
ESTIU 2018

ESTIU 2018
Estiu,
un altre en tenim ací,
I en van?
No sé,
he perdut el compte!
***
I el temps passa,
i passa,
i sembla que no té fre,
que la maquinaria marxa,
que l’algoritme que du imprés
no és reprogramable,
que des de l’inici
no s’ha modificat cap instrucció.
***
I jo el veig passar,
abans amb lentitud,
ara com un rellamp!
I seguisc preguntant-me:
on va?
Quina és la seua direcció?
Tinc que marcar-la jo?
Per què?
Jo no era a l’origen…
***
Eternitat.
Hi hagué un principi?
Hi haurà un final?
Tot un contrasentit?
Sóc aquí per una variable,
una aleatorietat desconeguda,
una probabilitat entre milers,
entre milions,
entre milions de milions,
una probabilitat que manipula sempre
l’atzar capritxós.
***
Estiu,
un altre en tenim ací.
I el temps passa,
i passa,
i sembla que no té fre…,
i jo a l’espera.
De què?
***
Surar al futur dins del “no res”?
Quanta energia dilapidada!
Salvador Alberola
Latest posts by Salvador Alberola (see all)
- BON NADAL 2019 - 6 diciembre, 2019
- JO VULL - 2 diciembre, 2019
- EL PERRO Y EL COCODRILO - 28 noviembre, 2019
- DON JUAN TENORIO (SEGLE XXI) - 1 noviembre, 2019
Un poema existencial i profund. Ple de preguntes.Difícils respostes.El silenci pot ser la resposta.O la pau intensa.O el no-res.mentrestant, que vagen passant estius amb salut,calor i pensaments.