran paraules i mendides.

A la fi, el que més dol és el silenci dels corders.

 

The following two tabs change content below.
Pepe

Pepe

El professor Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quasl observa des de perspectives crítiques-constructives.