Seleccionar página

CONCERT DE CAP ANY 2020

  • Facebook

CONCERT DE CAP D’ANY 2020

En despertar-me aquest matí allà anava i allà venia l’enrònia de saber si al Paradís hi ha cobertura. Una cosa poc seria, direu, perquè a eixes edats tu ja hauries de tindre-ho clar fa molt de temps. Va a ser que sí, però comença un nou any i volguera que com sempre ho fèiem ,mon pare estiguera al meu costat i oirem els dos junts el concert que fan des de Viena.

He bussejat, remogut, esbrinat, indagat per dins del Guguel i res de res, sembla que el personal no està per anar preocupant-se d’aquestes coses escatològiques amb la que està caient al món mundial.

M’he retrotret al temps quan jo era un infant i vaig preguntar si de deveres lo dels Reis… Foren tot evasives de gent major que no sabien per on tirar, ni què contestar a aquell monyicot que innocentment els atracava amb pregunta tan incòmoda.

I ara ací, a soles, tens a Salvadorín oint com els musics vienesos comencen a interpretar una peça sabuda per mi i per mon tio Enrique Forner ―els dos tocàvem en la banda Unió Musical de València.  ― La peça no era altra que CAVALLERIA LIGERA de Franz von Suppé.

Han seguit amb bastant més obres que, com sempre, les oïsc respectuós a l’espera de què a la fi toquen el BELLO DANUBIO AZUL i acabe l’auditori  fent palmes acompanyant a LA MARXA RADETZKI.

Què vulgueu que diga? No sé si hui es tanca un període o se n’obri un altre, si bé el seient estava buit al meu costat i ningú, malgrat la tècnica actual, m’ha pogut dir si més enllà de les estreles hi ha cobertura.

Fa uns mesos vaig escriure que conta la llegenda que la lira ―companya inseparable del músic Orfeu―, no mereixia caure en l’oblit, per la qual cosa Zeus ―pare dels déus de l’Olimp―, decideix enviar-la al firmament convertint-la en una constel·lació i col·locant-la junt a la del Cigne on, segons se sap, totes les nits estelades l’ànima d’Orfeu ―a la fi lliure del cos terrenal― junt la d’Eurídice, se’n pugen els dos esperits allà dalt del cel i ofereixen un recital de música i poesia que només poden oir humans que creguen que l’amor és més gran que la mort…

Si ho deien els antics grecs, que eren la mar de sabuts, veritat serà, perquè, diguen lo que diguen: jo continuaré creient amb els Reis Mags de l’Orient!

Salva 

PS ― Escatologia: conjunt de creences i doctrines sobre la renovada existència del món i de l’home al final de la història i més enllà de la mort.          Zona de los archivos adjuntos

620 total views, 6 views today

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

2 Comentarios

  1. Salva

    Senyor Francesc Benavent:

    Només dir-li que jo el que volia és que mon pare encara estiguera amb mi, almenys oint el concert de cap d’any, però la Parca punyetera se l’endugué fa ja un bon cabàs de temps.

    No sé si sabrà que el que subscriu no ha pogut llevar-se de damunt la deformació professional que anà adquirint amb el treball que el Destí implacable tingué a bé regalar-li, de la qual cosa no estic gens penedit. Això sí, mire per on no ha desaparegut eixa mania meua d’anar preguntant per saber coses… I l’assumpte de la “cobertura” d’eixos aparells tecnològics ―que ens estan envaint sense vergonya―, sempre tenen algun forat per on se’n va l’element primordial del seu motiu d’existència, que no és altra cosa que connectar trastos quasi diabòlics perquè la gent ―conjunt d’animals “racionals” gregaris per antonomàsia― puga creure’s que estan junts com les cabres o ovelles d’un ramat, cosa que la immensa majoria de vegades no és així.

    De l’assumpte de l’existència divinal no crec que siga moment de què exposem nostra manera de pensar. Vostè i jo sabem que això de l’escatologia, i matèries que l’envolten, convé que estiga allà dins, al més íntim de la persona, perquè: què diran si s’enteren que jo…?
    Però sí he de confessar públicament que els Reis Mags de l’Orient continuen “fent-me falta”, què vol que li diga? Encara com, a hores d’ara, tinc bons companys que s’encarreguen d’escriure la carta a ses majestats.

    Bertold Brecht, de moment les seues respostes, de fer-los cas, possiblement, i si el tinguera al davant meu, no sap les que li’n faria jo a eixe senyor.

    Au! Que s’ho passe bé…, i com contava ma mare Maria la Fornera d’un home que per la nit ―en passar junt a les parelles de nóvios que “prenien la fresca” al carrer dels Sants de la Pedra allà pels anys vint del segle passat, passat―, acostant-se on estaven assegudes anava dient a cadascuna d’aquestes : “XIQUETS…, LO QUE ES PUGA NOMÉS”.

    Salutacions cordials.

    Responder
    • anna alberola

      A mi també m’ha “fet falta” el iaio.

      Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

ISSN QD

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

 

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

OPINADORS

  • Cargando...

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics