Select Page

GERMANIES I

GERMANIES (I)

Per a una mentalitat del segle XXI és difícil entendre què passà amb la revolta del que s’ha anomenat Germanies. El temps allunya el relat i la comprensió es fa més difícil, a la fi són històries que has llegit alguna vegada als llibres de l’escola si eres de la meua generació o un poc més prop en el temps; estic veient que hui en dia a la l’assignatura corresponent no s’esmentarà ―i si se’n fa serà accidental―, la rebel·lió de la gent de València capital, rebel·lió que després es va difondre per altres poblacions del nostre Regne. Potser que alguns dels lectors no sàpien que aquesta “Comunitat Valenciana” va ser un Estat independent dins de la Confederació Aragonesa junt al Principat, les Illes Balears i les possessions d’Itàlia.

No fou única la revolta valenciana sinó que també aparegueren alçaments semblants a la resta d’Espanya i Europa al final de l’Edat Mitjana amb les confrontacions dels estaments de la societat medieval que estava canviant de cicle, si bé, el nostre moviment agermanat té una característica singular que el fa distint als altres del període perquè és la conseqüència de decisions adoptades pel rei En Jaume a l’establir la manera de regir el nou terreny ocupat. El monarca tingué que enfrontar-se amb dos mètodes diametralment distints d’entendre la governació: l’Aragó volgué imposar el dret foral que imperava en el seu territori i, és notori, el rei desitjava que les noves terres cristianes es regiren amb el sistema de pactisme entre el poble i el monarca, com a Catalunya. Sabia el Conqueridor que aquest últim era la millor manera d’obtenir el control total, tot i que no ignorava la necessitat que tenia dels Nobles per mantindre’s en el poder, tant en el sentit econòmic, jurisdiccional i sobretot el concernit al món de la milícia. Al remat claudicà i a les ciutats ―València capital sobretot― deixà que es governaren amb regles semblant a les catalanes permetent que al món rural s’implantaren els privilegis senyorials aragonesos amb tot el que representaven aquests d’actuar arbitràriament els nobles augmentant més si cal el poder nobiliari donat les concessions que s’havien pactat amb els mudèjars per poder mantindre’s en les terres que havien perdut durant la reconquesta passant aquests a estar vinculats al senyor feudal de torn convertint-se en servents de nul cost. El resultat fou que l’estament de la noblesa valenciana tingué més autoritat i domini sobre el seu territori que qualsevol altre homònim de la resta dels regnes espanyols.

La Germania s’ha considerat més com una revolta social ―pel malestar dels menestrals posat els problemes de producció que estava tenint València, especialment els gremis del tèxtil―, que una reivindicació política de les classes mitges de la capital demanant una major participació en el govern de la ciutat, acaparat per la Noblesa. La historiografia oficial imperant no li ha donat la importància que correspon a un fet com aquest esdevingut a l’arribada de la casa d’Àustria amb el rei Carles, marginant la visió del canvi que s’intentava introduir en el govern de la cosa pública similar al de les repúbliques italianes.

Continuarà…

Salva

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

Deixa les teues opinions...

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS