Seleccionar página

GERMANIES VI

GERMANIES VI

GERMANIES VI

Es podria concloure que, a pesar de l’esforç dels agermanats de fer avançar el Regne de València pel camí de les idees novadores que anaven creixent a l’occident europeu, quedà neutralitzat aquest intent per poders feudalistes i retrogrades que no sentien cap d’interés pel progrés.
S’ha comentat en pàgines anteriors com tingué que decidir el rei Jaume I l’establiment de la norma jurídica del futur territori que acabava de conquerir, la qual cosa fou difícil d’arbitrar posat que tenia al davant dues formes diametralment opostes. Una era la del règim senyorial que imperava al regne d’Aragó (Fuero de Aragón) que les forces que l’ajudaren en la batalla volien implantar a València i l’altra, inspirat en el Dret Romà, fou la del pactisme català. La primera s’instaurà a les comarques de l’interior, la segona als pobles de la costa on es desenvolupà majorment el comerç i la indústria. Aquesta diferencia en la norma que hauria de regir provocà una confrontació constant entre les dues maneres d’entendre la governació que condicionà, indubtablement, el futur socioeconòmic del nou Estat acabat de crear. 
Tanmateix es mantingué bastant equilibrat l’enfrontament entre les diferents modalitats fins el segle XIV. Fou a partir d’aqueix moment, mitjançant ja el següent segle XV, quan es produí un desequilibri amb l’expansió econòmica de la capital, València, sobrepassant la pujança econòmica de la costa sobre l’interior. Però la derrota dels agermanats per la forta reacció de l’aristocràcia ―el camp triomfa sobre la burgesia urbana― torna a fer inclinar-se el fidel de la balança cap a l’interior agrari. 
A primeries del XVII, les coses muden i, de manera efímera, el pèndol canvia per poc de temps ―la ciutat domina novament al camp―, si bé és un efímer mirall producte de l’expulsió dels moriscos. 
El despoblament del Regne de València afonà l’economia del país. Les cartes de repoblació afavoriren àmpliament els interessos de l’aristocràcia interior feudal i una vegada més és la costa la que acaba perdent car aquest fet del desterro morisc afecta negativament al comerç i indústria de la zona oriental. 
Encara que amb la Guerra de Successió (1701-1713) els drets de la noblesa són abolits pels austriacistes, poc després del 25 d’abril de 1707 (Batalla d’Almansa) amb el Decret de Nova Planta (29 de juny 1707) es tornen a restablir les prerrogatives senyorials.
A grans trets es pot dir que al segle XVIII continuà seguint l’alternativa d’equilibris i dominis de cadascuna de les dues zones, tot i que a la mitat del XIX predomina amb força l’interior feudal car la burgesia urbana no es decantà com calia per la industrialització, orientant-se bàsicament l’economia en general a traure-li rèdit a l’exportació de productes agraris, millora de l’agricultura (vi, taronges i arròs) i abandonant quasi per complet el desenvolupament del món industrial.

La intenció del present treball ha sigut mostrar de manera senzilla què foren les Germanies i la repercussió que tingueren sobre l’esdevenir futur del Regne de València, si bé he volgut amb aquest proemi ficar un escarit apunt i anar més enllà: als segles que seguiren a la revolta, i intentar entendre el perquè del retràs i decaïment econòmic nostre havent sigut València, al segle XV, una potència de primer ordre a l’Europa. He fet menció lleugera d’esdeveniments posteriors en el temps perquè opine:
que el present d’un país és el resultat del “saber fer”, bé o mal, de les persones que l’habiten i no mai voluntat d’un capritxós Destí,
i perquè
tot el que fem té repercussió sobre l’existència d’altres éssers humans.

Narrar la contesa entre els dos bàndols mostrant el dia a dia i els fets principals de l’enfrontament armat serà a les pàgines següents on els protagonistes del relat ens descriuran personalment el com i el perquè d’aquell període de nostra historia comprés entre els anys 1519 i 1523.

Salva

Proemi del llibre: GERMANIES

215 total views, 12 views today

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

Google Analytics