Seleccionar página

GERMANIES III

GERMANIES (III)

Alfons el Magnànim reformà, contravenint els Furs, la manera d’elecció del Jurats passant a dependre del Mestre Racional i no del Consell Municipal. Perquè foren elegits els nous càrrecs, el Racional promovia a persones addictes al monarca resultant que: tant el batle, el justícia civil, el justícia criminal, el regent de la cancelleria, els jurídics i el síndic passaren a ser uns estranys al regne. Ferran el Catòlic, obstinat en dominar els municipis amb la seua autoritat seguí pressionant i imposà el règim d’insaculació que consistia en l’extracció dels noms dels candidats de dins d’una bossa on s’havien introduït aquells personatges de l’oligarquia local que havia designat el rei, o el virrei, que, naturalment serien els més addictes i dòcils a la voluntat de la corona. Això no obstant aquests canvis tampoc foren ben rebuts ni gaudien de l’aprovació de la ciutadania valenciana posat que mai s’havia sentit aquesta solidaria amb les autoritats elegides pel sistema anterior.  

Amb l’augment de censals per contribuir a la política expansiva que duien els Reis Catòlics ―viatge de Colom, Itàlia, conquesta de Granada―, es pot dir, sense por a equivocar-nos, que la ciutat de València fou el suport financer de la monarquia centralitzada resultat de la unió d’Aragó i Castella. Destacat exemple del que ací s’està exposant és la contribució del jueu convers Lluís de Santàngel, amb els seus diners, al viatge i descobriment de les índies Occidentals. Amb l’arribada de l’or de les noves terres la pujant fase financera valenciana comença a declinar passant a desenvolupar-se majorment dins d’un entorn merament regional.

Malgrat la desorbitada contribució del nostre Regne a l’erari del rei Catòlic per finançar les seues aventures exteriors, és sabut que el tracte que reberen els Jurats per part del monarca ratllà la incorrecció sent inconcebiblement descortés i despectiu, tot i que vers la seua figura i la de les dues esposes ―Isabel i Germana de Foix després― durant les visites que feren a València, el comportament de la ciutat fou exageradament ostentós. Evidentment eixa actitud despectiva reial no es corresponia amb les esperances ficades pels nostres avantpassats amb els canvis, que s’anunciaven profunds, sobre la nova política de l’aragonés.

S’estima que la mudança en el comportament de la noblesa valenciana marca un punt d’inflexió a partir de la mort de la reina Isabel la Catòlica junt aconseguir, l’absolutiste monarca Ferran, el control del regiment dels municipis, convertint-se en titelles cortesans els patricis i perdent prerrogatives adquirides amb la normativa anterior. Per contra, en pasar a ser uns afavorits reials, dominaren plenament el govern municipal sense que els Jurats frenaren i controlaren, com abans havia sigut, l’ostentós comportament del que feien gala amb altivesa supina vivint de festa en festa, luxe desbridat, justes cavalleresques…, adobat tot amb una ampla dosi de l’hedonisme esdevingut del Renaixement. És aleshores quan aflora i es manifesta clarament, i amb força, la clàssica dicotomia de la societat valenciana, aguditzant l’animadversió de les classes mitjanes ―menestrals i burgesos― contra una elit arrogant, improductiva, insolidària, que no pagava cap tribut i, a més, amb el seu comportament servil vers l’autoritat dominant extrínseca, deixaren de contribuir a la prosperitat del Regne de València, sent els artífexs d’un fet de capital importància, els nous cortesans se sumiren de ple dins de la sumptuosa cort que establí al seu entorn la virreina Germana de Foix en acabar la revolta agermanada, iniciant aquests el camí, de no retorn, de l’abandó de la llengua amb la que havien nascut adoptant com pròpia la forana.

Continuarà…

Salva

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

Deixa les teues opinions...

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

MARXA al CRIST de Juan E. Benavent

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ELS MÉS VISITATS