Seleccionar página

QUEFERS D’UN XIQUET NOMÉS ABAIXAR DEL LUXENTINO… (Anys 50 del segle passat)


QUEFERS D’UN XIQUET NOMÉS ABAIXAR DEL LUXENTINO…
(Anys 50 del segle passat)

Me’n vaig a ca el meu cosí “Barrrina” per veure si està. A ca mon tio després, ell pot esperar.

—Salvadorín: has recibit les cartes que t’hem enviat a València?
—No.
—Pues tots els dies posàvem en el busó de correus paperets escrits en el teu nom. 
—Si no ficàveu bé la direcció per això no les he vist.
—Mosatros escrivíem clarament Salvadorín.
—En això no n’hi ha prou. Teníeu que haver posat també els dos apellidos.
—Ho provarem la semana que ve a vore si apleguen.
—Però ara que ho pense: la direcció no la sabeu.
—I què més dóna?
—Té igual Salvador jo tampoc sé com ho fan perquè viatgen les cartes amunt i avall. Encara que en casa m’obliguen a ficar les que escric a ma uela dins d’un sobre i en la direcció d’ella i a lo millor no fa gens de falta perquè qualsevol del poble la coneix. Au! Deixem-ho estar. Vens en mi al xalet?
—Bueno. Vols que anem antes al camí la serra que n’hi ha una bassa sense aigua i les arenes del fondo s’afonen si intentes entrar allí dins? Com va ploure un muntó l’atre dia…
—Anem, ensenya-me-la que la vull vore. Xe mira, la casa que n’havia al costat del pont està derrocada.
—Se l’ha endut la riuà. Tu no saps com plovia el dijous i el toll d’aigua que abaixava de la serra.

Al cup d’enfront de ca mon tio no queda res de la verema, l’han netejat o és que com ha plogut amb força està com una patena. No sé si ha sigut en aquest on el comerciant ha enganyat a mig poble i s’ha endut el raïm sense pagar. A mon pare no li n’ha comprat, ho sé perquè li ho comentava a ma mare que no es fiava gens del tio borles foraster.

Els xiquets que estan jugant a la tella ahí dins del cup no són amics meus, em cauen molt mal perquè es burlen de totcristo i a mi em dóna ràbia i a més són de l’altra banda del poble. Jo quasi no els conec gens.

Per un pel no ens ha xafat la Rubia del tio Castic perquè ha creuat a una marxa que sembla que l’acaça el dimoni. El meu cosí diu que serà que du algun malalt a Xàtiva. A València en veig pocs d’aquests cotxes, per no dir-ne cap. Només la de don Pedro, l’amo d’on viu i treballa mon tio José. Eixe home ha de ser molt ric perquè a més d’una igual com aquesta de cotxes en té dos més i dels grans. Pepe el xoufer quan ve a dur-los al garatge em deixa pujar abans de tancar-los en els habitacles que hi ha al pati.

Quina tanda de carxots acabe d’endur-me’n en entrar a casa. És que vinc fet un sant Llàtzer. Si no haguera sigut per aquell home que passava, i que m’ha ajudat a eixir de l’arena, de segur que estaria ara al fons de la bassa com li passà al de la pel·lícula que vaig veure al cine Versalles no fa molt. A aquell se l’engulen les arenes movedisses cavall i tot i desapareixen els dos a poc a poc. Era el malo i s’ho mereixia. Seria la que vaig vore de l’oeste o de les d’Àfrica i tant de negre?

—On t’has clavat, Senyor?
—En una bassa que hi ha al camí serra, allà on juguen a birles.
—Es pot saber què fees tu allí?
—Volia provar si eren arenes movedisses com m’havia dit el meu cosí Barrina.
—I si no és pel tio Miguel que venia del bancal, què haguera passat?
—No sé.
—I les sabates? Les has vist? Estan fetes una destrossa, no aprofiten ja.
—Podia comprar-me unes albardes com duen tots els meus amics.
—Comprar, comprar, tot ho apanyeu en comprar i no estem per anar tirant dinés.

Al remat ma uela ha convençut a ma mare i hem anat a ca Fermín l’albarder i ja en tinc unes noves. 
Què bonic ha de ser treballar en un taller tot ple de coses penjades del sostre, les parets i l’olor tan agradable a goma de camió…
                                                                                                                      Salva

PS ― En record del meu cosí Salvador “Barrina”. 
Del llibre SABATES NOVES. 

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

Google Analytics