Select Page

ROMA, pel.lícula mexicana subtitulada en castellà

ROMA, pel.lícula mexicana subtitulada en castellà.

A Espanya. Són coneixedors de la polèmica suscitada amb la pel.lícula Roma rodada originàriament en espanyol de Mèxic (a més d’altres diàlegs en llengua indígena), però subtitulada per a Espanya en espanyol peninsular, d’on podem plantejar-nos si són o no la mateixa llengua, cosa que ha provocat protestes airades per part d’alguns, abundant en el ridícul i la inutilitat de fer una traducció escrita entre dues variants d’una mateixa llengua. Identitat i/o unicitat d’idioma de què lògicament no tinc cap dubte.

Això no obstant, i personalment, em sembla adequada i pràctica aquesta traducció “escrita” (subtítols) encara que no feia falta realitzar-la com si es tractara de llengües diferents, és a dir, que hi ha molts canvis totalment innecessaris. Altrament la meua defensa de la subtitulació dita és per qüestions pràctiques, perquè la llengua no són només les paraules, les llengües es parlen, fet que comporta pronúncies molt diverses, és a dir, i per posar un exemple, en un viatge a Lisboa vaig comprovar que podia entendre pràcticament tot el que “deien” els cartells i anuncis en portugués, ajudat, això sí, pel context i les imatges, ara bé, si posaves l’orella en una conversa o anunci per megafonia, és que ni una!

Vull dir que els diàlegs dels actors, suposem que mexicans, amb la seua pronúncia i deix “local” i a les velocitats que corresponen a una conversa oral (la nostra oïda tampoc és novella), unit a les variants i polisèmies lingüístiques (paraules amb significats diferents segons el lloc), “la traducció” escrita, ajuda al seguiment de la narració, com una crossa on recolzar-te, bé siga per qüestions de diversitat lingüística, o per deficiències del pavelló auditiu, que també pot ser.

Però no és només això perquè, què passa amb el català?, és a dir amb el català barceloní, el català lleidatà o el català valencià on les diferències lèxiques entre aquestes variants són menors que les que puguen haver-hi entre l’espanyol de Mèxic i l’espanyol peninsular. Ací una polèmica així seria cosa dels nacionalistes separatistes que volen imposar la llengua, a més, conscients que dividir i fraccionar una llengua i segregar el valencià del tronc del català, convertint-la en un patois és un bon camí, no l’únic, per acabar amb ella. De manera que si en castellà no agrada en altres llengües tampoc.

Al capdavall, passa en tots els casos, totes les llengües són iguals i a la vegada diferents i no passa res tampoc perquè hagen subtitulat la cinta, cosa diferent és com s’ha fet, bé o mal, i amb quina finalitat, mal possiblement buscant paraules espanyoles quan no calia.

I amb açò de les variants dialectals recorde aconseguir l’atenció màxima de l’alumnat quan els deies que en castellà l’expressió “tener buena polla” no significava necessàriament el que ells estaven pensant, ja que a l’Amèrica de parla castellana o en alguns països d’aquell continent equival a tindre “bona sort”.

En aquest mateix sentit i temàtica es diu a la pel.lícula “¿me va a córrer?” per “¿me va a echar?” Expressions que fora de context i territori poden crear confusió, tanta que el primer colp d’atenció màxima dels alumnes tot seguit es convertia en esvalot i cridòria difícil ja de reconduir, així que millor subtitular-ho.

benavent

The following two tabs change content below.
Benavent

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Benavent

Latest posts by Benavent (see all)

3 Comments

  1. Pepe

    polla1

    [s. XIV; de poll1]

    f 1 ORNIT 1 Gallina jove.

    2 polla blava Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels ràl·lids (Porphyrio porphyrio), de color blau i roig viu, amb el bec robust i les potes llargues.

    3 polla d’aigua Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels ràl·lids (Gallinula chloropus), de color negrenc i blanc, amb el bec roig i groc i les potes verdes.

    4 polla díndia Gall dindi femella.

    5 polla fera Gall fer femella.

    6 polla pintada Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels ràl·lids (Porzana porzana), de color bru oliva fosc, blanc i verd i que habita amagat en terrenys humits.

    No m’ha sigut mai possible explicar el significat literal de la paraula polla als meus alumnes. O m’ha sigut molt difícil. Les rialles,el guirigall i els comentaris “soto voce”, han impedit sempre l’esmentada explicació integral.Termòmetre que indica quant lluny estem encara de la meta.

    Responder
  2. Pepe

    He intentat veure-la i no ha pogut ser : no entenia ni “papa”. Ni amb subtitols.

    Responder
  3. Benavent

    No ho digues a ningú, però jo tampoc, encara que ni ho vaig intentar perquè me la vaig posar per una d’estes plataformes d’ara i, no sé perquè, el volum o la veu és bastant inferior al dels canals habituals, així que vaig plegar abans d’enterar-me de què anava. Pocs dies després un company que, sí o sí s’havia de vore aquella pel.licula de la qual tots parlen tan bé em va comentar que no va entendre res, vaja que allí no passa res, i potser siga això la gràcia. De manera que no ho he tornat a provar i m’he quedat amb l’anècdota.

    Responder

Deixa les teues opinions...

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS