NI PUTO CASO

(con perdón…)

Ben lluny de mi voler ferir sensibilitats amb els meus escrits, sóc un humil illetrat al que li agrada mirar tot el que passa pel món i, ja veus, de tant en tant escric per ací gràcies a la munificència del señor Romero-Nieva…, “cuya vida guarde Dios muchos años”.

Temps fa que vaig escriure LIBERA NOS DOMINE DE MORTE AETERNAM (24 MAIG 2011) sobre les Caixes d’Ahorro (Estalvis) i el problema que ens donaren als espanyols aquestes entitats que pel que s’ha vist les creà un dimoni emplomat només per les ganes que té aquest ésser de l’Avern de fer mal i mal, i més mal.

Acabe de llegir en els periòdics que al Congrés dels Diputats comencen a dir alguna cosa de la gestió dels que manaven sobre aquestes entitats durant la crisi.

És un projecte de dictamen i clar “com el que diu que sí diu que no i la paraula és l’home” esperarem que siga definitiu. Ara bé, el que va ser President de l’Associació d’Inspectors del Banc d’Espanya “diuen que diuen” que ha dit no fa molt que Pedro Solbes, i la companya, no feren “ni puto caso” a la carta que ―“Presumptament” totcristo coneixia―, i que els susdits inspectors enviaren al Banc d’Espanya.

Citant fonts de la comissió parlamentaria he llegit: “està clar que els principals culpables varen ser els gestors d’algunes entitats financeres, no totes, i també els supervisors…”

Ja vaig escriure que en vindre els inspectors del BE a una entitat bancaria mira tu si miraven per tot arreu que m’han dit, uns xicots que per allí estaven, que arribaren ―en bon numero de casos― a alçar la tapa dels escusats. Tot açò n’hi ha que prendre-ho sempre “Presumptament”, clar!

Però jo estic tranquil, tot s’aclarirà com cal. Els nostres regidors públics, encara que alguns ―pocs― no saben que la lletra “O” es pot fer amb un canut, només per entrar en el Sancta Santorum del món de la política devalla un esperit ―prou paregut al del Pentecostes cristià i amb figura de llengües de foc que no veiem la resta de mortals― i els insufla objectivitat i bon fer a cabassades.

Que passeu bon dia o CARPE DIEM.

Salva

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.