Seleccionar página

NI PUTO CASO (con perdón)

NI PUTO CASO

(con perdón…)

Ben lluny de mi voler ferir sensibilitats amb els meus escrits, sóc un humil illetrat al que li agrada mirar tot el que passa pel món i, ja veus, de tant en tant escric per ací gràcies a la munificència del señor Romero-Nieva…, “cuya vida guarde Dios muchos años”.

Temps fa que vaig escriure LIBERA NOS DOMINE DE MORTE AETERNAM (24 MAIG 2011) sobre les Caixes d’Ahorro (Estalvis) i el problema que ens donaren als espanyols aquestes entitats que pel que s’ha vist les creà un dimoni emplomat només per les ganes que té aquest ésser de l’Avern de fer mal i mal, i més mal.

Acabe de llegir en els periòdics que al Congrés dels Diputats comencen a dir alguna cosa de la gestió dels que manaven sobre aquestes entitats durant la crisi.

És un projecte de dictamen i clar “com el que diu que sí diu que no i la paraula és l’home” esperarem que siga definitiu. Ara bé, el que va ser President de l’Associació d’Inspectors del Banc d’Espanya “diuen que diuen” que ha dit no fa molt que Pedro Solbes, i la companya, no feren “ni puto caso” a la carta que ―“Presumptament” totcristo coneixia―, i que els susdits inspectors enviaren al Banc d’Espanya.

Citant fonts de la comissió parlamentaria he llegit: “està clar que els principals culpables varen ser els gestors d’algunes entitats financeres, no totes, i també els supervisors…”

Ja vaig escriure que en vindre els inspectors del BE a una entitat bancaria mira tu si miraven per tot arreu que m’han dit, uns xicots que per allí estaven, que arribaren ―en bon numero de casos― a alçar la tapa dels escusats. Tot açò n’hi ha que prendre-ho sempre “Presumptament”, clar!

Però jo estic tranquil, tot s’aclarirà com cal. Els nostres regidors públics, encara que alguns ―pocs― no saben que la lletra “O” es pot fer amb un canut, només per entrar en el Sancta Santorum del món de la política devalla un esperit ―prou paregut al del Pentecostes cristià i amb figura de llengües de foc que no veiem la resta de mortals― i els insufla objectivitat i bon fer a cabassades.

Que passeu bon dia o CARPE DIEM.

Salva

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

6 Comentarios

  1. Pepe

    «Però jo estic tranquil, tot s’aclarirà com cal. Els nostres regidors públics, encara que alguns ―pocs― no saben que la lletra “O” es pot fer amb un canut, només per entrar en el Sancta Santorum del món de la política devalla un esperit ―prou paregut al del Pentecostes cristià i amb figura de llengües de foc que no veiem la resta de mortals― i els insufla objectivitat i bon fer a cabassades.»

    El cas és que el dia de la Pentecosta per als regidors està molt lluny, molt lluny…i malauradament l’única cosa que els insufla es avarícia a cabassos,profit sense mesura i amor pel poder per a fer de les seues.

    Tant de bo m’anganye !

    Responder
  2. Salva

    Pregunta que em feia el 15 noviembre, 2011 a las 7:51 pm i que encara no tinc resposta:

    Jo, com sóc un casporrut:

    De Caixes d’Estalvis a Alemanya n’hi ha 431 encara. A Espanya de 45 en poc més d’un any en tenim 17. El Catedràtic d’Economia Antoni Serra Ramoneda de la Universitat Autónoma de Barcelona ironitza: «Si el Governador del Banc d’Espanya considera que n’hi ha massa, el d’Alemanya ha d’estar a punt del suïcidi» i sembla que no, està prou tranquil.

    • Per què desapareixen?
    • No eren entitats benefiques sense ànim de lucre?
    • No servien per ajudar a la classe més necessitada de llauradors, treballadors, empresaris i d’altres, facilitant crèdits barats? Ja no parle del Monte de Piedad on podies empenyorar des de sabates, paraigües, jaquetes, dents d’or, polseres, medalles i mil objectes personals per poder acabar el mes, i si no ho pagaves t’ho venien en pública subhasta i la diferència si era al teu favor encara te la tornaven. (Xaval calla que estem al segle XXI i tu estàs pel que es veu al segle XIX)
    • On estan eixos responsables polítics i sindicals que haurien d’estar lluitant perquè es mantingueren surant aquestes entitats benefico socials ?
    • Quin esforç han fet perquè ara no tinguem que entonar el rèquiem?

    Déu fins on hem arribat!

    Responder
    • Pepe

      Què per què han desaparegut ? Tots ho sabem : se les han menjades . Els llops han acabat amb els corders. LES RABOSES AMB LES GALLINES del corral. Mira que posar a llops,serps i raboses a la cura dels dèbils…

      Responder
  3. Salva

    M’he despertat aquest matí, he llegit els diaris i:

    HO TINC CLAR!

    He dit totes aquestes “chorraes” perquè durant tots aquests anys el cristall de les meues ulleres era obscur i em tapava la llum del sol.
    De gràcies no en donaré prou a alguns del Pentecostes perquè m’acaben d’il·uminar.

    Tot i que: poc importa, no?

    CARPE DIEM

    Responder
    • Rafael Benavent Benavent

      A Quatretonda, amb la fundació de la Cooperativa seguida de la Secció de Crédit, pròpia, s’inicia la millor época econòmica per mi mai coneguda al poble, passant la dita Secció, anomenada com «la filla», a ser tinguda en tant apreci o més que «la mare», ( tot i que era, a més d’haver-la parit, qui la sustentava, obviament) en vistes dels resultats, fent que a nivell comarcal i molt més enllà, el nom de Quatretonda fóra sinònim de reconeixement i a considerar. Després, crec que obligatòriament (?), passà a constituir-se en Caixa Rural. Però…, ai, però!, igualment després, passà a ser una satèlite de la Caixa Rural PROVINCIAL (la qual, a la vegada, de la nacional, crec.D’Espanya, clar). I allí començaren les tenebres i la fallida. Primer ens arrabassaren la independència (Secció de Crèdit), després l’autonomia (Caixa Rural), i després…..Ara som Cajamar, després d’haver perdut pel camí no sé si tot el patrimoni, o més, en tant que entitat financera haviem assolit.(?) Sempre he cregut que els responsables dirigents d’aleshores tindrien molt que explicar-nos. Com pense que en el fons hi hagué molta de política, (d’estil «social-valenciana» de casi sempre) m’agradaria que algú més assabentat em desmunte tot error en que puga estar sumit pel qual demane perdó de bestreta si fóra així. Es més , pregue perque, tant si és així com si no, algú amb més coneixement i autoritat aporte la seua versió.

      Responder
  4. Benavent

    Evidentment que no podem aportar ni coneixement ni autoritat, però «el viatge» ací descrit, rememorar-lo, no resulta massa falaguer, no, per no pensar en detalls com puguen ser l’ús de la llengua. res de nou!

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

Google Analytics