Select Page

ICONADULIA Ni més ni menys s’està seguint el mateix camí dels monjos vestits de negre que assassinaren a Hipatia...

<span class="entry-title-primary">ICONADULIA</span> <span class="entry-subtitle">Ni més ni menys s’està seguint el mateix camí dels monjos vestits de negre que assassinaren a Hipatia...</span>

ICONADULIA

Sembla que tant de “bonisme” i tantes ganes de ser moderns està duent-nos a viure davall d’un pensament que no és gens nou. L’humanisme, el coneixement en general, el tindre cultura com se sol dir és signe de “carca”, retrògrad. No debades —ho vulguen o no els progressistes de carreró—, eixe pensament continua multiplicant-se dins de nosaltres igual com s’expandí l’Església primitiva; sant Pau deia: “el saber d’aquest món és neciesa per a Déu”.

Hem de trencar qualsevol vestigi del passat perquè ens recorda a l’immobilisme; s’ha de continuar derrocant fins el moment que ens obliguen per la força a tindre la visió continua de relíquies vetustes.

Ni més ni menys s’està seguint el mateix camí dels monjos vestits de negre que assassinaren a Hipatia, destruïren els temples i renegaren del saber de Grècia i Roma.

Incauts persisteixen en caminar per la senda dels seus avantpassats sense saber-ho. Creuen que ens aporten una nova etapa, una nova era que, possiblement, ens duga a una edat obscura, a una altra edat mitjana de barbàrie.

Tanmateix, teòricament responsables són els encarregats de l’educació del personal perquè dicten les normes que s’han de seguir. L’analfabetisme és la bandera davall la qual han estat criats i formats eixos individus dominants, per tant, poc poden fer els peons de l’ensenyament per rectificar el camí dels “parabalons” que proliferen servint pel món de la regidoria publica actual.

Com solia oir a l’escola: “nada se destruye en la naturaleza sólo se transforma” i durant els últims dos mil anys nosaltres nomes hem fet que canviar-li el nom a aquesta manera d’actuar.

Malgrat tot el que acabe d’escriure, he de confessar que no tinc el bàlsam de Fierabrás que puga posar-li remei perquè sempre que m’he dedicat a pensar sobre l’assumpte em ve al cap que als mamífers “ens agrada matar al pare”. Serà que ho duguem clavat a l’ADN? O que practiquem la iconoclàstia dins de nostra societat sense adonar-nos-en?

Veure massa la tele “aborrega”, ens converteix en fanàtics de la iconadulia amb el mateix sentit devot dels que veneren imatges de pedra o fusta, si bé els ídols  —de carn i sang— siguen polítics, gent de la faràndula o de l’esport.

Mentrestant: “VIVAN LAS CAENAS”.

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

4 Comments

  1. Pepe

    Unes coses porten a altres benvolgut Salva.I la història tornarà a repetir-se. Diuen els que saben d’Història que aquesta és cíclica. El gran problema és l’aborregament. Aquells que se n’ixen del camí borreguil sempre seran batejats de feixistes que és la paraula comodí en boca dels espabilats de torn.
    Moltes vegades, a situacions dràstiques, respostes dràstiques. Desgraciadament en alguns moments no en queda una altra.Estem buits.Buits de valors.Buits de líders nets i honrats.Buits de principis.
    Als responsables de l’educació els importa un pepino o una cogombre l’educació.Els mestres prou fan en aguantar i el sobreviure cada dia. Amb tanta reforma i tant de teòric. I molt de detritus escampat per tot arreu.
    Jo he sigut sempre peó de l’ensenyament.I sempre m’han donat llàstima els que han manat sobre mi.(“Pobrecito mi patrón, piensa que el pobre soy yo”, deia la cançó…).
    I això és pitjor que la selva. Almenys en la selva està el Rey LLeó…això és pitjor que la selva.Mentrestant, seguirem escoltant a tants profetes i tants caradures. O no.
    Que com ho arreglaria jo?
    Jo crec encara en els miracles.
    I en l’esperança.
    I…en l’humanisme.

    “”לֹא תַעֲשֶׂה־לְךָ פֶסֶל ׀ וְכָל־תְּמוּנָה אֲשֶׁר בַּשָּׁמַיִם ׀ מִמַּעַל וַאֲשֶׁר בָּאָרֶץ מִתַָּחַת וַאֲשֶׁר בַּמַּיִם ׀ מִתַּחַת לָאָרֶץ ׃
    וְנִשְׁמַרְתֶּם מְאֹד לְנַפְשֹׁתֵיכֶם כִּי לֹא רְאִיתֶם כָּל־תְּמוּנָה בְּיֹום דִּבֶּר יְהוָה אֲלֵיכֶם בְּחֹרֵב מִתֹּוךְ הָאֵ לֹא־תִשְׁתַּחְוֶה לָהֶם וְלֹא תָעָבְדֵם כִּי אָנֹכִי יְהוָה אֱלֹהֶיךָ אֵל קַנָּא פֹּקֵד עֲוֹן אָבֹת עַל־בָּנִים עַל־שִׁלֵּשִׁים וְעַל־
    רִבֵּעִים לְשֹׂנְאָי”

    No te hagas ningún ídolo ni figura de lo que hay arriba en el cielo, ni de lo que hay abajo en la tierra, ni de lo que hay en el mar debajo de la tierra. 5 No te inclines delante de ellos ni les rindas culto, porque yo soy el Señor tu Dios, Dios celoso que castiga la maldad de los padres que me odian, en sus hijos, nietos y bisnietos; 6 pero que trato con amor por mil generaciones a los que me aman y cumplen mis mandamientos.”

    Responder
    • Rafael Benavent Benavent

      Salva: Iconodulia? Vaja parauleta! Però sí, tens raó i està molt ben utilitzada. Però conste que he tingut que buscar el seu significat. Eixe és el meu cas.

      Per começar, dir que també em perceb, no sé si un poc o molt iconoclasta. Però no condemnaré qui no se senta, perquè pense que des de la pròpia comprensió i de l’altre, caben moltes consideracions. En quant al dir de sant Pau que apuntes sobre el saber d’aquest món, crec que mereix una formulació no tan literal com emmarquen les teues conclusions, segons les quals serviren de referent i condemna per actuar com es feu sobre Grècia, Roma i els seus temples, testimonis de culte, de la ciència i el progrés d’aleshores. Un ganivet pot tenir diferents aplicacions depenent de les mans del qui l’utilitza.
      És pel que, més enllà del que, amb Pepe, vingueu a referir, personalmente considere (i espere que vosaltres també) que cal interpretar degudament la “lletra” de l’Antic Testament que, escrit fa milers d’anys, era adressat a la gent i mentalitat de llavors, pel qual, no podem fer un ús literal, estricte, sino com “senyals indicadors” de quelcom, a l’estil del dit que apunta a la lluna. Inclús el Nou Testament, com és el cas. I molt em tem que el vertader creient ha d’invocar, sovint i seriosament, des de la fe que puga tindre, capacitat de discerniment a l’Esperit Sant per tal de no badar, per viure humanament i cristianament (que no es contradiuen) com cal. Tant ara com abans. No de bades Jesús digué: “No he vingut a abolir la Llei sino a donar-li compliment”. Això, Ell, transgressor com ningú de normes i preceptes establerts al seu temps. És l’esperit, sí, i no la lletra el que ha de prevaler per orientar-nos. Per tant, Salva, tens raó: Els ídols i els deus, qui diu que no en té ni en vol, normalment també està en perill d’acabar tenint-ne, creant-s’en inconscientment, tant dins com fora de cap religió. Si més no, erigint-ne un, possiblement, al pròpi raciocini inqüestionablement limitat. I beneïda siga tal llibertat de la que estem dotats perquè, experiencialment, si som honests, ens portarà a viure, des de les pròpies conviccions, en busca constant i conscient de la veritat fins l’últim alé de nostra vida. Perquè, en viure desperts, ens n’adonem que, amb tot, l’infinit, és una realitat constatable, i no com punt d’arribada sino de partença, que comença per cada u el moment de la pròpia concepció. Tanmateix, sense entrar ara en especulacions sobre quan realment s’inicia aquesta per remuntar-nos, si es vol, al Big Bang descobert o abans encara (?).
      I respecte al “Déu gelós etc…”,Pepe esmentat de sant Pau, qui sóc jo – pobre de mi!- per esmenar-Li la plana pel que diu de Sí mateix. Malgrat tot, estic convençut de que, Ell, no és castigador de ningú; que som nosaltres qui ens castiguem o no ( “… pares, fills, néts …”), resultant del que som, la major part de les voltes, i de com decidim viure. Jo crec en eixe Déu, sí, però que entre línies i per damunt de tot el que està escrit, interprete que ens estima a tots i a cada u de manera personal, absoluta i a fons perdut, obviant quina siga la nostra resposta. La qual opera, des de dins nostre, lliurement, en favor de viure en major o menor harmonia i sintonia respescte a Ell. Ens ha creat gratuïtament, per Amor, i no s’en desdirà de ningú. Depenent de nostra resposta i en la mesura en que ho creiem o no, trobarem el Sentit (i felicitat) de la vida. Perquè no hi ha bé més gran ni millor notícia que Déu ens estima. Des d’ahí, a totes les direccions i curcumstàncies concretes de nostra vida.

      Responder
  2. Cristina sanchis Lopez

    Querido Salva y Pepe no estoy nada de acuerdo con vuestro pesimismo.Creo. Si de la generación de la que habláis es la de nuestros hijos no han sido criados por analfabetos y si por pusilánimes que somos nosotros a los que nos han faltado agallas para enfrentarnos a TODO lo que no nos perecia bien ni tan siquiera a lo que nos parecía MUY MAL .Fuimos borregos y ahora criticamos a una generación que no tiene que luchar con el monstruo al que no nos atrevimos a enfrentarnos. Nosotros si que arrastramos las cadenas del miedo Hasta que murió en su cama..Nuestros hijos, por lo menos los míos han sido educados en la Libertad y, aunque a mi me guste más o menos sus ideas las tienen y luchan por ellas. Echarles la culpa a ellos o a nuestra incultura es quitarnos de encima toda la porqueríaque llevamos arrastrando desde que tuvimos uso de razón. Y además no creo para nada en la negatibidad. Sólo la vergüenza propia nos puede impulsar a criticar el esfuerzo que hacen por intentar un mundo mejor. Nosotros no lo hicimos y nos daIMPOTENCIA Y VERGÜENZA.VIVA UNA GENERACIÓN QUE NOS COLOREA LA CARA

    Responder
    • Pepe

      Buenos días, Cristina.No es pesimismo, es rabia.No es contra las generaciones de jóvenes.Ni mucho menos.Es contra la mentira y el humo al cual nos han acostumbrado.Es contra la saga de ladrones i la GRAN MENTIRA.
      No culpo a nuestros hijos.Acabo mi comentario aferrándome a la ESPERANZA.Al sentido común. I por qué no? -A un milagro!.
      El actual panorama es para echar a correr…o no?
      Después de tanta lucha…a qué hemos llegado?
      Libertad? Si dices lo que piensas has de saber antes donde,cómo y cuando lo dices so pena.
      Y como casi siempre, los lenguaraces,espabilados,echaos pa lante,saltimbanquis y los especialistas en la ingeniería de la mentira y el trepismo són los que nos estan mandando,nos han mandado y nos mandarán.Siempre ha sido así para nuestra desgracia.

      PD.-Creo que de los jóvenes no se ha hablado para nada en los escritos precedentes.

      Responder

Deixa les teues opinions...

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS