Select Page

CORDÓ UMBILICAL

CORDÓ UMBILICAL

CORDÓ UMBILICAL

S’acaba l’estiu, han passat les festes patronals, comença la Tardor, és aquest un bon moment per a la reflexió.

Fou difícil traspassar l’imaginari cercle territorial durant els primers anys de la meua existència. Malgrat viure a cavall entre València i Quatretonda les vivències que m’han deixat una empremta sòlida són pràcticament totes del poble.

Les arrels que de mi brotaren aprofundiren amb força dins d’aquell terreny perquè hi vaig tornar a nàixer, hi em sentí acaronat i protegit per la tribu i hi vaig aprendre a conèixer i descobrir que era part d’una gens.

Els meus pares no tallaren mai el cordó umbilical que els unia a la seua terra, tot i que habitaven en una casa a la capital, aquesta només era el cau obligatori on es refugiaven físicament, tanmateix ells, el cap, el seu món utòpic i el fet d’existir, el tenien allà on havien nascut. L’afecció que sentien per aquell racó de la vall d’Albaida me la varen transmetre, no sé si conscientment, potser per osmosi, no li fa, però sí de tal manera que encara forma part de la meua idiosincràsia.

Jo no els vaig elegir, tampoc ells a mi, però em feren, em varen engendrar, em donaren la llengua amb la que parle amb mi mateix, em transmeteren les pors i les dèries, eixes que et fan cavil·lar sense fonament. Els seus gens aportaren els taulells per fabricar la fisonomia que tinc, i a sobre, la sensació contínua de no haver-me’n anat encara:

d’aquells carrers,

de la talaia,

del camí la serra,

de la casella dels peons caminers,

de la Torreta,

de Torrella,

d’estar davall del campanar,

de l’ermita on està el Sant Crist de la Fe i el seu calvari adossat,

del pont del camí Llutxent,

de la Font Vella,

de la carretera que passava per dins del poble abans de fer el desvio,

del llavador ple de dones,

de les vespes revolejant per les basses que hi en feien en escórrer la roba quan l’espremien,

de la processó del dia del Crist,

dels bous de Sant Pere,

del carrer de la Poassa,

de la diumengera volta vespertina,

del saló de ball del tio Fernando Justa,

del carrer de Benigànim,

de les cues en la font de ca la Vila al mes d’agost a l’espera d’omplir el cànter d’aigua,

dels cups on s’arreplegava el raïm,

del barranc que encara no l’havien cobert i estava ple d’anouers en una de les vores,

d’oir el cant del sereno a mitjanit,

del silenci,

del cel estelat com ja més mai l’he tornat a veure,

d’eixir corrent de casa per sentir l’olor del fum del motor del Lluxentino,

de jugar, i jugar, i jugar de continu amb els amiguets com si l’existir fóra una eterna fira,

de trobar-te rostres repetits en joves cada vegada que hi tornes ja de major i que arribes a pensar que en aquell indret, i quasi per embruixament, la gent no envelleix,

d’asseure’ns a la porta de casa les nits de l’estiu amb la família,

de tantes empremtes que em modelaren i que no es poden comparar amb les altres que, després, l’esdevenir meu en eixir fora del cercle inoblidable han anat aportant-me’n.

I, al remat:

Gràcies Salvauret Alberola i Maria la Fornera perquè em féreu el regal de viure.

Salva

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

6 Comments

  1. Cristina Sanchis

    Soy una lectora castellano-parlante y lo siento. Lo siento porque solo en valenciano se puede escribir sobre vuestro pueblo como lo ha hecho Salva.Sentir sus raices poniendo en sus palabreas un trozo de si mismo y mucho de todos vosotros. Os envidio por no tener un pueblo y me siento unida a vosotros en este sentimiento que os engrandece y lo digo ante todo por Salva que a corazón abierto me ha hecho sentiros como algo mio y disculpadme por apropiarme de algo que no me pertenece
    Gracias, muchas gracias a todos los que lo habeis hecho posible y sobre todo a Salva que desde hoy ocupara un trocito mas de mi corazon. Cristina.

    Responder
  2. Salva

    Si eres capaç d’endevinar d’on és aquesta imatge…, és que ja eres “majoret”.

    Responder
  3. Antonio González

    Hacía falta que Salva escribiera de su pueblo para darme cuenta de lo que siento por el mío.Leía y leía y sólo cambiando los nombres me parecía estar en mi pueblo.Gracias por hacerme recordar tantas y tantas cosas y sobre todo porque por unos momentos me he sentido niño.
    En mi pueblo, Camporrobles , ya te habríamos nombrado hijo predilecto.

    Responder
  4. Benavent

    Vaja, i tant que en sóc de capaç de reconéixer-la, fins i tot de fer els deures i observar, si no me’n passe de revolucions, que falten les xiques de la fotografia, cosa que augmenta el centre d’interés en allò que s’hi vol destacar, és a dir, singularment el pont o, pluralment el conjunt i panoràmica de l’entrada al poble pel carrer Garrides, olim Tossaleta. I conseqüència d’aquesta presentació de la imatge és que m’haja fixat ara amb allò que sembla un davantal deixat caure damunt dels carreus, damunt les defenses del pont, i sobre quina seria la seua motivació, és a dir,que o bé tenir cura del vestit, o bé per elegància.

    Així que ja veu igual no sóc tan major i simplement coneixia la foto, o una foto germana.

    Bona la sembança, el lligall, el joc retòric del cordó umbilical, de vida, amb el del camí, carrer o transcórrer.

    Salutacions corals

    Responder
  5. Mónica Alberola

    Emocionada de tornar a llegir a Salva. Plasmar cada record i cada sentiment com el ho fa només pot realitzar-se des de la més absoluta passió a les lletres i als records …i més enllà de tot açò queda el meu orgull de tindre-ho com a referent…gràcies tío per donar-me a través dels teus escrits una part de la nostra història.

    Responder
  6. Rosa

    Salva escriu amb el sentiment. Escriure li dona vida,es una passió pel seu poble i pela seus arrels,i sap reflectir tot allò. Una mostra son les paraules dedicades en esta secció. Enhorabona de nou Salva. No deixes la teua passió. Contes en mi a una fidel seguidora.

    Responder

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

RSS MOLA… “LA MOLA”

  • Celebrat el 33é Aplec dels Alberola Benavent d'Estruc. 29 octubre, 2017
    El 22 d'octubre de 2017 es renovà la tradició i, com cada any, se celebrà l'Aplec anual dels Alberola Benavent d'Estruc.  Enguany ha estat la mateixa Quatretonda, la terra nadiua de la saga, la que ha acollit la celebració. La serra de Quatretonda, amb el Benicadell i la Mariola a l'horitzó. Muntanyes caminades i treballades […]
    Bonaventura Baidal.
  • Sin título 22 octubre, 2017
    BREAKING NEWS:Jordi Oltra Benavent, membre de l'il.luminat llinatge dels Alberola Benavent d'Estruc, s'ha proclamat campió del món de curses descalcistes.La prova es va celebrar diumenge 22 d'octubre de 2017 a la bonica localitat costanera valenciana d'Orpesa -la Plana Alta.
    Bonaventura Baidal.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!