Select Page

LES GERMANIES II

GERMANIES (II)

Crec que per conèixer l’assumpte de la Germania s’ha de contemplar situant-se a l’època en la que es va produir la revolta valenciana, encara que sé que és un esforç fer-ho si no estàs habituat a viatjar en el temps quan de cercar per dins de la historia es tracta. Malauradament a l’escola amb la que jo em vaig educar, i ara sospite que també ―torne a repetir-me…―, eixa assignatura era una “Maria”, un entrebanc que, si no tenies la facilitat de memoritzar, atrapat quedaves dins d’un de tants clots que a l’etapa inicial de la formació estudiantil anaves trobant-te.

No oblides que si ara presumeixes de tindre un esperit que admet que la llibertat humana està bassada en el lliure albir és perquè hi hagué uns individus que, sense saber com definir el que ara qualifiques com tal, començaren a lluitar de manera rudimentària per aconseguir que hui tu pugues gaudir d’eixa llibertat de decisió individual. Amb significat ample de la paraula direm que, si estàs d’acord amb aquest pensament i presumeixes d’independent al cap: tu eres lliberal. Alto! No en sentit de partit polític, queda clar?

Partint de què el lliure albir tothom en té sorgeix la pregunta: el que habitualment pensem o opinem ens naix del visceral sentiment o és producte d’una elaboració racional de nostra ment?

L’Assemblea de grecs que condemnaren a Sòcrates a beure la cicuta, pel que sabem, uns mesos després de mort el filòsof eixos mateix ciutadans anul·laren la condemna. Pregunta: fou la primera decisió un acte producte del sentiment o fruit d’una elaboració racional dels notables hel·lèniques? I la segona: què fou?

Potser que aparega algú dels que saben del tema que estem tractant i diga que s’està molt lluny de considerar els agermanats com uns defensors dels drets humans i també que aquests no eren fidels a sí mateix perquè no actuaven de manera racional i sí pel que dictava el seu jo passional. Segurament ens diran que el que els movia era una altra cosa més prosaica.

Com ja he comentat abans estava canviant de cicle l’Europa tota, i dins d’eixe perol al foc es cuinaven una ampla varietat d’ingredients que acabarien generant un ventall d’idees de les quals ara estem servint-nos, semblant com li passa al guiso acabat que, el plat que es presenta a taula és el resultat de la cocció sense que cadascú dels seus components haja sigut conscient que és una part distinta, per sé, del resultat final.

Els enemics de la causa del moviment valencià assimilaren Germania amb delicte, subversió, conjura. Els Jurats en una carta dirigida al monarca, entre altres qüestions, li transmetien: “de la iniqua germandat…, que en manera alguna nos podem fiar en aquells”.

He emprat el nom GERMANIES perquè és amb el que en general es coneix i el que ha passat a la posteritat, tot i que no era el que utilitzaven els seus components de continu, solament en comptades ocasiones ho feien perquè ells l’anomenaven “Germandat” ja que era el terme afectiu i tradicional com es consideraven els membres dels gremis, com si de germans es tractara. També s’utilitzava un altre, el de “Comunitat”, i s’aplicava només al conjunt de membres del cos directiu. El qualificatiu “Adehenament” es referia a l’organització militar pròpia, paraula que es deriva de “Dehena”, un grup de deu individus dedicats a la vigilància de la ciutat.

El conflicte valencià és producte, entre altres, de la disputa entre la noblesa establida al món rural amb el seu regim senyorial aragonés i el món urbà regit pel sistema català, el qual facilitava a la monarquia l’enfortir el seu control sobre la ciutat de València i alhora reduïa el poder de l’estament nobiliari a les Corts, si bé a llarg dret augmentà la intervenció del rei en el govern de la ciutat.

Continuarà…

Salva

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

CERCA I TRIA

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS